Quan parlem de contaminació ens referim a l'alteració d'un medi natural per la incorporació, generalment deguda a l'acció directa o indirecta de l'home, de pertorbacions materials o radiacions que introdueixen modificacions de l'estructura, composició i funció dels ecosistemes afectats. La contaminació generalment augmenta el flux energètic, per tant la productivitat de l'ecosistema, però disminueix la diversitat. Els diferents agents contaminants (deixalles i partícules industrials i mineres, gasos, residus sòlids urbans, restes orgàniques, aigües residuals, pesticides, materials radioactius i els sorolls que es generen a les grans zones urbanes) determinen els diferents tipus de contaminació. El fort impacte de l’home sobre la natura és causat per l’augment exagerat del consum d’energia per individu.
|
|
|
|
|
|
| Agricultura | Ciutats | Indústria | Centrals nuclears | Refineries de petroli | Abocaments |
| Pesticides, herbicides | Productes tòxics,metalls pesants, oli´matèria orgànica | Residus orgànics, metalls pesants, productes tòxics | Aigua contaminada i rescalfada | Vessaments de petroli | Petroli, residus orgànics, productes tòxics, residus nuclears. |
Quan es parla de contaminació es distingeix la que té lloc en un punt determinat (la sortida d’ un efluent) de la que es produeix de forma difusa, en superfícies més grans.
Les ciutats i les indústries produeixen contaminació del primer tipus, ja que els abocaments es concentren en una sortida única; en canvi l’agricultura produeix contaminació difusa, ja que els fertilitzants i els productes amb acció biològica que es fan servir es dispersen pels conreus i són transportats per l’aigua a través del sòl. Els principals focus de contaminació marina són: l'agricultura, les ciutats, la indústria, les centrals nuclears, les refineries de petroli i els abocaments:
Els rius transporten al mar els contaminants agrícoles, urbans i industrials que recullen al llarg del seu recorregut i poden abocar al mar contaminants produïts terra endins.
|
|
|
|
| La producció de residus ha crescut de forma imparable els darrers anys | Aquest símbol indica que l'objecte es pot reciclar | Els contenidors de reciclatge ja formen part del nostre paisatge urbà. Els hem de fer servir. |
Els darrers anys ha millorat la conscienciació dels governs, administracions, industrials i població en general de la necessitat de controlar, reduir i evitar tots aquests factors contaminants. L'existència de depuradores a les indústries és obligatòria a la majoria d'estats. Les poblacions recullen les aigües residuals i les sotmeten a diferents processos abans d'abocar-les als rius o al mar. Les persones tenim present la necessitat de seguir una línia de progrés sostenible per no fer malbé el delicat món del qual nosaltres formem part. Ens demanen accions individuals que no totes les persones admeten de gust: reduir, reutilitzar i reciclar per tal de minimitzar en general el consum energètic, el consum de les matèries primeres i la producció de residus.
|
|
|
|
|
|
Platja massificada |
Benidorm (J.J.O.) |
PLatja a Formentera (J.J.O.) |
Vessament d'aigües a la costa de Castelló |
El boom turístic de les passades dècades va produir un gran increment de l’urbanització de les zones costaneres a Catalunya, Espanya i en general a tota la costa del Mediterrani. L'arribada massiva de banyistes que en van omplir les platges va tenir conseqüències ambientals negatives per aquestes àrees.
Edificació massiva a la vora de la línia de la costa. Moltes d'aquestes construcions es van realitzar de forma il·legal o sense normativa.
Eliminació de la línia de les dunes naturals de sorra.
Abocament incontrolat d'aigües residuals al mar amb la consegüent contaminació microbiana i química de l'aigua del mar. Els abocaments fecals es feien i en certs llocs encara es fan, de forma directa al mar.
Eliminació de les praderies de posidonia al fons marí.
Contaminació de la sorra de la platja per fongs que causen infeccions a la pell.
Acumulació de residus a la costa i al mar: plàstics, llaunes, etc... Aquests materials poden causar fins i tot la mort dels peixos.
Contaminació acústica i de l'aigua generades per la navegació d'esbarjo.
|
|
|
 |
|
Impacte mediambiental produït pel Jetfoil (ràpid) Eivissa-Formentera (J.J.O.) |
Què fem amb aquest peixet? |
Zona de mar reservada a motos d'aigua de lloguer. És just? És segur? (J.J.O.) |
A mesura que s’han instal·lat estacions de depuració a les zones costaneres, s’aprecia una disminució clara de la contaminació per bacteris de les aigües de les platges. De la mateixa manera, quan es tracta la sorra, removent-la i exposant-la a l'acció de les radiacions solars, s'eliminen molts fongs.
L’any 1982 es va crear una organització no governamental (ONG), la Fundació Europea d’Educació Ambiental, que va crear un logotip i una bandera (la bandera blava d’Europa) per tal de premiar les platges i els ports esportius de més qualitat ambiental.
Cada any, un jurat europeu valora les candidatures que presenten els diversos municipis d’Europa i concedeix banderes blaves als que compleixen una sèrie de requisits. Actualment hi ha 18 països que subscriuen la campanya de banderes blaves.
Per a la concessió d’aquest distintiu de qualitat, el jurat considera els aspectes següents:
