EL SERPENT DE LA DEVESA

NARRADOR: Temps era temps, a la devesa de Manlleu, hi havia un Serpent molt gran, amb una cabellera mai vista i portava un diamant al cap de molt valor. Quan anava a beure aigua al riu, deixava el diamant a sobre una roda de molí. A l'altra banda del bosc hi havia el poble de Manlleu, que aleshores era més petit que ara. Hi havia pocs habitants i aquests habitants treballaven en l'agricultura i en algunes fàbriques.
Un dia un noi que es deia Nasi va anar al pont de Can Moles. El noi va sentir llengües que deien:

-GENT 1: L'Agnès l'ha vist i diu que fa por.

-GENT 2: Por, no; fa més que por, fa basarda.

NARRADOR: Amb tot això, a en Nasi, li anava coent per dins el desig d'anar a cercar el serpent i arrabassar-li el preciós diamant. D'aquesta manera també alleugeriria la pobra butxaca que disposava la seva família. Així que ja el tenim cap a la Devesa on, després de buscar entre pollancre i pollancre, descobreix el serpent que acaba de treure's el diamant per posar-lo a la roda de molí.

-SERPENT: XXXIUUUU!

-NASI: Renoi!, quin llamp de serp! Esperaré que s'allunyi i li agafaré el diamant.

NARRADOR: Tal dit i tal fet ! Quan el serpent va ser lluny, en Nasi agafa carrera i agafa la pedra preciosa amb totes les seves forces i com un esperitat desfà el camí que l'havia portat fins allà.
No tardà el serpent a buscar el seu tresor i en notà la desaparició.

-SERPENT:(Furiosa) FFFiiuuuuu , FIUUUU!

NARRADOR:Tota la seva llargària es posà en camí perseguint el noi.
Passà pel Pont de Can Moles, pel carrer del Pont, per tot el barri de Baix Vila, fins que es deturà davant d'una casa del barri de Dalt Vila on vivia en Nasi.

-NASI: (amb por) Ai pare , Ai mare, mireu què he fet i què porto.

-MARE: Reina del Cel, d'aquesta, no ens en sortirem pas.

-PARE: Que t'has begut l'enteniment? Mira com n'està, d'enrabiada, la fera. Però em sembla que encara hi podem fer alguna cosa.

NARRADOR: El pare agafà un morter molt gros, d'aquells que les cases tenien per fer l'allioli de Nadal i, al rebedor de la casa, hi posà el diamant i el tapà amb el morter posat de cap per avall. I cuita-corrents s'enfilà escales amunt per anar-se a amagar junt amb el seu fill Nasi i la seva dona. I de sobte...

-SERPENT : ZUUMMM.

NARRADOR: I ja tenim el serpent dins de la casa i comença a giravoltar entorn del morter com si flairés que, allí dins, hi tenia el seu diamant. Amb totes les seves forces el comença a estrènyer, estrènyer i estrènyer ... fins que alguns diuen que la serp es va rebentar, d'altres que se'n va anar trista i que ja mai més no la van tornar a veure i d'altres qui sap què...
Si que us direm que, segons conta la llegenda, el diamant el van portar per donar-ne les gràcies a la Font de la Mare de Déu, però que una d'aquelles guerres, que no ens agraden i que mai no ens agradaran, una gent se'l va endur i mai més se n'ha sabut res més.
I aquesta és la nostra llegenda que, si no us la creieu, diuen que l'aneu a veure i ho trobareu.