ELS SERVEIS EDUCATIUS A LA LLAGOSTA

Si els pares de principis de SXXI residents a La Llagosta observen el panorama educatiu que la localitat oferta als seus fills, veuran que els nens i joves d'aquesta localitat tenen la possibilitat d'ocupar un lloc escolar que els porti des de l'ensenyament més primerenc fins a l'inici dels estudis universitaris sense haver de sortir del terme municipal.
La situació escolar que La Llagosta presenta avui a la seva joventut ha estat molt desigual en el transcurs de la historia del municipi: les estructures que avui té el poble en el seu moment d'aparició i , fins llavors, ja en tenia prou amb la cobertura escolar depenen de la oferta que donaven les poblacions veïnes.
La oferta de serveis escolars ha estat emparellada amb l'evolució i el creixement de la població i depenent de la legislació escolar comú a tota Espanya, que ha anat marcant les petjades d'aquesta evolució en el municipi de La Llagosta.
Com no seria possible entendre aquesta evolució sense conèixer el marc legal que la condiciona, és convenient donar un cop d'ull de forma breu a l'aplicació de les lleis educatives que han fet possible la oferta escolar actual..

BREU HISTORIA DE LA LEGISLACIÓ ESCOLAR

Malgrat l'escola i la institució han tingut presència ja en els moments més antics de la historia de l'home, per a poder parlar de la instrucció popular i pública a Espanya, ens hem d'acostar als temps de Les Corts de Cadis i de la Constitució de 1812.

Al 1811, Les Corts de Cadis, nombren una comissió per a redactar un pla d'estudis. Aquesta comissió va redactar un informe que porta per nom d'un dels seus components (l'informe Quintana). EN aquest informe es manifesta que l'ensenyament s'ha convertit en una de les tasques assumides per l'Estat i es reconeix que és a ell qui l'incumbeix l'educació popular. Es senyalen en "Les Bases Generals de tota Ensenyança" que la instrucció ha de ser universal, unificada, pública, gratuïta i lliure. L'ensenyament primari comprendria: llegir amb sentit, escriure amb claredat i bona ortografia, posseir i practicar les regles elementals d'aritmètica, imbuir l'esperit en la religió i de la moral, aprendre les obligacions com a ciutadà i gramàtica castellana.
Es senyala la necessitat de que hi hagi una escola per a cada 500 veïns i que als pobles s'uneixin si sols no poden pagar l'escola. L'educació de la dona es veu com a privada i domèstica.

En la Constitució de 1812 l'ensenyament va passar a dependre del Ministeri de Foment. Al 1857 la Llei de Moyano estableix un sistema d'ensenyament que dura pràcticament fins a mitjans del SXX: l'ensenyament seria obligatori i per a qui no poguessin pagar-la, gratuïta.
A cada poble de 500 habitants hi hauria una escola per a cada sexe. Van aparèixer les Escoles Normals per a dones (escoles de mestres), es van crear multitud d'escoles, es van establir sancions per a qui transgredissin la obligatorietat de l'assistència, es va despertar l'interès de les autoritats locals, es van unificar els llibres de text. Les escoles estaven sostingudes econòmicament per els ajuntaments, malgrat el govern assignava ajuts per als ajuntaments amb menys recursos.
La mateixa llei preveia una escola de pàrvuls a les poblacions de més de 10.000 habitants, una escola superior (ensenyaments mitjans) i la voluntat d'establir una escola per a adults.

Al 1898 es crea el Ministerio de Institución Pública.

Al 1899 apareix l'escola graduada.

Al 1902 les despeses de material escolar i els sous dels mestres passen a dependre de l'Estat i s'allibera d'aquesta carrega als ajuntaments.

Al 1910 s'exten el règim d'escoles graduades. Al 1924 es declara absolutament gratuït l'ensenyament a primària.

Al 1945 es promulga la Ley de Educación Primaria , que conformaria l'escola espanyola de quasi tota la època de la Dictadura.

Al 1954 la llei s'exten l'ensenyament obligatori fins als 14 anys.

Al 1970 amb la Ley General de Educación, que implanta la E.G.B. (Enseñanza General Básica) com a obligatòria i gratuïta. S'arriba, mitjançant plans regionals i comarcals, a una igualtat d'oportunitats tan en zones rurals com en zones urbanes. Es creen nous llocs escolars i es generalitza l'educació pre-escolar i primària a tota la població.

Al 1980 apareix la llei que dóna accés a tots els components de la comunitat escolar a les decisions dels centres educatius: apareixen els Consells Escolars i Municipals.
Al mateix any, un reial decret ordena els traspassos de competències en matèria d'educació a la Generalitat de Catalunya.

Al 1983 es legisla sobre la normalització lingüística

Al 1985 es dicta la llei de dret a l'educació (LODE), la gratuïtat i la participació en l'organització escolar.

Al 1987 s'estableix la gratuïtat dels estudis de Batxillerat, formació professional, arts plàstiques i oficis en els centres públics.
La formació d'adults passa a dependre del Departament de Benestar Social.

AL 1990 es publica la Llei d'Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE). Aquesta llei, que regula el sistema actual, ha suposat la escolarització pública gratuïta des dels tres anys fins als setze i obligatòria des dels sis fins als setze
Divideix la oferta escolar pública en Ed. Infantil: 3, 4 i 5 anys; Ed. Primària: dividida en tres cicles de dos anys; Ed. Secundària (ESO): amb una duració de quatres anys. A partir d'aquest cicle, l'estudiant pot seguir els estudis de Batxillerat, mòduls laborals i posteriorment la instrucció universitària. Reconeix el dret a l'educació de totes les persones adultes.

EVOLUCIÓ DE LA OFERTA EDUCATIVA A LA POBLACIÓ DE LA LLAGOSTA

EL NAIXEMENT

Si limitem el camp de la nostra història i comencem en els moments en que va aparèixer el nucli de les vivendes alineades, ens situaríem a finals del segle XIX. Si al mateix temps agafem la legislació vigent de l'època, ens trobaríem amb la Llei Moyano, que establia la existència d'una escola pública per a cada sexe en les municipis amb un cens no inferior a les 500 persones.
Però com que llavors el barri de la Llagosta pertanyia al municipi de Sant Fost, els nens de les masies i els del barri, que creixia es desplaçaven fins a l'escola de Sant Fost (com ho corrobora un diploma de mèrit escolar datat el 8 de desembre de 1896 concedit per l'escola Barri de Sant Isidre de Sant Fost de Campsentelles).
L'assistència a l'escola, que era obligatòria, hauria de permetre l'escolarització dels nens en altres escoles de fora del municipi, ja que per aquelles dates, nens del barri de La Llagosta rebien instrucció a Santa Perpètua, a Mollet ,al casalot de La Mogoda i , des de l'aparició de l'escola del Germans de La Salle al 1910, també a Montcada. Segons manifestacions els fills d'aquells alumnes, les famílies optaven per una o altra escola segons els criteris de comoditat en els desplaçaments i el reconeixement de la eficàcia dels centres.
Sense poder precisar l'any exacte d'aparició, cap a finals de la segona desena del SXX va començar a donar servei educatiu la primera escola de La Llagosta.

A l'anar creixent el barri de La Llagosta, el municipi de Sant Fost va haver de donar satisfacció a la necessitat d'atenció escolar d'aquesta part de l poble. Per això , l'ajuntament de Sant Fost va llogar una casa en 'actual 11 de setembre, pròxima a la coneguda "Can Barber". Aquesta primera escola estava regentada per una mestra natural de La Llagosta, de la família de Can Xiquet.
Aquest local ,després d'uns anys de servei, va quedar petit per a donar el servei que requeria la seva funció i , de nou, l'ajuntament de Sant Fost va tornar a llogar un local al carrer Escoles (actual nº16). Aquest edifici estava format per una gran sala a la planta baixa i vivenda per al mestre a la primera planta.
Va funcionar com a escola unitària i mixta, sempre sobrecarregada de matrícula escolar.
El final del servei del primer local i els començaments del nou , van estar dirigits per la mestra Sra. Àngela Sancho, natural de l'Aragó. Quan el número d'alumnes va anar creixent, aquesta mestra va tenir l'ajut del seu germà solter, el Sr. Paco (sense títol de mestre),ben dotat pel tracte amb els alumnes, de bon caràcter i d'importants coneixements.
El Sr. Paco, a més d'ajudar a la seva germana amb es alumnes durant la jornada escolar, donava estudis per la nit als nens més grans que ja havien abandonat l'escola i a persones adultes, que a l'acabar les feines agrícoles, acudien al centre per a completar el grau elemental.

Aquest servei va fer créixer el número d'alumnes i fins a La Llagosta anaven de les poblacions veïnes per a rebre ensenyament. El llibre guia en aquests estudis era el text de la "Enciclopedia Escolar".
La setmana de treball era de dilluns a dissabte però es descansaven les tardes de dijous i dissabte.
L'idioma vehicular era el castellà amb algun element en català, especialment les activitats de la nit. La llengua d'instrucció en aquell temps venia condicionada per l'origen del mestre. En alguns centres, segons informacions dels alumnes de l'època, s'impartia l'ensenyament en castellà i algun dia a la setmana en català.

Les edats dels nens que acollia els centre escolar de La Llagosta traspassava els límits que la norma escolar establia (6 anys com a edat de començament de la instrucció obligatòria). Potser que el fet d'agafar nens més petits de 6 anys i la perllongació de la jornada escolar justifiquessin les 4,50 pts., cap al 1927, que els alumnes pagaven mensualment a la mestra que ja rebia el seu sou de l'Estat.
Aquesta mestra va ser substituïda es tard per la Sra. Antònia González García, natural de Cuevas de Almazara (Almeria) que havia prestat serveis d'educació a la població de Can Toni Gros abans de venir a La Llagosta.

TEMPS DE GUERRA

EL conflicte bèlic de l'any 1936 fins el 1939 va suposar un parèntesi en l'escolarització: es va deixar d'impartir l'ensenyament s l'escola de La Llagosta.
En aquest temps un veí fuster, el Sr. Pere Serrat, "Pere Carnicer o Pere Cametes" va suplir d'alguna manera l'activitat escolar quan ajuntava als nens de llavors per entrenar i representar algunes obres de teatre sota la supervisió del primer mossèn Pere Montserrat Juncosa. Aquells entrenaments de teatre anaven acompanyats d'activitats de lectura, escriptura i càlcul.
El Sr. Pere Serrat ajuntava als nens i nenes a "ca la Sra. Pauleta", lloc polivalent municipal (església, escola improvisada, salo de teatre, ball i cinema mut) fins que al 1948, en l'actual Bar Carrer de la Rosa es va preparar "La Sala" amb un escenari sortint cap a la plaça Josep Cirera Voltà, (sortint per al que es van utilitzar les fustes dels encofrats que sortien de les obres de pavimentació en ciment vibrat i eixamplament de la carretera que s'estava realitzant en aquell moment).

MUNICIPI INDEPENDENT

A l'acabar la guerra i ja sota la política de la dictadura, l'escola va seguir l'activitat amb la mestra citada anteriorment Antònia González Garcia, que en els seus últims anys d'exercici va comptar amb l'ajut del seu nebot i que ja abans havia estat el seu propi alumne.
Un dia a la setmana Mossèn Casimir (sacerdot, de la família Cirera Voltà i al seu servei) donava classes de doctrina als alumnes, activitat que sempre acabava amb una història o un conte. Els alumnes, li regalaven una llesca de pa blanc, que per aquells temps de racionament , tenia un cost de 25 pts.
Els mestres de l'escola s'anaven succeint: el 1958 van regentar el centre successivament Sra. Estrella Olivares Coromina i Sra. Caricia Bargalló Durán. Al 1959, la mestra era la Sra. Encarnación Fontanet Lópet (interina), al 1961, la Sra. Constantina Vilà Florensa.
Les necessitats educatives de la població van augmentar ja que el nombre d'alumnes de l'escola va incrementar-se tenint en compte que un número importants de nens, especialment a partir dels deu anys, es desplaçava als centres escolars de les poblacions colindants (és possible que en aquests centres les escoles fossin graduades i possibilitessin també estudis posteriors de comerç, de comptabilitat...)

El col·legi dels Germans de La Salle van seguir acollint un bon nombre d'alumnes de La Llagosta, l'Acadèmia Mollet (Acadèmia Viñas, dirigida pel propietari Arcadi Viñas Prat) també rebia alumnes de la nostra població, l'escola pública de Santa Perpetua també en va tenir. Però el que no es pot precisar és en quin moment l'escola pública de Sant Fost va deixar de tenir alumnes d'aquest antic seu barri. No és difícil de suposar que, degut a les inconveniències de la distància i al comptar amb escola al lloc, en el moment de la successió ja no es rebés cap alumne de La Llagosta.

Els alumnes realitzaven aquests desplaçaments fins a les poblacions veïnes caminant o anant amb bicicleta. Curiosament; pel camí, freqüentment es creuaven amb altres nens que realitzaven el viatge al a inversa des de Mollet o Santa Perpetua cap a Montcada o de Montcada a Mollet.
El nombre d'habitants va anar augmentant any rera any i es va fer necessari solucionar dins de la població l'escolarització d la població infantil, el que va obligar a la construcció de noves instal·lacions escolars.

Aquestes necessitats queden ben reflectides en les actes de la Junta Municipal d'Ensenyament , creada al 24 de març de 1958 per tractar de planificar la tasca educativa del poble i els debats dels quals sempre estava present la necessitat d'ampliar l'espai escolar:
La Junta Fundacional estava formada per l'alcalde i president Sr. José Marjanet Ricart, el regidor Sr. Joan Gelabert Pons, el mossèn Sr. Pedro Rubies Feliu, la farmacèutica - inspectora de sanitat municipal Sra. Gloria Piró Pou, el pare de família Sr. Juan Sisó Alemany, la mare de família Sra. Maria Gelabert Pons, la secretaria del Junta i mestra de l'escola Sra. Estrella Oliveras Coromina.

Cap al 1972 en que acaba la última acta escrita, aquesta junta manté amb poques variacions els membres fundadors i canviant es secretaris, segons anaven canviant els mestres de l'escola i es presidents, segons es succeïen els alcaldes a l'Ajuntament:
A l'alcalde Sr. Marjanet el va succeí a l'any 1958 el Sr. Joan Pagés Gabarra. L 1966 va entrar com a vocal el Sr. Antonio Morral Dolcet, després al 1970 com a alcalde- president i al 1972, el Sr. Reyes Sayeras Vilardell, any de la última acta.
El 1962 entra a formar prt d ela Junta el metge afincat a la població Sr. Jaume Guillamon Botella.

En els debats de la junta es tracta la problemàtica situació que suposa la insuficiència de centres escolars que recullin i atenguin la demanda d'una població infantil en costant augment: Al 1958, "la població és de 160 alumnes. Una sola escola mixta i una mestra que atén a 82 alumnes (42 nens i 40 nenes). Queden molts nens en edat escolar sense poder-se matricular per falta de material i d'espai. Hi ha altres nens que es veuen obligats a desplaçar-se a les escoles de La Florida, Mollet, Montcada, etc." Pel que la Junta determina demanar al Ministeri d'Educació la creació d'una escola graduada incompleta una per a nens i una altra per a nenes, amb la possibilitat d'utilitzar en el segon cas el desdoblament de l'escola que funciona en l'actualitat. Determina demanar a l'Ajuntament que ofereixi els llocs de que disposa per a ubicar les construccions escolars i les corresponents vivendes per als mestres.

GRUP ESCOLAR PÚBLI SAGRADA FAMILIA

El 31 d'agost de 1960 van començar a col·locar els ciments de l'escola pública més antiga que hi ha en funcionament: el Grup Escolar Sagrada Família.
Aquest centre ocupa part dels espais que fins ara ocupava el jardí i torre l'anomenada "Ca la Sra. Pauleta" i que avui és conegut com el col·legi Safa Sur.

Al 1961, Na Constantina la única i l'antiga escola mixta de La Llagosta amb 115 alumnes, comencen les activitats docents en el nou centre a l'abril del curs 61-62, amb un règim cíclic en dues seccions per a nens i dues seccions per a nenes.

Al 1963, la matrícula de la Agrupación Escolar era de 200 alumnes. Al 1965 els alumnes ja eren més de 300; dues unitats noves s'estaven acabant .Al 1966, els mestres tenien una mitja de75 alumnes per aula.
La població seguia creixent paral·lelament al desenvolupament industrial i el centre va quedar petit des de la seva estrena; per aquesta raó, en els anys successius, es varen anar construint es pavellons que omplen aquest espai.
A l'any 1967 aquest centre disposava de 6 aules. Al 1968 es van construir dues noves unitats i al 1969 un grup complert de 8 unitats més.. això va suposar, d'una any per altre l'augment del 100% de la oferta escolar, amb el que es va convertir en un centre de doble línia de cursos.
No obstant, aquesta allau de construccions no donava solució al vertiginós creixement de la població, ja que al maig de 1969, la Junta Provincial de Construccions Escolars va acordà la edificació de 6 noves unitats per al l'any 1970.
Paral·lelament a la construcció d'aules es desenvolupaven les construccions de vivendes destinades als mestres, malgrat que anaven en un cert retràs.
En una sessió de la Junta Municipal d'Educació del 1970, un membre manifesta que "davant la lamentable falta de vivendes per al Magisteri que en l'actualitat presenta un dèficit de nou vivendes, que s'incrementarà quan entrin en funcionament les sis aules que s'estan construint actualment, i considerant que la economia del mestre pateix un gravíssim problema a l'haver de satisfer lloguer de l'ordre de 3000 pts mensuals, suggereix que per part de l'ajuntament es proposi a la Junta Provincial de Construccions Escolars, la edificació amb caràcter preferent de les vivendes que falten, a fi de que el seu nombre iguali al de les aules construïdes ".

Per atendre la seguretat dels nens que havies de creuar la carretera per anar i venir de les escoles a casa seva, el 1967 es va construir el pas subterrani de l'actual plaça Antoni Baqué i que avui, amb la dotació completa de semàfors , ja està clausurat.

Amb tota aquesta eufòria constructora, l'Ajuntament va tenir un regidor que va facilitar també els plànols d'ampliació escolar, fou l'inspector d' ensenyament primàri Nicolàs Longarón que va admetre l'evidència de la necessitat com a conseqüència del vertiginós creixement d'habitants . El Consistori, per la seva banda, va reconèixer aquesta col·laboració i va dedicar a aquest inspector el nom del carrer que limita a l'est amb aquest conjunt d'edificis escolars.
Aquesta circumstància de ràpid creixement de la població i d'ofertar menys llocs escolars dels que la població infantil requeria va possibilitar l'aparició de l'ensenyament privat, que va ajudar així la situació deficitària respecta a l'educació en que La Llagosta es trobava.

APARICIÓ DE LA OFERTA EDUCATIVA PRIVADA

A principis dels anys 40, es va obrir el primer centre privat: l'Acadèmia Montserrat, dirigida per una mestra de Santa Perpètua de nom Montserrat. Aquesta acadèmia estava situada en l'actual carrer Onze de Setembre, en la vivenda coneguda com a Cal Cisteller, molt pròxima a la plaça Josep Cirera Voltà en que estava ubicat l'antic Ajuntament.
L'edifici en que es va instal·lar l'acadèmia tenia funció compartida de vivenda i escola. El número d'alumnes que va seguir estudis en aquest centre no va ser molt alt i la duració del centre com a escola tampoc va ser molt llarga.

L'alcalde, el Sr. Antonio Morral dolcet, va informar al 1967 a la Junta Municipal d'educació que han presentat expedient d'apertura d'acadèmies D. Antonio Mataril Morales a Vecasa Bl. 5, 2a escala- baixos 3a amb el nom d'Acadèmia Balmes i una altra al carrer de Sant Pau nº 95 baixos, propietat de D. Joan Lorens Dolcet, figurant com a director D. Josep Carlos Fernández Ramos. I considerant la Junta que "en l'actualitat existeix cens escolar més que suficient, acorda per unanimitat concedir l'informe favorable per adjuntar l'expedient."

Al 1967 funcionava a La Llagosta una guarderia infantil, l'Acadèmia Gilpe amb 4 unitats, l'Acadèmia Balmes amb 2 unitats i una Acadèmia a Vecasa que estava a punt d'obrir el servei.

ACADEMIA GILPE

Durant l'any 1964 es va obrir una de les aules situades en els bocs de la recent construcció Vecasa. Van començar donant servei de Primera Ensenyança i oferint també en l'horari post escolar ensenyament d'alfabetització i comerç per a joves i adults. Més tard, el 1975, en l'actual carrer de l'1 de maig sense asfaltar llavors i amb un escapament d'aigua per mig que sortia dels sortidors dels safareigs situats entre la confluència dels carrers 1r de Maig i Estació on es va edificar el centre actual , que segueix treballant fins avui com a centre d'Educació Infantil i Primària en règim de centre privat i concertat

ACADEMIA BALMES

Perquè els dos edificis? Sta. Teresa- Sant Pau
Acadèmia Apóstol Santiago, que va reollir als alumnes de l'Acadèmia Suprem
Acadèmia Virgen de Nuria

L'Acadèmia Virgen de Nuria, situada en els edificis Vecasa i l'Acadèmia Suprem, situada al carrer San Pau , varen ser centre de poca capacitat escolar i curta vida en el servei educatiu.

SITUACIÓ DE L'ENSENYAMENT A LA LLAGOSTA AL CURS 68-69

APARICIÓ DEL SERVEI DE L'EDUCACIÓ MATERNAL

Malgrat els anys posteriors a la guerra del 36 es va donar a La Llagosta un servei d'atenció de nens menors a l'edat escolar, que va funcionar com a guarderia o "pàrquing" durant poc període de temps i algun altre més estructurat com el que va funcionar a la Plaça de les Corts Catalanes portat pel Sr. Campabadal.
Al 1959, estava en funcionament "la guarderia" al carrer Sant Josep nº 23 a casa de la Pepeta, que acollia a nens de 2 a 5 anys. Al 1961 tenia ja una matrícula de 55 alumnes.
NIU BLAU
Podem dir que aquest tram educatiu es va iniciar amb l'obertura de la guarderia el Niu Blau al carrer de les Escoles, la seva actual seu. Any en que es va obrir 1976.
Es va obrir aquest centre inicialment amb dues educadores que aviat va augmentar a la demanada de matrícula per part e les famílies de la població.

SOL SOLET

A l'any 1985 es va obrir a l'Avgda. Del Pintor Sert una altra guarderia de titolaritat privada i amb el nom de Los Pitufos. Va començar oferint servei d'educació maternal de 0 a 3 anys. Tenia una mitja de 25 alumnes a qui ofertaven també servei de menjador.
Pocs anys després aquesta guarderia va canviar de lloc i es va situar al Carrer Anselm Clavé. Als quatres anys dels canvi de local, va canviar el propietari i el nom va ser canviat per el de Sol solet. Aquest centre docent, que acull a nens des dels 4 mesos d'edat, funciona amb dos educadores fixes i algunes ajudants a temps parcial, també ofereixen servei de menjador als seus alumnes.
Com a prova o solució provisional, al parvulari del col·legi públic Joan Maragall es va acollir en el curs 89-90 a alumnes de 3 anys. Aprofitant una aula que havia deixat lliure en la transformació de dues línies en una, l'Ajuntament va contractar a una professora que atengués a els nens i els pares aportaven únicament es costos d'aquesta mestra.

COBERTURA DE LES NECESSITATS ESCOLARS D'UNA POBLACIÓ EN RÀPID CREIXEMENT

COL.LEGI JOAN MARAGALL

Les construccions que s'aixecaven anaven quedant insuficients tot just es lliuraven les obres per a la seva utilització. Aviat es va veure la necessitat de construir, no més aules sinó un centre escolar nou. Aquest arribaria al curs 74-75.
Les necessitats, van aconsellar construir a tota pressa el nou centre; i durant l'estiu del 74 es va iniciar segons el pla d'urgència una edificació prefabricada que ja va estar a punt per el començament el curs escolar al setembre.
El nou centre pensat per a 8 unitats escolars i 320 llocs va començar a funcionar amb 352. Tenia grans espais interiors i una distribució que corresponia als plans d'estudi de la llavors recent llei del 70. va acollir a les seves aules a part dels seus alumnes que sobre carregaven al Sagrada Família.
Però de nou, va quedar insuficient en els seu primer any de servei; per això en el curs següent, es va procedir a fer 4 unitats noves i al següent curs es va multiplicar el nombre inicial d'aules dins del mateix edifici: l'escola va passar de vuit unitats a 16 (lògicament els espais van quedar més reduïts i la distribució primera va quedar irreconeixible)
La inspectora de la zona, en una reunió amb els 8 professors que estrenaven l'escola , va manifestar: "amb la creació d'aquest nou centre es soluciona, en part, els greus problemes de nens sense escolaritzar. Sense oblidar que encara és necessària la creació de nous centres escolars que acabin de solucionar aquests problemes."
Al 1979, l'espai del centre es va veure impossibilitat per acollir tota la demanda de matrícula, pel que la Delegació d'Ensenyament va haver de crear noves unitats escolars i l'Ajuntament va habilitar com a aules escolars els espais de la primera planta de l'edifici del mercat municipal de recent construcció i que en la planta baixa encara estaven realitzant els condicionaments per a utilitzar-lo com a local de vedes. Aquest últim espai, que va arribar a acollir fins a 12 aules dependents de l'escola Joan Maragall, va prestar serveis per a l'educació Primària fins a l'any que va entrar en funcionament el col·legi Les Planes.
Els alumnes d'aquestes aules, tots ells de pre-escolar i dos primers d'EGB, utilitzaven com a pati d'esbarjo el solar avui construït del carrer del Mercat al que popularment se'l coneixia com a "El corral de la Pacheca", per haver estat utilitzat en varies ocasions com a escenari d'obres teatrals preparades per aficionats de la població.
El naixement del centre i 'assignació de nom va tenir com a marc la situació política dels últims anys predemocràtics. La mort per atemptat del llavors President de Govern Almirant Carrero Blanco, va determinar el nom del centre escolar. En el curs 79-80, tant l' Ajuntament, com l'Associació de Veïns i l'APA de l'escola es van proposar donar un nou nom al centre. Varis noms van aparèixer com a propostes (Pompeu Fabra, Blas de Otero, Joan Maragall); finalment per decisió de la majoria el nom en que es coneixeria l'escola seria la del poeta Joan Maragall, nom que fou registrat al DOG 21/12/81.
Al curs 84-85 es va iniciar l'activitat docent al recent construït aularium de pre-escolar, annex al centre escola d'EGB en l'angle que forma la confluència de l'avinguda Pintor Sert amb el carrer de l'Estació.

COL.LEGI LES PLANES

La sobrecàrrega d'alumnes a l'escola Joan Maragall, les aules habitades i el continu creixement de la població van conduir a la construcció a l'any 1982 d'un nou centre escolar en el sector municipal de Les Planes. Va començar la seva activitat docent durant el curs 82-83 acollint en les seves aules a part dels alumnes i professors del col·legi Joan Maragall ubicats en l'edifici del mercat.
Aquest col·legi construït per a una capacitat de 16 unitats escolars no va satisfer les necessitats acumulades durant els anys anteriors, pel fet del qual a l'any següent es va procedir a la construcció, dins del seu espai però en un edifici a part a l'aularium del pre-escolar dotat de quatre unitats.
Curiosament, coincidint amb el final de les obres per a la primera ensenyança amb els parvularis de Les Planes i del Joan Maragall, apareix o s'incrementa la baixada de la natalitat a la La Llagosta.
Aquest centre, el més recent dels edificis d'Educació Primària de la localitat, manté en el curs 2000-2001 doble línia escolar (dos cursos per nivell), mentre que els altres centres (Gilpe, Joan Maragall i Sagrada Família) porten una sola línia per centre sumant un total de 5 línies d'Educació Infantil i Primària per ala població de la Llagosta.

ENSENYAMENT SECUNDARI

A l'any 1979 es van realitzar gestions per a dotar a aquesta localitat dels estudis de Formació Professional en les branques de Mecànica i Electrònica. El departament d'ensenyament va aprovà la creació d'aquestes places escolars a l'any 1984, després de que el ple Municipal aprovés l'ús dels espais de la primera planta d l'edifici del Mercat Municipal per aquesta finalitat (aules que havien deixat de fer servir els alumnes d'EGB quan es va construir l'escola de Les Planes).
Fins aquest moment els alumnes d'ensenyament mig de la localitat depenien dels centres de localitats veïnes. Aquesta dependència va ser la causa d'inconvenients en la matrícula per a no pocs alumnes degut a la massificació dels centres de llavors.
Durant el curs 84-85 van començar les activitats en les branques Administrativa i Comercial amb un volum de 99 alumnes i 7 professors. Els cursos que s'impartien eren el 1r d'administratiu i 1r i 2n d'electrònica. El centre no tenia, llavors, nom propi i depenia com a secció del IFP de Mollet del Vallès.
Al 1989, el nombre d'alumnes havia incrementat i la necessitat d'ampliar l'espai va obligar a habilitar unes aules a l'extrem sud de la plaça Picasso i muntar unes aules prefabricades en el solar al sud del parvulari de l'escola Joan Maragall. En aquell moment es constitueix com a IES i s'ofertaven estudis de FP i BUP.
Al curs 91-92 s'inicia el segon grau de Formació Professional amb les branques d'Administració i Electrònica.
Al curs 93-94 s'ofertaven estudis de COU , amb el que el centre de La Llagosta impartia ja tot el tram educatiu de l'Ensenyament Secundari.
Durant el curs 92-93 (a les vacances de Nadal)es fa el traspàs de materials des dels locals utilitzats fins llavors cap al nou edifici: el 17 de gener de 1993 es va fer la inauguració oficial.
El nou IES Marina de La Llagosta comptava en el curs 93-9 amb 1038 alumnes i 73 professors; des de llavors el seu camí ha estat modificat pels continus canvis d'estudis dictats per la llei.
Vull ressaltar que el centre IES Marina acull alumnes, especialment , en els nivell de mòduls laborals de grau mig i superior a joves de fora de la població. De la mateixa manera que estudiants d'aquests nivells surten a cursar estudis a altres poblacions, entre altres coses , la especialitat que en el centre no se'ls proporciona.

ENSENYAMENT D'ADULTS

En la sessió del 12 de febrer de 1963, "l'inspector Nicolas Longaron facilita a la Junta Municipal uns impresos per a regularitzar els certificats d'Educació Primària que només podran ser expedits en els exàmens ordinaris de juny i en els extraordinaris que convoqui la Inspecció per als que estan en condicions irregulars i se'ls hagi emes el provisional per la Junta Municipal. Es procurarà que l'edat escolar que es prolongui fins als 14 anys complerts i es vigilarà als nens per a evitar que puguin dedicar-se a cap treball fins a haver complert els 14 anys ".
En sessió del 25 de novembre de 1963 "s'acorda expedir certificat provisional als que no el posseeixin i estiguin fora de l'edat escolar amb la condició d'acudir als exàmens extraordinaris amb la preparació suficient per a obtenir el certificat definitiu".
Explica el Sr. Inspector: "la campanya que es vol fer contra l'analfabetisme i promet en el moment que hi hagi en nombre suficient d'analfabets , es nomenarà un mestre per a aquest servei. Mentre queden facultats els analfabets per a assistir a classes que funcionen a Montcada i a Mollet. Si el nombre ho permet, ja que ara assisteixen amb els Srs. mestres tres alumnes, es nomenaria una classe d'analfabets a càrrec d'un mestre de la localitat "
Hem de recordar també les activitats escolars de nit que l'Acadèmia Gilpe realitzava en es anys de la seva aparició
Al curs 79-80 s'inicien en el col·legi Sagrada Família unes classes dirigides a persones adultes
En aquest any algunes de les forces polítiques fan esforços per a moure al a població cap a l'exigència de la creació d'una escola per a adults.
Va ser al curs 80-81 que l'Ajuntament crea de forma oficial l'Escola d'Adults de La Llagosta: s'inicia amb dues professores, dotació que va haver d'augmentar davant la demanada del nombre d'alumnes.
En un principi, els alumnes pagaven alguna quantitat , simbòlica; més tard, al reconeixes oficialment, les despeses eren sufragades entre l'Ajuntament i la Generalitat.
Al principi com a Escola d'Adults va ser ubicada al Col·legi Joan Maragall i tenia un horari nocturn; més tard, al passar els últims anys de l'EGB als instituts per efectes de la Reforma Escolar del 1980, l'Escola d'Adults va passar a les aules de SAFA Sud, on està actualment ubicada deixant sense efecte a idea que en algun moment s'havia presentat de situar-la en l'antiga masia de Can Baqué.
En el curs actual , l'Escola d'Adults té un total de 271 alumnes. Presta un magnífic servei per a la integració i preparació d'immigrants procedents de cultures diferents.
Pot inscriure's en aquesta escola qualsevol persona major de 16 anys, sense cap altra limitació. El servei és gratuït, els alumnes cobreixen el cost de material escolar que utilitzen. L'escola, amb l'ajuda de la Creu Roja, presta als alumnes adults en el temps de les seves classes un servei de guarderia gratuïta per als fills.
És especialment important l'ajuda que reben de l'escola les persones immigrants que resideixen a La Llagosta:
Amb un volum de 74 alumnes procedents dels cinc continents (31 homes i 43 dones) reben instrucció en els diferents nivells:
44 alumnes en alfabetització
13 alumnes en preparació per a certificat escolar
4 alumnes de graduat escolar
13 alumnes en atenció bàsica per a idioma i alfabetització.

VOLUM D'ALUMNES EN LA LLAGOSTA L'ANY 2000

EDUCACIÓ INFANTIL

1R. C.ED. INFANTIL (d'1 a 3 anys)

2N. C. ED. INFANTIL (de 3 a6 anys)

EDUCACIÓ PRIMÀRIA (de 6 a 12 anys)

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA (de 12 a 14 anys)

EDUACIÓ SECUNDÀRIA POSTOBLIGATÒRIA
MÒDULS DE GRAU MIG

FORMACIÓ D'ADULTS - ESCOLA D'ADULTS LA LLGOSTA

Resulta difícil calcular el nombre d'alumnes de la nostra població que rep instrucció fora del municipi.

Santa Perpètua, Montcada, Mollet i Barcelona segueixen sent poblacions receptores d'alumnes llagostencs des dels primers nivells educatius fins als estudis universitaris.
Al mateix temps, la Llagosta té matriculats en les seves aules alumnes d'altres poblacions, bé sigui per proximitat, pel treball dels seus pares o per cursar mòduls laborals en Secundària que ocupen llocs escolars en els diferents centres de la Llagosta.

L'IDIOMA DE L'ENSENYAMENT

Ja hem vist que en l'escola de la Llagosta en temps de la República, malgrat que existia la possibilitat legal de l'ensenyament en català, aquest es desenvolupava en castellà amb algun element en català, ja que depenia de les possibilitats comunicatives dels mestres que regentaven les aules.
En temps de la Dictadura, encara amb la prohibició de l'ensenyament en català, també hi havia presència de l'idioma de la terra, sempre depenent de cada mestre i sense donar-li rellevància.
En els últims anys de la Dictadura, en la dècada dels 70, en el Centre Cultural del carrer Florida, es van impartir classes de català a la població, però en l'escola l'idioma vehicular continuava sent el castellà.
Podem reflectir l'evolució d'implantació del català en les aules en tres etapes a partir de 1975:

1a. Curs 78-79, es dotava de professors de català a les escoles, amb la qual cosa apareix el català com a assignatura. L'any 1979 l'inspector de la zona informa als directors que per impartir un àrea de català s'ha de sol·licitar permís a la Delegació d'Ensenyament.

