 |
EL
MARESME
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
Extensió:
397 km2
Població: 318 891 h [1996]
|
|
|
| Comarca
de Catalunya. Cap de comarca, Mataró. S'estén des de la Serralada
Litoral fins a la mar, i des de Montgat fins a la Tordera. Lloc de pas,
des de temps molt antic, seguint les proximitats de la costa, és
una comarca molt coneguda i molt poblada. Morfològicament pot dividir-se
en dues parts: el vessant oriental de la serralada i la plana que s'estén
al seu peu, davant la mar. A la zona muntanyosa els materials són
en llur gran majoria granítics, solcats per petits o grans dics de
roques més dures, però en general és un granit fàcilment
atacable per l'acció química de l'aigua i la temperatura al
sector occidental (de Montgat a Sant Vicenç de Montalt). Aquest granit
aixecà materials paleozoics, esquistosos, els quals, arrabassats
en moltes bandes per l'erosió posterior, han sobreviscut encara al
sector oriental, especialment al Montnegre, Hortsavinyà, Sant Pere
de Riu, costes de Calella i Sant Pol i, en part, a Canet i Arenys, on la
conservació d'aquests materials ha fet que les alçades màximes
(759 m alt) estiguin uns 200 m per damunt dels altres cims. Les diferències
d'alçada són degudes també a les falles transversals,
que han dividit la serralada en un conjunt de blocs més o menys basculats,
com el de Sant Mateu, al Corredor, i el del Montnegre. Les condicions morfogenètiques
han produït unes formes gastades, aplanades, a la carena, en evident
contrast amb els vessants, pendents a causa de l'atac de les aigües,
en el gran desnivell davant la Mediterrània. Vers el fons de la comarca
cal distingir els granits erosionats, aplanats, a la part baixa, solcats
pels cursos d'aigua descendents enmig de planes al·luvials, i el
rebliment quaternari del fons de la plana, davant la mar. Aquesta plana
és més extensa des del Masnou a Sant Vicenç de Montalt;
des de Caldetes a Sant Pol els contraforts muntanyosos arriben fins a la
mar, i els pobles resten encaixonats dins les velles cales, destruïdes
més tard pel pas de la línia del ferrocarril; tot seguit vénen
les costes de Calella, preludi de la Costa Brava. Des de Calella a Malgrat
es reprèn la planura, formada per la retenció del delta de
la Tordera pel cap de Calella. |
|
|
|
|
| La
població comarcal ha continuat creixent, sobretot la dels municipis
de la part sud. Dels 253 527 h del 1981 s'ha passat als 293 104 h del 1991,
que representa un augment del 15,6%. El 1986 (amb 269 502 h) la població
activa treballava fonamentalment en el sector secundari (47,3%), però
amb una tendència a la puja del sector terciari (46,4%) i una pèrdua
relativa del sector primari (6,3%). Malgrat la reculada de l'activitat agrícola,
el Maresme és la comarca on es practica l'agricultura més
intensiva de Catalunya. La superfície conreada el 1986 només
representava el 20% de la superfície total i la majoria (68,9%) és
de regadiu. La patata encara és l'espècie més conreada,
seguida de les hortalisses, que representen més de la meitat de la
superfície conreada i tenen un valor econòmic superior al
de la patata. La floricultura continua creixent, i a la comarca hi ha el
80% de la superfície que hom li dedica a Catalunya. El 1988 s'obria
a Vilassar de Mar el Mercat de la Flor i la Planta Ornamental de Catalunya,
per ajudar a comercialitzar la floricultura. Quant al sector secundari,
és la quarta comarca més industrial del Principat. L'especialització
és encara el gènere de punt, que representa el 60% de la producció
de tot l'estat. Però també destaquen altres sectors: la fabricació
de materials de construcció, la confecció tèxtil, la
metal·lúrgica i la química. Encara que a tots els municipis
de la comarca hi ha indústria, aquesta es concentra a Mataró
(el 50% dels assalariats del sector secundari). No es tracta de grans complexos
industrials, sinó més aviat d'empreses petites o mitjanes.
Dins el sector terciari, el subsector principal és el comerç
(31%), seguit de l'hosteleria (12%), que presenta un creixement més
significatiu de les ocupacions, juntament amb la sanitat i l'educació.
