EL REI QUE FEIA MELMELADA

Hi havia una vegada un rei que vivia al país de la gresca. Els seus súbdits, val a dir-ho, eren els més treballadors del món. Però quan es reunien, en acabar la jornada de treball o bé els diumenges, en sabien tant i tant de cantar, ballar, jugar i contar rondalles, que s'hi passaven hores i hores d'allò més divertits. Cadascú feia allò que sabia i entre tots ho feien tot. I com que la festa els reunia a tots, rient i ballant, discutien els problemes i buscaven solucions.
Al rei no li agradava gaire tot això: no volia que la gent pensés en els problemes. Creia que si, en comptes de fer gresca, treballessin més i descansessin per poder treballar, la producció del país seria més gran i tothom seria més ric.
I quan va arribar el temps de les confitures, el rei va agafar totes les festes i, sense que ningú el veiés, les va ficar dins d'un gran pot de terrissa, ben tapades, al costat de les altres confitures. I per tal que ningú les agafés, va escriure un rètol ben estrany que deia: "CONFITURA DE JULIVERT".
Ja podeu comptar quina va ser la decepció de la gent en veure que no tenien festes! És cert que treballaven com abans, però tristos i desganats. És cert que tenien més riqueses, però no es reunien mai per riure ni festejar res. Tots enyoraven cada cop més les festes, i cada cop estaven més cansats d'aquella vida tan avorrida.
I el rei es feia l'orni: sempre trobava excuses per fugir del tema. I si algú hi insistia massa, l'enviava a fer algun encàrrec a l'altra banda del món.
Molts anys després, el cuiner de la Cort, un dia va haver de fer un dinar exòtic perquè el rei tenia convidats de terres estranyes. El menú previst era: Picarelles de tortuga, Papallones rostides amb cardots, Gripaus de mar amb suc-suc i Confitura de la bona.
El cuiner va anar al rebost a buscar la confitura i buscant la més exòtica, va voler tastar la de julivert perquè no en coneixia el gust. La va destapar davant del rei i de dins van començar a sortir festes i més festes i encara més festes: totes les que el rei havia confitat.
Tothom va obrir un pam de boca en veure aquella munió de festes confitades. I la tristor es va tornar alegria. I la gent va començar a celebrar, l'una darrera l'altra, totes les festes que no havien fet des de feia anys. Era una festa permanent. Ja us podeu imaginar si en va ser de divertit! I el país de la gresca va tornar a la normalitat: la gent tornava a treballar, però també a riure, a cantar, a dansar, a jugar, a contar històries, a parlar dels problemes i a trobar solucions....
I des d'aquell dia, abans de començar qualsevol festa, tots els súbdits del país de la gresca mengen melmelada de julivert.
I us ben asseguro que, d'això que us he contat, tot allò que no és mentida, és veritat.