LA DONA QUE ES VA TORNAR MIG DONA, MIG PEIX

Una donzella gallardíssima estava tan enamorada de la mar, que refusava tots els partits i deia que es volia casar amb la mar. Un dia, en una barqueta, se'n anà molt endins, i quan ja no veia terra, s'emmirallà amb les aigües i caigué a la mar, d'on no n'ha sortit més, i es convertí en mig dona, mig peix posseïdora d'una gran bellesa.

En les nits de bon clar de lluna surt a flor d'aigua, fins a mig cos, tota nua i amb la cabellera estesa, i sembla talment una dona que es banya. Habita un palau submarí ple de meravellosos i sorprenents encisos. Sent una gran atracció pels homes, els quals procura atreure's amb cançons deliciossísimes, sovint acompanyades amb un instrument de corda.
El cant de la sirena té una atracció immensa i és difícil de poder sostreure's al desig de seguir-la. L'home que la sirena sedueix és conduït per ella al palau submarí, on esdevé marit seu; hi gaudeix d'una vida rica i regalada, però es torna mig peix com ella i no pot tornar a la vida terrena.

Encara que es presenta nua, té uns vestit preciosíssims formats per tots els éssers marins més meravellosos i esplendents. Quan no pot atreure's l'home que desitja, s'enfureix desesperadament i desencadena els temporals més terribles; la fúria de l'aigua li arrenca petxines i altres elements diamantins del vestit, elements que després llença la mar a la platja i que la mainada va a collir amb avidesa per llur procedència. Són molts els gats de mar que diuen haver-la sentida i han fet popa a corre-cuita