2a. Curs 82-83, es decreta impartir més d'una àrea en català (D.270/82) a més de l'assignatura en aquest idioma.

3a. Curs 88-89, els centres oferten la possibilitat d'educació pel sistema "d'immersió de l'idioma", sempre de lliure elecció per part de les famílies. Així es va donar la circumstància que els alumnes d'una aula rebien tota la instrucció en català mentre que els alumnes de l'aula paral·lela la rebien en castellà.
Aquesta etapa va durar molt poc, ja que després d'una experiència de dos anys escolars es va passar a declarar escola catalana als centres de Catalunya.

4a. Curs 91-92, l'escola es fa "Escola Catalana" i el català es confirma com la llengua vehicular en els centres de Catalunya.

En el present curs, la normalització de l'ús del català en els centres és total i resulta curiós i estimulant observar aquest procés en l'activitat diària de les aules i els centres educatius:

S'observa un cert refús per part del alumnes en els anys en que va començar a impartir-se l'assignatura de català. Quan algunes assignatures van començar a impartir-se en català, en l'activitat de l'aula s'apreciava aquesta dificultat afegida a l'estudi.

En el curs 81-82 en una enquesta realitzada per la Generalitat en un centre de la localitat per valorar el nivell de domini del català dels alumnes i professors, es van reflectir les següent dades:

No. d'alumnes d'EGB: 696
De parla materna catalana: 1
Parla castellà i català: 52
Parla només castellà: 643

Castellanoparlants que entenen i no parlen el català: 371
Castellanoparlants que no entenen el català: 271

No. de professors: 29
Parlen i escriuen català: 4
Parlen, però no escriuen el català: 4
Entenen, però no parlen català: 9
No entenen català:

En els anys següents a aquestes dates es va produir una gran sortida de professors cap a altres comunitats de les quals, en gran part, prevenien.
Els cursos de "reciclatge" que durant aquests anys es van ofertar pels professors en exercici va modificar substancialment la situació que reflectien les dades de l'anterior enquesta.

Avui, excepte els nou vinguts al sistema educatiu de Catalunya, tots els alumnes entenen, parlen i escriuen en la llengua catalana. S'observa, no obstant això, el predomini de la seva llengua materna quan parlen en situacions interiorment menys controlades: enrabiades, en el joc… Curiosament, en les activitats de pati els alumnes dels nivells escolars més baixos utilitzen el català de més permanent, i en els nivells més alts (faig aquesta observació des del punt de vista de l'Educació Primària), tendeixen a utilitzar el castellà en les seves relacions personals. ¿Pot això ser l'efecte d'una vida social de grup i una independència de carrer més intensa que en les edats anteriors?

CONCLUSIÓ

No s'ha tingut en compte en aquesta relació altres serveis formatius que oferta la localitat en altres centres I, que per relació amb l'àrea de la formació i l'ensenyament, podríem assenyalar l'Escola de Música Municipal, l'Escola de Pintura (ambdues localitzades dins el Centre Cultural Can Pelegrí), diverses acadèmies d'idiomes, escoles de conducció, gimnasos, centres de temps lliure o tallis i centres d'esplai.

Com a valoració final d'aquesta evolució, afegiré que, degut a la baixa natalitat que afecta la Llagosta, l'oferta escolar en els trams no universitaris cobreix tota la demanda escolar en el present i també a llarg termini si considerem les característiques urbanístiques i si no canvia la tendència de natalitat. La ràtio per aula és lleugerament inferior a la capacitat límit establerta pel Departament d'Ensenyament.
És d'interès ressaltar que les cinc línies que oferten els quatre centres d'Educació Infantil i Primària en l'actualitat (Gilpe, Joan Maragall, Les Planes, Sagrada Família) tenen en el present curs 2000-2001 coberta i completada la seva capacitat en els nivells de P. 4.
En el tram universitari som dependents de l'exterior, si bé la proximitat i les comunicacions amb Barcelona i seus universitàries properes donen relativament bona satisfacció a les necessitats que la població de la Llagosta presenta.
En el primer cicle d'Educació Infantil, que aquí està cobert pels dos centres de caràcter privat, manca d'oferta pública encara que freqüentment és sol·licitada per molts matrimonis joves, ja que el ritme de vida i la situació salarial actual fa aconsellable el treball remunerat per a tota persona en edat laboral.
Igualment i en vista a la igualtat d'oportunitats, les demanes socials s'encaminen cap a la gratuïtat dels llibres de text, gratuïtat relativa, perquè el cost està cobert per fons públics i seria satisfet per la via dels impostos.
Pel que fa referència a l'Educació Especial, si exceptuem els alumnes que són atesos en els centres d'integració escolar, han de sortir de la població per rebre el servei i és aquesta, entre altres, la demanda que podríem plantejar en el dia d'avui a qui correspongui.

José Luis Mediavilla Alonso
Mestre de la Llagosta des de 1980