El motiu de l'augment d'aquest sector és l'increment experimentat
per les segones residències i l'aveïnament de molts barcelonins
a la comarca. El turisme continua essent-hi important, sobretot a la part
nord. Quant a les comunicacions s'està construïnt una autopista
que enllaçarà Mataró amb Granollers. |
|
|
|
|
| El
1995 la població del Maresme era de 317 474 h. Els ritmes de creixement
demogràfic dels darrers anys han continuat essent elevats (15,6%
entre el 1981 i el 1991), molt per damunt de la mitjana catalana, a causa,
en bona part, de la progressiva transformació d'habitatges secundaris
en principals, especialment en els nuclis més propers a Barcelona.
La disminució de la taxa de natalitat i la tendència a l'envelliment
no són tan acusades com en altres comarques de l'àmbit metropolità
i els saldos migratori i vegetatiu són encara positius. La taxa d'activitat
del Maresme és del 55,96% (1991), i es manté gràcies
a l'augment en el nombre d'actius i a l'increment global de la població.
El terciari (hoteleria, restauració) és el sector predominant
(47,31% el 1991) a tots els municipis excepte Mataró, Argentona,
Tordera i Palafolls, on la indústria és predominant. Tot i
això, l'estructura econòmica comarcal pot considerar-se prou
diversificada i equilibrada, ja que l'agricultura intensiva i orientada
al mercat barceloní té un pes decisiu tant en l'economia com
en els usos del sòl de la comarca. La creixent mobilitat laboral
observada entre el 1986 i el 1991 (tant interna com amb relació a
les comarques veïnes) palesa la creixent cohesió dels municipis
del Maresme entre ells i la seva integració al context metropolità
barceloní. Aquest fet està relacionat amb les tradicionalment
fàcils comunicacions per l'eix costaner fins a Barcelona (carreteres,
autopista, ferrocarril), que s'ha incrementat amb la prolongació
de l'autopista A-19 fins a Palafolls i l'obertura de l'autopista Mataró-Granollers
(a través del túnel de Parpers i com a primer tram del quart
cinturó). A partir dels resultats de les eleccions municipals del
maig de 1995, el consell comarcal és constituït per 15 consellers
de CiU, 9 del PSC, 4 del PP, 3 d'ERC i 2 d'IC-EV. |
|
|
|
|
| El
Maresme perdé impuls el 1999, amb un creixement del 3,1%, per sota
de la mitjana, com a conseqüència de la desacceleració
de la indústria i de la caiguda del sector primari. Els veritables
motors comarcals foren els serveis i, sobretot, la construcció. La
producció d'hortalisses, al voltant de dues terceres parts de la
producció agrària de la comarca, presentà un mal exercici,
igual que la pesca, el 15,8% de l'activitat primària. La forta especialització
industrial en el tèxtil (40% de la producció total sectorial)
influí decisivament en l'alentiment del sector. Com a la majoria
de comarques, la construcció fou l'àmbit més dinàmic,
afavorida per l'expansió de l'edificació residencial resultat
de la descentralització de població de l'àrea metropolitana
de Barcelona. El sector turístic fou el principal impulsor del ram
terciari i, pel seu fort dinamisme, aportà al voltant de l'11% del
PIB sectorial. Les afiliacions a la seguretat social cresqueren el 1999
el 7,7%, menys que altres zones, fins arribar a 68 846 cotitzants, augment
impulsat per la construcció. L'atur registrat baixà al 6,3%
(11% al principi dels anys noranta). Durant aquesta dècada, el Maresme
acumulà un creixement del 22,81%, per sota de la mitjana, a causa
de l'alentiment del tèxtil. L'índex mitjà del PIB per
persona fou en 1990-99 del 73% amb relació al global català,
amb 5 595,01 euros el 1999, afectat per una piràmide demogràfica
més nodrida que altres comarques. La renda bruta familiar disponible
el 1996 fou de 10 312,89 euros, el 109,6% de la catalana. |
|
|
|
|
|
L'any
1998 se censaren 329 488 h, amb una densitat de població de 830
h/km2. En el període intercensal de 1991-98, la comarca cresqué
36 385 h, a un ritme anual de l'1,6% (en 1981-91, el creixement absolut
