ELS QUATRE DRACS (Xina)
Fa molt i molt, al principi dels
temps, no hi havia rius ni llacs sobre la terra; només el mar de l'Est, on vivien
quatre dracs: el drac llarg, el drac groc, el drac negre i el drac perlí.
Un dia els quatre dracs van volar des del mar fins al cel, van perseguir els
núvols i s'hi van endinsar. De sobte, el drac perlí va rugir i va assenyalar cap a la terra. Els altres tres dracs es van aplegar
al seu costat i van mirar entre els núvols en la direcció que el drac perlí assenyalava.
Van veure molta gent fent ofrenes extraordinàries i cremant bastons d'encens. Una vella, agenollada damunt la terra pelada
amb un nen prim als braços, cridava: "Déu dels cels, per favor, envia'ns
pluja perquè puguin viure els nostres fills".
Els dracs van veure que els camps d'arròs eren secs i els conreus s'havien
fets malbé, i que els arbres sense fulles semblaven esquelets. Era evident
que no havien tingut pluja durant molt de temps.
- Que prima i feble està la gent -va dir el drac groc-. Si no plou aviat, moriran.
Els altres dracs van fer que sí amb el cap.
- Vinga, anem a demanar a l'emperador Jade que
plogui -va suggerir el drac llarg, i es van
enlairar des dels núvols i van volar cap a l'allunyat palau celestial de
l'emperador Jade.
Al totpoderós emperador Jade no li va agradar gaire l'arribada poc
cerimoniosa dels dracs.
- Com goseu interrompre la meva feina tan important de fer-me càrrec del cel
i de la terra i de tota la resta? Torneu al mar i comporteu-vos!
- Però majestat, els conreus s'estan assecant i la gent s'està morint de
gana! -va dir el drac llarg-.
Per favor, envieu-hi pluja de seguida!
L'emperador Jade volia tornar al seu somieig, de
manera que va fer veure que s'hi avenia.
- Ah, d'acord! -va dir-.
Ara torneu-vos-en, que ja hi enviaré pluja demà.
- Gràcies, majestat -van dir a l'uníson els quatre
dracs, i van tornar volant, feliços, cap a la terra. L'emperador Jade va fer
un senyal a un miler de fades celestials perquè cantessin la seva tonada
preferida, va badallar i es va quedar adormit.
Van passar deu dies i no va caure ni una gota de pluja. La gent estava cada
cop més i més afamada. Menjaven l'herba mústia, rossegaven les branques nues
dels arbres, xuclaven pedres i mastegaven l'argila seca.
Els quatre dracs es van adonar que l'emperador Jade només pensava en el propi
plaer i que no es preocupava gens de la gent. Aleshores, després de mirar
llargament el vast mar de l'Est, el drac llarg va tenir una idea.
- El mar, que no és ple d'aigua? Hem d'absorbir-la tota i escopir-la cap al
cel. Caurà com pluja i salvarà els conreus i les gents.
Els altres dracs van convenir que havien de provar de fer alguna cosa, i
aquesta idea era l'única que tenien.
Van sobrevolar el mar i van xuclar aigua amb la boca. Després es van tornar a
enlairar sobre els núvols i van escopir l'aigua pertot arreu. Van volar amunt
i avall moltes vegades, xuclant i escopint, xuclant i escopint, fins que l'aigua
del mar va caure en forma de pluja.
- Plou! Plou a bots i barrals! -cridava amb alegria la gent, i els nens saltaven els bassals. Van brollar rierols,
després van córrer sobre els camps d'arròs fets malbé, i rebrots verds van
alçar el cap enlaire mirant la pluja que queia.
L'emperador Jade estava furiós i va ordenar als seus generals celestials que
capturessin els quatre dracs.
- Com goseu fer ploure sense el meu permís? -va
bramar quan van portar-li els dracs al davant-. Es
l'última vegada que em desobeïu!
Va manar al déu Muntanya que li portés quatre muntanyes per posar-les sobre
els dracs, de manera que no poguessin fugir mai més. El déu Muntanya va fer
que quatre muntanyes llunyanes travessessin l'aire volant i aterressin sobre
els quatre dracs.
Així doncs, els dracs van haver de quedar-se allà, amb les muntanyes al
damunt per sempre més.
Tanmateix, no se'n penedien i estaven més decidits que mai a ajudar sempre la
gent d'aquell lloc. Es van convertir en rius, fluint des de les muntanyes,
travessant la terra ara fèrtil i morint al mar.
I així es van formar els quatre grans rius de la Xina: el Heilongjian (el drac negre) al nord, llunyà i fred; el Huang He (el drac groc) al centre;
el Changjiang (Iang-Tsé o
riu llarg) al sud remot i el Xi Jiang
(perlí) al sud, llunyà i tropical.
|