LES FIGURES DEL PESSEBRE
El temps és arribat
i amb el fred, la neu i el gebre,
les figures del pessebre
una a una han tornat.
La dona que renta, la vella que fila
i el brau caçador que sempre vigila.
El vell que la terra remou amb catxassa
i el que es beu el vi de la carbassa.
El del feix de llenya i aquell pastoret
que va amb la catxitxa perquè té fred.
La jove mestressa que duu una gallina,
la del cistell d'ous i el sac de farina.
Aquells que sonant van fent son camí;
el del flabiol i el del tamborí.
Del sac de gemecs el que sempre plora,
i el de la simbomba que ronca tothora.
També els tres pastors que fan el sopar
i couen les sopes i llesquen el pa.
Joan Llongueres

ROMANÇ DE SANTA LLÚCIA
Perquè avui és Santa Llúcia
dia de l'any gloriós,
pels volts de la Plaça Nova
rondava amb la meva amor.
Comprarem grapats de molsa
i una enramada d'arboç
i una blanca molinera
i una ovella i un pastor
Josep Maria De Segarra

CANÇÓ DE NADAL
L'escola es tancada
hi ha llum al carrer,
la senyora Pepa
saluda al carter.
"Que tingui bon dia,
avui és Nadal!
¿No té una carteta,
no té una postal?
Li dono una carta
del seu fill Pasqual,
que des de Suïssa
li diu: Bon Nadal!
Estigui content,
Jesús ha nascut;
per dur-nos la joia
al món ha vingut.
Bofill, Puig, Serrat

POEMA DE NADAL
Com que sóc tan petitet/a
i encara no sé dir res,
aixeco la maneta,
i us tiro un petonet.
(Muuuuaaa)
Popular

TORNA NADAL
L'arbre desvella sons i el vent escriu
ratlles de llum damunt la pell de l'aigua.
Tot és misteri i claredat extrema.
Torna Nadal i torna la pregunta.
¿Proclamarem la pau amb les paraules
mentre amb el gest afavorim la guerra?

L'ESTRELLA AMB SORT
L'Estrella més bella
té cua de foc.
Té cua l'Estrella
que miro, badoc.
L'Estrella més nua
té cua de neu.
tan llarga és la cua,
que es veu a Manlleu!
L'Estrella es passeja
a cavall del vent.
El sol, amb enveja,
la mira i la sent,
doncs té la fortuna
del ruc i els pastors
del bou i la Lluna,
dels homes millors:
Serà a l'Establia
per fer de fanal
pel Nen de Maria
la nit de Nadal.
Ramon Minoves

NADAL
Dins una estable ombrosa,
Sota el cel estrellat,
Una verge ràdiosa
Jesús nos ha donat !
Per festar el salvador,
A nit el mon ouirà,
Una dolça cançó

Es la nit d'alegria,
Cantem, el fill de Deu,
Amb la verge Maria
A genolls sobre la neu,
Per aqueix infant reial,
A nit el mon cantarà,
Es la nit de Nadal

Que es bonic Jesús petit,
Dins la falda abrigat,
Tot somrient s'és adormit
Quan la verge ha cantat
Verge i nostre Senyor,
A nit el mon vos cantera,
Per vosaltres cantarem
Una dolça cançó .
Pere Guissat

FRED DE MATINADA
Que fas sentir-me viva
Sento trencar la gebra a cada pas
M'agrada la teva carícia
freda i despietada sobre la meva cara
Veure les muntanyes nevades
Els pins suportant el pes de la neu
Algun que altre ocell perdut, buscant aixopluc
Boira espessa que a mig mati
s'aixeca per deixar-nos veure un cel blau i serè
Però jo soc aquí, per respirar i sentir-me viva
Ulls plorosos i nas moll
Hivern cru, però sense enyorança d'estiu
Paisatge màgic i de colorit gris i blanc

HIVERN
Estimo la quietud dels jardins
i les mans inflades i vermelles dels manobres.
Estimo la tendresa de la pluja
i el pas insegur dels vells damunt la neu.
Estimo els arbres amb dibuixos de gebre
i la quietud dels capvespres vora l'estufa.
Estimo les nits inacabables
i la gent que s'apressa sortint del cinema.
L'hivern no és trist:
és una mica malenconiós,
d'una malenconia blanca i molt íntima.
L'hivern no és el fred i la neu:
és un oblidar la preponderància del verd,
un recomençar sempre esperançat.
L'hivern no és els dies de boira:
és una rara flexibilitat de la llum
damunt les coses.
L'hivern és el silenci,
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres
i el de la gent que mira, rera els vidres,
com la neu unifica els horitzons
i ho torna tot
colpidorament pròxim i assequible.
Martí i Pol

VISCA ELS TRES REIS
De l'Orient
que porten torrons
a tota la gent.
Una botifarra
per la mare.
Un got de vi
pel meu padrí.
Un tros de pa
pel meu germà.
Un tall de coca
per la meva boca.

