LLEGENDA DEL PONT DEL DIABLE

NARRADOR: Vet aquí que en aquell temps de l' Imperi Romà, en què a Roma hi manava l'emperador Trajà, hi havia un pastor de Tarraco que vivia en una petita cabana, a prop del riu Francolí.
Un bon dia, arribada la nit, se'n va anar a dormir. Va somiar que havia construït un pont per portar l'aigua del Francolí a la ciutat. Ah! Es diu Aqüeducte.
Quan en Miquelet es va despertar, es va dir a si mateix:

MIQUELET: Ahhhh! És una bona pensada! Prepararé les eines i treballaré.

NARRADOR: Però quan va preparar les Eines per fer-ho, comprovà que tan sols tenia pedres. Estava preocupat...

MIQUELET: Ja tinc la solució! Aniré a casa del senyor Joaquim i li demanaré ajuda.

NARRADOR: El senyor Joaquim era l´home més ric de la ciutat, a qui agradava aprofitar l'aigua.

MIQUELET: Senyor Joaquim, jocom portar l'aigua del Francolí a la ciutat: ajuntant els dos turons amb un pont o aqüeducte.

SENYOR JOAQUIM: És clar, Miquelet, d'ençà que et conec, veig que ets un home intel·ligent i que només vols el de les nostres terres. Et diré un parany per aconseguir el que vols. Vés a casa, beu un got de vinagre del celler i pronuncia aquesta paraula: "SATANÀS" .

MIQUELET: Moltes gràcies! Senyor Joaquim.

NARRADOR: En Miquelet, en un racó del celler, tenia la bóta de vinagre. Va beure'n un got...

MIQUELET: Gloc! Gloc!

NARRADOR: ... I acalorat cridà:

MIQUELET: SATANÀS!

NARRADOR: Es van començar a moure els rocs d'aquell celler, va aparèixer el diable i el pastor Miquelet, li va demanar la feina:

MIQUELET: "Construiràs un pont que porti l'aigua del Francolí a la ciutat de Tarraco."

NARRADOR: Acabada la feina, el diable va tornar, amb la cua entre les cames, ben cansat i enrabiat, cap a l'infern.

SATANÀS: Grr! Grr! Grr! Que la terra m'engoleixi!

NARRADOR: Des de llavors el lloc es coneix com "El pont del Diable" i encara, avui, el podem veure ben a prop de la nostra escola, el C.E.I.P.
"Sant Pere i Sant Pau"

VEUS:
I això que us hem explicat ha passat i no ha passat.
Que el pont el va fer el diable és mentida, que està fet de rocs, és veritat.