El 75%
dels nens tenen càries
La càries dental és una malaltia que no es cura
espontàniament, sinó que provoca una destrucció
progressiva i irreversible de la dent.
Els factors que hi intervenen són la dieta, el teixit
dental i la presència de microorganismes. De tots, la
dieta és el més fàcil de controlar, i hi ha un hàbit
fonamental que és el primer pas per prevenir-la. Es tracta
senzillament de rentar-se correctament les dents. Una bona
higiene bucodental i el control del que mengem (sobretot
del sucre i els aliments tous) són instruments eficaços
per prevenir-la.
De fet, se sap que, des del Neolític, la càries ha afectat
la humanitat en major o menor grau, però amb la
industrialització i l’aparició dels sucres refinats la
seva incidència ha augmentat molt.
Per a l'OMS, l'Organització Mundial de la Salut,
combatre la càries és una prioritat, perquè es
considera una "plaga mundial", per la seva extensió i pel
nombre de persones afectades.
Cal tenir cura de les dents perquè no tenen recanvi.
Una
dent té diferents parts:
l'externa o corona -la que veiem- i la interna o
arrel, que no podem veure perquè és a l'interior de
l'ós de la mandíbula.
De la corona, l'esmalt
és la capa més externa. Aquesta part és molt dura, fins i
tot més que els ossos. A sota de l'esmalt hi ha la
dentina, que no és tan
dura, i a continuació hi ha la
polpa
dentària, que és la que
nota la fiblada del mal quan mengem aliments freds o
calents, dolços (llaminadures) o àcids.
Els bacteris i la saliva intervenen en la producció de la
càries.
Ja hem
dit que hi ha diversos factors que intervenen en la
formació de la càries: els alimentaris, els bacterians
i els de la constitució de cada persona.
A dins de la boca tots hi tenim bacteris, que hi viuen
tranquil·lament; alguns són fins i tot útils. Quan mengem
massa aliments que tenen sucre, els bacteris els prenen
com aliment i els descomponen, produint àcids que ataquen
directament l'esmalt de la dent.
Aquests, juntament amb la resta d’aliments i el sucre,
formen la placa bacteriana, que és una pel·lícula que es
fixa sobre la dent i on hi trobem les bactèries, la qual
cosa facilita que apareguin la càries i les malalties de
les genives.
La càries està considerada una plaga mundial.
La càries dental és actualment una de les malalties
infeccioses més freqüents en la humanitat.
Una dent malalta amenaça tot l’organisme.
La
càries és un important problema sanitari i econòmic. Tot i
que la situació és molt diferent de la de fa un anys,
continua suposant una factura molt alta.
La infecció de les dents es pot escampar a través dels
vasos sanguinis i arribar a altres llocs del nostre
organisme. Aquestes complicacions poden ser molt greus
perquè poden afectar tot l’organisme.
Rentar-se les dents és una obligació amb nosaltres
mateixos.
La higiene dental serveix per eliminar les restes
d'aliments que hem menjat i desorganitzar els bacteris que
podrien atacar les dents. També va bé per evitar malalties
de les genives.
Un nen ha de començar a raspallar-se les dents a partir
dels tres anys. És convenient que aquest fet no
s'imposi com un càstig o s'assimili a una obligació
pesada. Al contrari, es pot plantejar com un joc. Aquest
és el moment en què imiten el que fan els pares. És molt
important doncs que ho vegin.
Cal recordar que, per rentar-nos les dents, no podem anar
de pressa i corrents, sinó que hem de seguir uns passos
determinats. Tot plegat ho podem fer en tres minuts.
Primer:
raspallar les dents en moviments verticals, començant per
la geniva. Haurem de raspallar la part de fora de la dent
i la part de dins i de totes les dents.
Segon: raspallar en forma de remolí la part de les
dents i dels queixals que fem servir per mastegar. Cal que
les fibres del raspall penetrin per tots els sécs que hi
ha en aquesta zona, per evitar que s'hi quedin les restes
dels aliments i que els bacteris puguin començar a
provocar una càries.
Tercer: netejar el coll de les genives i també
l'espai entre dent i dent. No oblidar la neteja dels
espais interdentals, on no pot arribar el raspall. En
aquest cas haurem de fer servir un fil (seda dental) per
passar-lo entre les dents, o un raspall interproximal.
Quart: no oblidar-se de raspallar la llengua. Els
elements per fer una bona higiene són el raspall i el
dentifrici.
Un raspall de dents caduca als tres mesos.
El
raspall per netejar una boca sana ha de ser més aviat tou
i petit, i tenir el mànec llarg per poder arribar a tots
els racons de la boca.
Els filaments dels raspall han de tenir les puntes
arrodonides per no fer mal a les genives. Han de ser de
material sintètic -generalment són de niló- i tenir les
puntes polides.
Un raspall no s'ha de fer servir més de tres mesos
seguits, perquè els filaments ja estan fets malbé,
encara que no ens ho sembli.
L’aliat imprescindible per combatre la càries.
El
dentifrici s’utilitza amb el raspall. La pasta de dents és
una preparació o barreja homogènia de sòlids en aigua que
ajuda a la neteja.
El dentifrici ha de tenir una sèrie de requisits bàsics:
poder de neteja, abrassivitat baixa, no ha d'irritar
les genives, ser agradable de sabor, innocu, fàcil
d’utilitzar i deixar una sensació de frescor i de net.
Un ingredient important dels dentifricis anticàries és el
fluor. Els
dentifricis amb fluor estan regulats a partir de la
concentració de fluor. Es recomana que els dentifricis de
nens tinguin una dosis de fluor no més gran de 150 mg % .
Els dentifricis que tenen més fluor (250 mg % ) estan
indicats per adults.
De vegades també es poden fer servir glopeigs, que són
solucions aquoses o a base d'aigua. Els colutoris
no tenen l'eficàcia dels dentifricis, per tant no han de
substituir-los, però es poden utilitzar després de
raspallar les dents per completar l'acció netejadora de la
pasta.
Ens hem de rentar les dents després de cada menjar.
El
raspallat d'abans d'anar a dormir
és el més important de tot el dia perquè no
podem estar tota la nit amb les restes d'aliments entre
les dents.
Si en alguna ocasió ens trobem que no tenim raspall,
podem glopejar aigua diverses
vegades o menjar alguna fruita,
com una poma; o una verdura dura, com una pastanaga.
Recorda que, com a mínim, s'ha de fer una visita a l'any
al dentista.
Autora:
Mercè Camps Miró.
Il·lustracions: Sònia Ribas.
|