Torna a l'inici
QUI VA SER MARIÀ CUBÍ?
 rellotge
 
 

Marià Cubí i Soler, lingüista i frenòleg, va néixer a Malgrat el 15 de desembre de 1801 i va morir a Barcelona el 5 de desembre de 1875.

Quan tenia nou anys la seva família es trasllada a Maó a causa de les guerres napoleòniques. Al cap d'uns anys la família torna a Malgrat però ell es queda a Maó acabant els seus estudis de secundària i l'aprenentatge d'idiomes. El 1821, amb 20 anys, s'embarca cap als Estats Units a la corbeta nord-americana Peacok on va fer de professor d'espanyol i francès dels oficials. Després d'una curta estada a Washington va ser catedràtic d'espanyol al col·legi Sant Mary de Baltimore durant 8 anys. En aquest temps va escriure textos orientats a l'ensenyament de la llengua castellana. El 1829 marxa a Cuba, on va continuar la seva tasca d'educador. Va establir amb Juan Olivella el col·legi Buenavista (posteriorment San Fernando), primer centre de secundària de Cuba. Va crear la Revista Bimestre Cubana. A finals de 1832 s'en va a Nova Orleans i poc després a Mèxic. A Tampico va inaugurar el col·legi Fuente de la Libertad amb el suport del ric comerciant Tomàs Rosell.

 Marià Cubí i Soler (1801-1875)
Marià Cubí i Soler en els seus darrers anys.
   
Cubí poc després de retornar
Retrat de Marià Cubí poc després de retornar
En 1835 torna a Nova Orleans i s'inicia en l'estudi de la frenologia (pseudociència que intentava definir la personalitat de les persones en funció de la forma del crani).En 1836 va viatjar pels Estats Units visitant universitats, col·legis, presons... examinant i estudiant la forma de caps de tota mena de persones. Convençut de la veritat de la frenologia va decidir difondre-la. En aquest any va escriure el seu primer llibre sobre frenologia: Introducción a la Frenología por un catalán. Del 1837 al 1842, va ser catedràtic d'idiomes moderns a la Universitat de Louisiana i va continuar els seus estudis sobre frenologia. El 1842 dimiteix i torna a Barcelona decidit a difondre la frenologia. Imparteix cursos a Catalunya sobre frenologia. A Barcelona també es comença a interessar pel magnetisme animal o mesmerisme. a partir de !845 viatja per tota Espanya donant cursos sobre frenologia. Va rebre moltes crítiques i atacs que van culminar amb el procés del Tribunal Eclesiàstic de Santiago de Compostela, després d'onze mesos de captiveri va acabar sense càrrecs. Marià Cubí va continuar amb la difusió de la frenologia fins a la seva mort.
   

Obres principals:

Extractos de los más célebres escritores y poetas españoles (Baltimore, 1822)
Introducción a la frenología (Nova Orleans, 1836)
Manual de frenología (Barcelona, 1844)
Sistema completo de frenología (Barcelona, 1844)
Manual práctico de magnetismo animal (1845)
La frenología y sus glorias (1852)

   
"La Frenología y sus glorias"
"Le Système Grammatical des Langues"
Portada de l'obra fonamental de Cubí, La Frenología y sus glorias
Obra traduïda al francés amb la signatura de Marià Cubí i el text "Presentado por el autor"

Dades extretes de: Notes sobre Marià Cubí i Soler (1801 - 1875) de Pere Grases i Biografía de D. Mariano Cubí y Soler. Distinguido frenólogo español de Miguel Arañó, aquest llibre de 30 pàgines el podeu consultar integre clicant aquí.

 

 
 Torna a l'inici