LLEGENDA DE SERIDJE
A Riasaka
hi havia el costum d'oferir, des de l'inici dels temps, una donzella per fer
callar la ira d'un mal esperit, que una vegada cada rëa
rive (mala lluna) es presentava a l'aldea en forma d'eñukuñuku (boa), i ho arrasava tot sense deixar pedra
sobre pedra. En vista d'això els habitants del poble van decidir buscar la
manera d'evitar que es presentés a l'aldea, i com a solució van arribar a
l'acord d'oferir-li, uns dies abans del rëa rive, la seva víctima, que s'escollia entre les més
belles de l'aldea. Va passar que, una nit, quan Seridje anava al darrera d'un ëpaha
(porc espí), perquè era molt afeccionat a la cacera nocturna, va escoltar uns
gemecs tant desoladors que no va perdre un segon per comprovar el seu per
què, cosa que li va costar bastant perquè tot es desenvolupava en
l'encreuament dels vijururu vivë
(encreuament d'energies negatives). Un cop que va obtenir el seu objectiu,
per un moment va quedar cegat per la bellesa que veia lligada davant seu. Va suspirar vint-i-una vegades (el 21 és un número molt
significatiu de la tradició bubI), tot repetint-se:
-"És ella!, és ella! Wewe" (bella). Un cop tranquil.litzat,
es va dirigir a ella i li va preguntar: -"Què fas aquí i d'aquesta
manera?". Ella li va respondre: - "Compleixo el meu
destí, el del meu poble". - "Quin és aquest destí
tan vil que et té lligada en aquest arbre? Explica-m'ho ràpidament!". Una vegada posat al corrent
dels fets, va pensar que no seria correcte alliberar una donzella del seu
cruel destí, sinó alliberar Wewe i a totes les que
d'ara endavant estarien comdemnades a seguir el mateix destí. Però, mentre
estava amb aquestes cavil.lacions, va sentir bufar
un vent tan fort que no podia ser igualat ni per 10.000 huracans tots junts,
va veure com passaven sobre el seu cap unes pedres alades, i sota els seus
peus la terra cruixia, i els rius i els mars es disputaven el terreny lliure,
els animals es paral.litzaven i la natura gemia.
Però el valerós Seridje, tanta era la ràbia i el
coratge que l'animaven, que no va dubtar ni per un instant a canviar de
propòsit, mentre es repetia: - "Ha de desaparèixer
perquè Riasaka i les seves belleses trobin la
pau". |