fou de 39 576 h, a un ritme anual de l'1,4%). Tots els municipis han crescut,
alguns fins i tot han duplicat o triplicat la població respecte
del cens del 1981: Alella ha passat de 3 381 h el 1981 a 7 889 h el 1998;
Cabrera de Mar, de 1 703 h a 3 561 h; Cabrils, de 1 472 h a 4 112 h; Dosrius,
de 737 h a 2 538 h; Sant Andreu de Llavaneres, de 2 949 h a 6 418 h; Sant
Cebrià de Vallalta, de 614 h a 1 470 h, i Santa Susanna, de 509
h a 1 660 h. El cap comarcal, Mataró, amb 103 265 h, concentra
el 31,3% de la població total. Únicament dos municipis no
superen el miler d'habitants: Òrrius, amb 419 h el 1998, i Sant
Iscle de Vallalta, amb 725 h. L'estructura d'edats és la d'una
comarca adulta amb una certa tendència al rejoveniment. El 1996
el 16,3% de la població tenia menys de 15 anys, el 13,9% més
de 64 anys i el 69,8% era població adulta. El 1996 la població
activa era de 146 467 h, 116 390 h dels quals estaven ocupats en els diferents
sectors econòmics: 4 268 en el sector primari (3,6%), 39 355 en
la indústria (33,8%), 7 832 en la construcció (6,7%) i 64
935 en els serveis (55,9%). La superfície agrícola censada
el 1996 era de 9 398 ha. Tot i una incipient activitat ramadera, aquesta
és poc destacada en el conjunt de Catalunya. El 1997 se censaren
22 093 caps de bestiar porcí, 10 535 caps de bestiar boví,
10 836 caps d'oví i 1 366 de bestiar cabrú. Pel que fa a
la pesca marítima, el 1998 els ports del Maresme (Arenys de Mar
i Mataró) capturaren el 7,4% del total del peix pescat a Catalunya
(3 069 tones per valor de més de 8 milions d'euros), essent el
port d'Arenys de Mar el que comercialitzà més gènere
(2 881 tones de captures per valor de 7 milions d'euros). La indústria
es localitza als municipis d'Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona,
Cabrera de Mar, Canet de Mar, Dosrius, Malgrat de Mar, el Masnou, Mataró,
Montgat, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Premià
de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar
de Mar. L'oferta hotelera i de places de càmping és especialment
destacable, amb 35 312 places hoteleres el 1999 (la segona comarca de
Catalunya) i 18 179 places de càmping. El consell comarcal format
després de les eleccions del 1999 quedà constituït
per 12 consellers de CiU, 12 del PSC-PMC, 4 del PP, 3 d'ERC-AM i 2 d'IC-V-EPM.
|
|
|
S'aprova
el pla especial del Montnegre-Corredor perquè sigui parc natural.
Aquest parc tindrà 15.010 hectàrees, comprèn terrenys
de tretze municipis de dues comarques, el Maresme i el Vallès Oriental,
i ocupa la Serralada Litoral des d'Argentona fins a Tordera.
10/03/1989
|
|
|
S'inaugura
el Congrés de Cultura del Maresme, que té el repte de vertebrar
la comarca mitjançant els agents culturals.
21/01/1994
|
|
|
El
ministre d'Obres Públiques inaugura la nova autopista del Maresme
que uneix Cabrera de Mar amb Palafolls.
21/06/1994
|
|
|
Presentació
d'"El Punt del Maresme"
01/02/1995
Es presenta amb una festa al local Das Andere de Mataró el número
1 del diari "El Punt del Maresme". El nou diari, edició
per al Maresme d'"El Punt" de Girona, és editat per l'empresa
Edicions Periòdiques del Maresme SA, és dirigit per Josep
Riera i Manuel Cuyàs n'és el director general.
|
|
|
Desplegament
dels Mossos d'Esquadra a l'Alt Maresme
01/11/2002
El conseller en cap de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, i el conseller
de Governació, Xavier Pomés, inauguren la caserna dels Mossos
d'Esquadra de Mataró, un equipament que actuarà com a seu
de l'Àrea Bàsica Policial (ABP) del Maresme. El centre té
una dotació de 190 agents, la meitat dels quals s'han desplegat
a la comarca per a assumir les competències de seguretat ciutadana
i trànsit. El mateix dia entra en funcionament l'ABP d'Arenys de
Mar, amb 86 agents. El desplegament al Maresme es completarà la
tardor del 2003 amb la inauguració del centre de Premià
de Mar.
|
| |
| http://www.grec.net/cgibin/heccl2.pgm?NDCHEC=0040147&PGMORI=A
|
| |
