EL PI DE LES PINYES D'OR (Catalunya) Fa molts i molts anys, entre els turons i els castells de la comarca de l'Anoia, s'hi trobava la casa senyorial del senyor Baró, dins el terme d'Igualada. Aquest pi, segons es deia, estava situat en un lloc molt ocult i solitari, voltat per un escamot de soldats, que per tal que no poguessin revelar el secret, se'ls va tallar la llengua... Això és el que el poble deia molt
d'amagatotis del Baró. Un dia de primavera a mitja
tarda, el senyor Baró va veure's sorprés per la presència d'un cavaller acompanyat d'una petita tropa que venia a anunciar-li
que el Rei en Jaume havia decidit anar-lo a visitar. Li ho comunicava per tal que tingués temps de prevenir-se, perquè el
rei vindria acompanyat per una trentena d'homes. Així doncs, si no sorgia cap impediment,
el dijous de la setmana vinent, el rei comptava arribar. El senyor Baró, quan va haver marxat l'emissari restà pensatiu. "Per quin motiu
ve el rei?... Què em voldrà?..." Fos quin fos
el motiu de la visita, ell
prepararia una bona arribada i procuraria
que tingués la millor
estada. El dijous, el Baró, abans d'hora, ja s'esperava al límit del terme del senyoriu amb una escorta ben nodrida.
Aviat va veure la
comitiva reial en el tombant
del camí. Al cap de poc el senyor Baró donà la benvinguda al rei mentre li besava
la mà en senyal de vassallatge. S'encaminaven cap el castell, on després de reposar es
posaren a taula per a sopar, un sopar veritablement esplèndid. El rei quedà molt
satisfet i felicità el senyor Baró per
les bones cuineres que
tenia. L'endemà feia un dia molt clar, i el rei disfrutava contemplant el paissatge i voltant, ara a peu, ara a cavall, pels boscos del senyor Baró. Al migdia el senyor Baró tornà
a obsequiar el rei amb un
àpat abundant i suculent, i altre cop el rei felicità
al senyor Baró. Per tant, el senyor Baró es va pensar que s'havia guanyat la voluntat del senyor rei. El rei digué: Contestà el senyor Baró:
El senyor rei va afegir: El senyor Baró li diguè: El rei replicà: El senyor Baró contestà: El rei li digué: El rei afegí: El rei donà per acabada la visita i el senyor
Baró l'acomiadà tot preocupat. Un cop el rei hagué
marxat, el senyor Baró anà cap
on creixia el pi fabulós. Se'l
mirà i remirà i li semblà veure'l
tot estrany: estava esgrogueint. L'endemà se'l tornaria a mirar, creia que era
un malfixament seu.
Aquella nit no va poder dormir. Tan bon punt es va fer de dia, va tornar al lloc on hi
havia el pi. Aleshores s'adonà que el pi es moria. El que havia dit el rei s'havia complert.
Aquest va ser el càstig per la seva avarícia
i per la seva falsedat. Des d'aleshores el senyor
Baró entristí, va anar emmalaltint, però fins poc
abans de morir, el Senyor
li va tocar el cos, i es va tornar caritatiu fins a extrems. Va dedicar el temps que li
restava de vida per ajudar als pobres. La seva dona va acabar repartint
la riquesa que restava, després de la mort del seu marit, i va entrar en un convent. Però, això sí, va reservar dues pinyes d'or per
fer, amb el seu or, una corona per a la Mare de Déu de Gràcia... D'ençà d'aquests fets han passat molts anys, segles i tot, però mai
més s'ha sentit que per aquí els voltants o en cap altre lloc
de la Terra hagi tornat a florir un pi que fes les pinyes d'or |