El municipi

El terme municipal. Aquest capítol vol oferir una visió global de com és la nostra ciutat, les seves dimensions, l'organització del seu territori, els pobles i les ciutats veïnes, i els grans canvis succeïts al llarg de la seva història degut al seu creixement urbanístic. Esplugues de Llobregat, que al llarg del temps ha tingut una organització territorial i administrativa concreta, ha anat evolucionant en funció de la transformació social, econòmica i urbanística del municipi. Aquí podeu veure com és avui en dia. Aquest plànol de la dreta reprodueix esquemàticament els límits del municipi amb les dues comarques veïnes, el Barcelonès i el Baix Llobregat.

Orientació dels plànols. La projecció cartogràfica o representació sobre paper (plànols) del territori hauria d'expressar-se sempre en l'orientació convencional Nord-Sud. Quasi tota la cartografia del municipi d'Esplugues es publica així, llevat de la més popularitzada que es dóna en els mitjans divulgatius que empra l'Ajuntament del municipi. Aquests plànols giren el plànol real uns 45 graus al Nord-Est. Per aquest motiu els plànols que reproduïm en aquesta pàgina s'orienten seguint aquest criteri, malgrat no sigui gaire acurat. El motiu d'aquest fet és perquè la muntanya, serra de Collserola, queda a la part superior del plànol, i la plana i el mar queden a la part inferior del mateix, tanmateix com la veiem a la realitat. També tenim el municipi de Barcelona a la dreta del plànol. Respon a una orientació visual mar-muntanya emprada en d'altres realitat cartogràfiques, com és el cas de Barcelona o tota l'Àrea Metropolitana.

Extensió del municipi. El municipi té una extensió de 4,60 Km2, és a dir, com sí fos un quadrat de 2 km i 145 m de costat. Evidentment aquesta extensió no és ni plana ni regular en els seus límits.

El nom d'Esplugues. És el plural de la paraula espluga. Deriba de l'expressió grega "spelunca" o en plural "speluggs" que signifca cova, balma, caverna, gruta o cavitat. Aquesta paraula derivà del topònim "spelunges" fins l'actual "Esplugues". Quan un lloc rep aquest mot, expressa una topografica accidentada amb la presència de balmes o coves. I aquesta era una caracterítica del nostre municipi abans de la urbanització del seu territori. Al nom d'Esplugues se li afegeix el de Llobregat perquè totes les aigües del poble van a parar al riu del mateix nom.

L'Escut d'Esplugues existeix des dels voltants de l'any 1854 perquè la Diputació de Barcelona, complint normatives de l'estat, obligà en aquells moments a què tots els ajuntaments disposessin d'un segell municipal que els identifiquès. Com que el nostre poble no tenia tradició heràldica pròpia, l'Ajuntament escollí posar una mà estesa en aquest segell, envoltat pel nom del poble. Es desconeix perquè feren aquesta tria. S'interpreta com a signe de generositat, coratge, pau i amistat de la seva població. El fet que no tingués tradició heràldica era perquè durant l'edat mitjana el municipi depenia directament de la casa comtal de Barcelona, essent aixì feu de la corona i no de cap senyor feudal. D'aquell segell es va construir l'escut del poble. El segell sempre havien estat una mà estesa sobre un fons llis. Actualment l'escut té la senyera catalana i una corona.

Esplugues, poble o ciutat ?. Estadísticament a nivell internacional es considera que una població que té més de 10.000 habitants és una ciutat i no un poble. Això dóna peu a que moltes poblacions petites que tenen una identitat molt marcada s'hagin de qualificar com a ciutats. Però Esplugues de Llobregat que ronda el 50.000 habitants i forma part de la Regió Metropolitana de Barcelona, essent un continu urbanística de la gran ciutat, s'ha de considerar avui en dia una ciutat.