LA CAMPANA DE L'ERMITA D'ALFÉS

NARRADOR: Diu que hi havia una vegada un rei que demanava als seus súbdits uns tributs molt elevats encara que les collites anessin malament.
Els pobres pagesos es queixaven:

PAGÈS: Senyor, les collites han anat tan malament que no podem ni menjar. Espereu a l'any vinent

REI: No m'expliqueu res. Jo he de cobrar i prou. Vosaltres arregleu-vos com sigui.

PAGÈS: Però senyor.... Si us donem el poc que ens queda, morirem de fam.

REI: No puc perdonar-vos els tributs. Jo també he de viure.

PAGÈS 2: Aquest any ha pedregat i no tenim res !.

REI: Podríeu haver estalviat de l'any passat !

NARRADOR: L'endemà tots els pobres pagesos, a punta de dia, van portar les engrunes que els quedaven al senyor rei.

REI: Només això em porteu ? Que us voleu burlar de mi ?

PAGÈS 1.- Majestat, es tot el que ens queda. La pedregada ha deixat els camps pelats.

REI: Torneu a les vostres llars. Parlaré amb els meus consellers.

NARRADOR:: L'endemà es va fer la reunió. Un dels consellers va dir:

CONSELLER: Majestat em penso que ja en tic la solució.

REI: A veure... Parla !

CONSELLER: M'han assegurat que al poble d'Alfés tenen una campana que quan sona desfà les bromes i no deixa pedregar.

REI: Voleu dir que això és veritat ?

CONSELLER: Així m'ho han assegurat. D'aquesta manera, al poble d'Alfés, sempre hi tenen la collita assegurada.

REI: Doncs aneu a Alfés i compreu la campana. D'aquesta manera seré el més ric i poderós.

NARRADOR: El rei ja es fregava les mans pensant en les abundoses collites. No pensava, però, que les coses s'han de fer amb fe, que és el que salvava la gent d'Alfés.

NARRADOR: L'endemà, quan els consellers van arribar al poble, la gent ja els esperava i tots alhora van cridar:

PAGESOS: La campana no sortirà d'Alfés!

NARRADOR: El rei es va enfadar i els digué:

REI: Torneu al poble i digueu-los que els donaré tant d'or com hi pugui cabre a la campana.

NARRADOR: La resposta de la gent fou la mateixa:

PAGESOS: La campana no sortirà d'Alfés.

NARRADOR: Quan el rei va saber el seu fracàs exclamà:

REI: Doncs, si no la volen vendre, els la robarem!

NARRADOR: La gent d'Alfés es va assabentar que el rei volia robar la campana i, aleshores, la van amagar en una sitja al mig d'una era i, a sobre, hi van fer un paller perquè no la trobés ningú.

NARRADOR: Quan els soldats del rei van arribar a Alfés, van trobar que la campana ja no hi era.
Van passar els anys i el rei avariciós es va morir.
La gent d'Alfés, un cop passat el perill, va treure la campana i la van tornar a posar a l'ermita.
I, encara ara, en temps de bromada, toquen la campana per tal que no pedregui.
Ah... i si algun dia ve algú ... que és vulgui endur la campana trobarà la gent del poble que dirà:

PAGESOS: La campana no sortirà d'Alfés.