NIT DE DESEMBRE
Que alegre que es torna
una nit de desembre.
Quina alegria
d'infants i pastors!
El món s'omple de llum
i el cel de melodia
i al test del finestró
una rosa mig s'obria.
Jacint Verdaquer

L'HIVERN
Ja arriba l'hivern!
Tot ell va vestit:
de neu i de glaç
de boira i de nit.
Asseca les flors
i el fred fa venir:
el nas m'ha pintat,
de color de vi.
Jo em poso l'abric
i vaig ben tapat:
no vull esternuts,
no vull refredats!
Bofill, F; Puig, A; Segarra, F

CANT DE NADAL
Que es bonic Jesús petit,
Dintre la falda abrigat
Somrient s'ha adormit,
Quan la Verge ha cantat !
Amb la Verge Maria,
Cantem per nostre senyor,
Un cant d'alegria !
D'amor i germanor.
Avui és feliç dia,
Cantem el fill de Deu
Amb la Verge Maria,
De genolls sobre la neu
Per aquest infant reial,
Cantem a plena veu
El dia de Nadal!
Pere Guisset

AI, QUIN FRED QUE FA!

Ai, quin fred que fa!
tinc les cames enrampades
tinc les mans encarcarades,
tinc el nas fet un glaç...
Si això dura no sé pas...

Ai quin fred que fa!
Jo no el puc pas aguantar.

Barcelona, gran casal,
flor de Catalunya,
el desembre no et fa mal:
somriu i s'allunya.

Diu: -Gebrada no et duré,
que hi ha encara en el roser
al cim de les branques,
rams de roses blanques.

Josep Carner

RECORDS D'INFANTESA
Olor d'escola
Mitjons gruixuts i guants de llana
El caliu de la llar, l'espetec de la llenya encesa
Olor de brou, i algun esternut
T'allunyaràs tan apressa com la tardo
S'acabarà el calendari i tu també t'esfumaràs
I em sentiré viva perquè la primavera es vida
I l'estiu, la tardo
i tu hivern tornaràs
Haurà passat un altre any
la nostra front mes nevada i els passos mes feixucs
Altre vegada s'acabarà el calendari
I jo em sentiré viva quan senti la fredor del cap vespre
i la gebre de la matinada trencar-se sota elsmeus peus
Martí i Pol

UN HIVERN PLÀCID
Apama el temps, les hores; mira com un tardà
vol de grives escurça encara més la tarda
i t'encomana el fred que deu fer al defora.
Ara, si et sembla, pots resseguir els meandres
que feia el riu abans que les darreres pluges
n'alteressin el curs. Ja res no tornarà
ser tal com tu ho recordes, ni el gust de les paraules
tindrà aquell punt en què l'agredolç del misteri
t'incitava a combatre'n els límits més estrictes.
T'espera un llarg hivern de renúncies pactades
amb tu mateix, per fer més netament tangible
la clara solitud que et gronxola com una
música molt suau, nostàlgica i amiga.
Benigna, la tristor no t'abalteix;
pots, doncs, considerar-te discretament feliç,
discretament perdut entre la gent que et volta.
No et queixis gens; espera només que els déus,
prudents
i generosos, dictin les seves lleis i acull-les,
generós tu també, amb una gran tendresa.
Martí i Pol

HI HA UNA HISTÒRIA

Hi ha una història i sols una història
que et valdrà la pena de contar,
ja sigui com bard sabut o infant de talent;
hi pertanyen tots els versos i oripells menors
que colpeixen amb la seva lluentor
totes les històries vulgars en les quals es perden.
Parles dels arbres, dels seus mesos i virtuts,
o de bèsties estranyes que t'encalcen,
d'aus que et grallen la Triple Voluntat?
O del Zodíac i com lentament gira
sota la Corona Boreal,
presó de tots els vers reis que en els temps regnaren?
Aigua a aigua, arca altra volta a arca,
de dona de bell nou a dona:
així cada nova víctima petja sense vacil·lar
el cercle mai no alterat del seu fat,
portant dotze companys com a testimonis
de la seva lluminosa creixença i lluminosa desfeta.
O és la beutat argentada de la Verge
tot peix sota les cuixes?
Ella porta a la mà esquerra un codony amb fulles;
mentre amb la seva mà dreta doblega un dit, somrient,
com pot el Rei refrenar-se?
Reialment llavors barata vida per amor.
O de la immortal serp incubada del caos,
els seus anells tot contenint l'oceà,
dintre els talls del qual brota amb espasa nua,
llavors en l'aigua negra, envoltada de joncs,
lluita tres dies i tres nits,
fins esser escopida vora la seva costa fistonada?
Molta neu cau, els vents bramulen buidament,
l'òliba xiula dess del saüquer,
la por de ton cor crida a la copa d'amor:
tristesa a tristesa mentre les espurnes volen cap amunt.
El tronc gemega i confessa:
hi ha una història i sols una història.
Medita en la seva gràcia, medita en el seu somriure
no oblidis quines flors
el gran porc senglar trepitjà en el temps de l'heura.
La seva cella era de nata com l'ona encrespada,
els ulls gris-mar eren salvatges
emperò res no es promet que no s'acompleixi.
Robert Gaves