|
EL REI DELS OFICIS NARRADOR: Una vegada el rei va voler saber quin dels oficis necessitava més enginy i quin era el que tenia més mèrits de tots, per nomenar-lo rei dels oficis. Va cridar els set mestres de més anomenada de cada un dels oficis més importants i els va dir: REI: Porteu-me una mostra d ela vostra obra i l'eina més important amb la qual treballeu. NARRADOR: Transcorregut un temps, el rei va convidar els mestres a un gran dinar i, un cop van haver menjat, cada un va presentar la seva feina, ensenyà l'eina que emprava més per a fer-la i va explicar les particularitats i especialitats de l'ofici. FORNER: Senyor, jo he portat un pa molt ros i la pala que he necessitat per enfornar-lo. SABATER: Senyor, jo he portat un parell de sabates molt polides i lluentes i l'alena que he gastat per a cosir. NARRADOR: En acabar el sabater, s'aixeca el sastre i diu: SASTRE: Senyor, jo he portat, com vós mateix podeu comprovar, un vestit molt bonic i molt llampant i les tisores amb què l'he tallat. NARRADOR: Amb rapidesa el ferrer s'aixeca i sense perdre temps mostra la seva obra. FERRER: Senyor, aquesta és la meva obra: un pany i una clau molt bonica i complicada i el mall amb què he picat l'enclusa. PELLAIRE: Senyor, us porto aquesta pell assaonada molt suau i molt fina i la ganiveta que he emprat per a rebaixar-la i descarnar-la. FUSTER: Majestat, mireu aquesta capseta tan bonica i el ribot amb què l'he polida. NARRADOR: I per últim i molt impacient, perquè ja era l'únic que quedava, el mestre de cases d'apropa i diu: MESTRE DE CASES: Senyor meu, com que no puc portar-vos aquí cap casa, us he portat un maó, la paleta i l'escarpa i us podré explicar com treballo. NARRADOR:
Tots set van explicar al rei com havien fet aquella peça de mostra que
portaven, quin paper hi havia jugat l'eina que li ensenyaven i fins
a quantes altres eines havien necessitat per a poder fer allò que li
ensenyaven. El rei, després d'haver examinat totes les mostres i totes
les eines i d'haver-los escoltat, decidí que l'obra de més mèrit era
el vestit, fet tot de mà del sastre, sense cap altra intervenció que
una agulla petita i senzilla, mentre que tots els altres, per a aconseguir
la seva mostra, havien hagut de posar en joc un gran nombre d'eines. FORNER: Crec que el rei s'ha equivocat. SABATER: Penso que la meva feina té més mèrit. PELLAIRE: Jo crec que la meva feina és de més enginy. NARRADOR:
Però, davant del parer del rei, ningú no va gosar replicar i el sastre
va quedar nomenat "Rei dels oficis". REI: Fes-me unes sabates de la mateixa roba que el vestit, perquè he d'assistir a una festa i vull anar-hi de vint-i-un botó. SASTRE: Senyor, cal que el sabater m'ajudi, perquè jo sol no ho puc pas fer tot. SABATER: Cal que el pellaire em doni pell per fer les soles, perquè jo no en tinc pas. PELLAIRE: Cal que el ferrer em faci una ganiveta nova, perquè la que tinc ja no em va bé. FERRER: Cal que el mestre de cases m'arregli les goteres del taller, perquè mentre plogui, no hi puc treballar. MESTRE DE CASES: Cal que abans el fuster poleixi les bigues de la teulada perquè, si no, la feina seria en va. FUSTER: Cal que el forner em faci un bon entrepà abans de treballar, perquè amb la panxa buida no es treballa gens bé. FORNER: Cal que el sastre em sargeixi el davantal de pastar perquè, si no, l'únic vestit que tinc se'm tacarà. NARRADOR: El rei se'ls va remirar a tots, els va escoltar i va rumiar molt. A la fi, va dir, convençut que ara l'encertava: REI: Us necessito a tots! Repartiu-vos la corona dels oficis i feu-me entre tots, si us plau, unes bones sabates! NARRADOR:
I tots van treballar de valent i el rei es va poder calçar. |