LLEGENDA DE SANT JORDI

Un drac, un enorme i ferotge drac, es presenta a les portes de la vila amurallada de Montblanc. El drac de fètid i emmetzinat alè, mata i s'engoleix tot el que té al seu abast. Ramats d'ovelles, bous i cavalls han de ser tancats dintre del clos murallat de la vila. Davant del terror que el drac imposa a la vila i a tota la comarca, el rei convoca a tot el poble per prendre una determinació, i acorden lliurar a la voracitat de la bèstia, la més bella donzella de la vila: que és la filla del rei.

Ella s'acomiada sense vacil.lacions del pare, de la gent de la cort i del poble, i se'n va cap al bosc.
De cop i volta es troba un jove caballer, armat de cap a peus, portant una llança punxaguda i cavalcant un cavall blanc com una tofa de neu.

Ella va témer per ell, que si el drac sortia, l'esmicolaria, i així li advertí, però el cavaller no tenia por del drac.
En aquell punt, un esbufec del drac entemordí la princesa mentre el jove cavaller envestia la fera ferint-la per tots costats amb la seva llança, podent a la fi, ferir-la sota l'ala esquerra, on tenia el cor. Amb un altre cop de llança, rematà el drac, que en morir es va fer fonedís dins la terra davant dels ulls admirats de la princesa. On el drac va desaparèixer va néixer un roser de roses roges com la sang.