La llegenda del tió

Fa dos mil i ... uns quants anys va nèixer el nen Jesús en un poblet molt petit que es deia Betlem.

Els àngels van anar a anunciar per tot el món la gran maravella que havia succeït. Llavors tots els pastors van decidir portar-li un regal: l’amo del ramat li va portar una ovella, el pastor més gran un pa, un altre un formatge... I així tots, un darrera l’altra.

Però hi havia un rabadà jovenet que no tenia res i que també volia portar-li alguna cosa al nen Jesús. Així que va agafar un tronc ben gros que hi havia prop de la seva cabana, se’l va carregar a l’esquena i camina que caminaràs va baixar de la muntanya fins arribar davant del pessebre.

- Oh! Sant Josep... - va dir el rabadà - Et porto aquest tió perquè no tingueu fred.

I més content un gínjol va tornar cap a la seva cabana, però...

Oh! Com podia ser? Allà a la vora del foc tornava a haver-hi el seu tió!

Així que el va agafar, se’l va tornar a carregar a l’esquena i una altra vegada va portar aquell tronc d’arbre tan gran al Portal de Betlem. I després se’n va tornar cap a casa.

Oi! Que cansat que estava! Tant caminar i amb tanta càrrega, muntanya amunt i avall!

 

Per fi va arribar a casa.

Així que va obrir la porta... renoi! Com és posible? Qui podia haver-li tornat a prendre al nen Jesús el seu regal que tant li havia costat de portar! Mira que n’hi han que són caradures!!

Així que tot i que estava rebentat de tant caminar amb el tió al damunt, el va tornar a agafar amb la intenció de tornar-li a portar...però com que ja estava esgotat a la tercera passa es va entrebancar i va caure. El tió va  picar un cop molt fort a terra i vet aquí que llavors es va produïr el miracle...

Del tió van començar a rajar tot tipus de llaminadures i de menjar.

El rabadà no s’ho podia creure...

I a partir d’aquell dia tots els Nadals, a totes les cases on hi ha un nen o nena que fa bondat, hi va a trucar a la porta un tió, un d’aquests màgics que quant sent la cançó del “caga tió” no pot resistir-se i omple d’alegria i rialles totes les llars.

 

Adaptació del conte que la senyoreta Leonor Sánchez Monells explicava cada any a l’escola per aquesta diada.

Els dibuixos estan fets per alumnes de 2on de Primària (CEIP Pare R.Castelltort i Miralda)