PINEDA DE MAR

Extensió: 11 km2
Població: 20 871 h [2001]
Municipi del Maresme, situat a la costa, entre el torrent dels Frares, a ponent, que limita amb el nucli urbà de Calella, i el santuari de Gràcia, ja dins el terme de Santa Susanna. És drenat, a més, per diversos torrents i rieres, com la riera de Pineda, que davalla del massís del Montnegre i després de passar per Hortsavinyà i Sant Pere de Riu penetra a Pineda sota el castell de Montpalau. Una franja del terme, entre els de Calella i Tordera, s'estén vers l'W fins al límit amb la Vallalta (376 m alt). Els vessants del turó de Montpalau són ocupats per alzinars, pinedes i matollar. L'agricultura, al sector pla pròxim a la costa, en regressió davant la urbanització turística, és de regadiu (250 ha), amb 230 ha destinades a horta, 20 al maduixot i 100 a d'altres conreus (patates i llegums). Les vinyes que ocupaven els vessants dels turons desapareixen i donen pas al conreu dels maduixot. L'arrendament es troba en regressió i la població activa agrària ha disminuït. La tradicional activitat pesquera, que tingué importància a partir del s XVIII, ha estat dissolta pel turisme i la industrialització. La indústria tèxtil (gèneres de punt) i de fibres artificials ha substituït la tradicional i popular elaboració de puntes de coixí o la indústria espardenyera. Destaquen també una destil·leria i una empresa d'explotació de grava. La indústria hotelera ha estat una prolongació, en part, de la de Calella. A la tradicional funció d'estiueig, especialment de gent de Barcelona, s'afegí a partir dels anys cinquanta el turisme internacional massificat, especialment alemany, anglès i holandès. El 1990 hi havia unes 2 200 places hoteleres, 1 670 places de càmping i 5 200 apartaments amb 30 000 places. La vila (10 059 h [1996], pinedencs; 10 m alt) s'estén de la carretera de Girona a Barcelona a la mar, entre la riera de Pineda i el torrent de la Rasa. L'actual església parroquial de Santa Maria, refeta a l'inici del s XVI, sofrí —com tota la vila— el greu saqueig i destrucció del corsari turc Dragut, i fou després novament refeta i ampliada i fortificada. Té una de les primeres biblioteques populars creades per la Mancomunitat de Catalunya. El nom apareix ja esmentat al s IX aplicat a un extens sector del terme del castell de Montpalau (les ruïnes del qual s'aixequen dins l'actual municipi); al s XIII sorgeix ja l'actual nucli (a la vora del camí del mig de la marina), que inicialment tingué el nom de la Boada. Esdevingué centre de la cort i batllia del castell, però ja a partir del s XIV el nou nucli mercader de Calella li anà prenent la primacia. A causa de la manca de seguretat de la costa (els atacs dels pirates es repetiren al llarg dels ss XVI i XVII), no sorgí el nucli de mar fins al s XVIII, que s'uní al primitiu pel carrer de Mar, i conservà, més temps que no pas les viles veïnes, el predomini agrari per sobre del comercial i mariner. Proper al nucli de Calella hi ha el raval del Poblenou o de Garbí, el barri de les Creus i la urbanització dita Pinemar.
 
 
 
 

EL POBLENOU
Població: 6 269 h [2001]
Barri de Pineda de Mar (Maresme), a l'W del centre urbà. Es començà a formar a la dècada del 1920 i és ocupat principalment per població immigrant. És anomenat també barri de Garbí i de Ponent.
http://www.grec.net/cgibin/heccl2.pgm?NDCHEC=0050991&PGMORI=A