LA COVA D'EN XEROI (Menorca)
La llegenda diu que, ja fa molts anys,
l'illa de Menorca, com totes les costes de la Mediterrània,
estaven amenaçades per una colla de pirates que atacaven els ports i les naus. Conten els que ho saben que una vegada hi va haver, davant de la costa de Cala en Porter, una ferotge batalla entre un galió
pirata i un vaixell menorquí.
I expliquen que els pescadors
van lluitar amb tanta
empenta que van aconseguir derrotar la nau i la van fer fugir mar endins. En el trasbals de l' escapada van descuidar-se de recollir un dels seus tripulants. Aquest era el pirata Xoroi. En Xoroi, en veure's abandonat al mig de l'aigua, es va acostar a l'espadada
costa i amb penes i treballs
es va enfilar per la roca fins
a. arribar a una cova oberta
de cara al mar del tot inaccessible
des de terra. S'hi va refugiar i es va convertir en la seva nova llar. Ningú no coneixia la cova ni sabia on era en Xoroi i ell s'esmunyia
cap als camps i les masies per robar-hi el menjar que necessitava per sobreviure. La gent prou que ho notava i buscaven , on es podia amagar aquell lladre tan astut, però ningú
no en sabia l' amagatall. Un dia en Xoroi rondava una masia i de cop hi va veure
una al·lota preciosa, rossa
com un fil d'or, de pell blanca i
delicada. Només de veure-la
se'n va enamorar. Va quedar tan boig
d'amor que una nit va
arribar fins al mas i la va raptar. Tot el poble es va posar a buscar la noia, però no en van trobar cap senyal
enlloc. La xicota al començament es va
espantar molt veient que estava en mans d'un pirata, per les coses que
se n'explicaven al poble.
En Xoroi era un home ben plantat i la tractava amb tanta delicadesa i amor que ben aviat va començar a estimar en Xoroi i a ser feliç en aquella cova. Així van viure feliços durant molts anys, amagats
en aquella cova que era el seu
refugi i la seva llar. La gent del poble no es va oblidar de la noia, però ja no sabien
on buscar-la. Un hivern molt fred
va nevar a Menorca, cosa molt
estranya a l'illa. No tenien menjar des de feia dies i en Xoroi va haver de sortir a buscar noves provisions.
Les petjades que va deixar
sobre la neu fresca van delatar el seu amagatall. La gent del poble en van seguir el
rastre i van trobar la cova
i la família que s'hi amagava. No se sap ben bé
que va passar, però
expliquen que en veure's descoberts
van saltar a l' aigua i van fugir
mar enllà. Diuen que les nits de lluna plena es pot veure la silueta d'en Xoroi, que de tant en tant encara torna a la seva cova on va viure
feliç. |