LLEGENDA DEL LLAC DE SALT

NARRADOR I- Explica una antiga llegenda que, en temps molt llunyans, l'actual pla de Salt no era res més que una immensa extensió d'aigua, que anava des d' Aiguaviva al Congost i fins a Sant Gregori.

NARRADORA I- També s'explica que en aquest llac vivia una ondina de gran fama, anomenada Mifegínia. Era rossa i blanca com la neu.

NARRADORA II- Si feia una nit càlida, l'ondina sortia a la superfície del llac, des d'on cantava dolces cançons. La seva veu era tan càlida i dolça que tenia enamorats els pastors i els llenyataires de la contrada. Així que la sentien, alleugien el pas i feien el senyal de la creu perquè no tinguessin la temptació d'apropar-se a veure-la.

NARRADOR II- També es diu que a les muntanyes dels voltants vivia un galant cavaller. Era fill de les muntanyes i li agradava molt de sortir a cavalcar amb el seu cavall alat.

NARRADOR III- Aquest cavaller, el Fill de les Muntanyes, es deia Saltels, i era molt envejat pel Fill del Tro amb qui estava renyit des de feia temps. Una nit, va muntar al cavall i se n'anà a competir amb el seu enemic, el Fill del Tro.

NARRADOR II- Cansat de tantes hores de cavalcar, el Fill de les Muntanyes va decidir anar a descansar a la riba del llac. En fer-se fosc, la lluna va sortir de darrere un núvol i va il·luminar tot el llac. El cavaller es va quedar mig endormiscat.

NARRADORA III- De sobte, de l'aigua va sortir la preciosa ondina que, sense adonar-se de la presència del cavaller, es va asseure en una pedra i començà a cantar dolces cançons.

NARRADOR III- El cavaller va quedar admirat i paralitzat davant de l'ondina, tant per la seva bellesa com per la seva veu.

NARRADORA II- I l'ondina cantava i cantava sense saber-se espiada; fins que, de sobte, potser impulsada pel pressentiment de qui sap que no està sol, s'adonà de la presència del cavaller.

NARRADORA III- Veient-lo, l'ondina es va voler tirar a l'aigua, però el cavaller la subjectà fort per un braç i li digué:

FILL DE LES MUNTANYES- No tinguis por, cap mal et faré.

ONDINA- Em fas mal al braç. Per què m'agafes?

FILL DE LES MUNTANYES- No vull que marxis sense que m'hagis explicat qui ets, preciosa criatura.

ONDINA- Què vols de mi?

FILL DE LES MUNTANYES- A qui cantaves aquesta bonica cançó?

NARRADORA II- L'ondina tota vergonyosa li respongué:

ONDINA- Potser és a tu, a qui la cantava.

NARRADOR II- El cavaller davant d'aquesta resposta li va dir que, si era així, la seguiria allà on fos per poder estar amb ella. Que ell era el Fill de les Muntanyes.

ONDINA- Doncs jo sóc l'ondina que habita aquest llac.

NARRADORA III- I va fer un gest per marxar.

NARRADOR III- El cavaller, desesperat, li preguntà:

FILL DE LES MUNTANYES- Et tornaré a veure demà?

ONDINA- Ningú no m'ha vist mai dues vegades.

FILL DE LES MUNTANYES- Doncs potser jo seré el primer.

NARRADORA II- L'ondina amb un somriure als llavis es llençà al fons del llac tot dient:

ONDINA- Potser sí... potser no...

NARRADORA I- Aquella va ser la primera trobada de moltes que s'anaren succeint nit rera nit. L'ondina cantava cançons per al seu estimat, i el seu amor es feia cada dia més gran i més fort.

NARRADOR I- Una nit foren sorpresos pel Fill del Tro que quan els veié junts, el seu odi es duplicà i un sol i únic desig va omplir el seu cor: matar el Fill de les Muntanyes.

FILL DEL TRO- Me les pagaràs totes, Fill de les Muntanyes! La teva hora és arribada! Et venceré i l'amor de Mifegínia serà meu....!

NARRADOR I- Però, vet aquí que una nit, quan l'ondina i el cavaller estaven junts, el Fill del Tro va decidir d'atacar-lo per sorpresa i matar-lo; així aconseguiria la seva venjança i alhora conquistar l'amor de l'ondina Mifegínia.

NARRADORA I- Però no comptava amb el gran valor del cavaller ni amb la força que li donava l'amor de l'ondina.

NARRADOR II- El Fill del Tro va acabar agonitzant malferit a la riba del llac. Les aigües foren la seva tomba.

NARRADOR I- El Tro va voler venjar la mort del seu fill i, ajudat d'altres elements, el Vent i la Fúria, amb els quals tenia una gran amistat, es varen alçar furiosament contra la parella d'enamorats. (PAUSA) Volien destruir la valentia del Fill de les Muntanyes i, amb ell, qualsevol cosa que tingués relació amb la mort del Fill del Tro.

NARRADORA I- Fustigats de mala manera en els seus rancors, els elements varen descarregar el seu odi i la seva força contra el llac; perquè el llac era el niu d'amor de l'ondina i el valent cavaller. (PAUSA) Les aigües quietes no tardaren a rebre les envestides d'una follia desesperada. Eren l'odi, la còlera i el rancúnia, que feien tremolar l'aigua de manera esgarrifosa.

NARRADOR III- Saltels va comprendre que la seva estimada estava en perill i va córrer a ajudar-la, però no hi va arribar a temps. Davant seu va veure com la terra s'obria, i l'aigua era empesa per aquella esquerda gegantina arrossegant tot el que trobava al seu pas.

NARRADORA II- Mifegínia es va veure impotent i fou arrossegada a través de la riuada incontenible.

NARRADOR II- Saltels va veure com la seva estimada era engolida pel llac sense que ell pogués fer res per salvar-la. (PAUSA) Havia estat vençut pel Fill del Tro després de mort. I boig de pena, es llançà a les aigües que havien fet desaparèixer la bella ondina, creient que podria rescatar les seves despulles.

NARRADORA I- Quan el nou dia s'aixecà, el Sol va il·luminar aquella planaria assolada. (PAUSA) Les aigües que banyaven la grandiosa vall havien desaparegut i, en el seu lloc, apareixia una extensa plana devastada. Amb el temps, els conreus reviscolaren la vall i les terres generoses, que amagaven els cossos dels dos enamorats, van voler regalar els fruits abundosos que donaren vida i alegria al poble de Salt