EN PAU I LA MARIA CASTANYERA

Hi havia una vegada un nen que es deia Pau Castanyer. A en Pau li agradava molt anar a la Roca Grossa amb els seus amics i les seves amigues. Des d'allà dalt veien tot Lloret, fins i tot la Dona Marinera.
Pel camí trobaven arbres, plantes i animalets; i estaven contents d'anar a estirar les cames. Quan eren a dalt de la Roca Grossa, feien la gran berenada menjaven pa amb pernil, pa amb tomàquet i formatge, cansalada, pa amb xocolata, o el que els havia preparat la seva mare.
Quan havien acabat de menjar, es posaven a jugar a bitlles, a la pesta, a la bandereta, cementiri, a.... Però, ve aquí que un dia de tardor, pel novembre, mentre jugaven al joc de comptar fins a quinze, els amics d'en Pau van tenir una sorpresa molt i molt gran. Tan gran . que tota la gent de Lloret, l'alcalde i el capellà, van pujar a la Roca Grossa a veure que passava, perquè tothom deia que n'havia passada una de grossa a la Roca Grossa. I. Sabeu què era?...
Doncs era que en Pau Castanyer s'havia convertit en un arbre, en un castanyer alt i fot com el seu nom indicava. I, és clar, el castanyer feia castanyes, i en Pere castanyer també en va fer. Imagineu-vos la gent de Lloret portant bosses i sacs per emplenar-los de castanyes!
Però amb el temps, en Pau Castanyer es va anar trobant sol, sense castanyes que li fessin companyia. I va ser després, quan una nena de Lloret, que es deia Maria Castanyera, va passar a prop seu.
En Pau li va dir plorant:
- Ai, Maria Castanyera, que voldries venir amb mi!
- Sí, Pau, sí,. Però què he de fer?
- Vine que t'ho explicaré.
I en Pau va dir a la Maria que digués ben fort per a què ho sentís tota la comarca de la Selva:
- Castanya, castanyera,
- Castany, castanyer:
- Mai més nena seré.
I la Maria Castanyera va ser l'amiga d'en Pau per sempre més. I es feien companyia totes les estacions de l'any: primavera, estiu, tardor i hivern.

============ OOOOOOOOHHHHHHHH!!!!!!!!!!!!============
Us ha agradat? Sí?, No?. Sí no?
Doncs, perquè de mans, tant si sí, com si no!