POEMES PEL CICLE INICIAL

TARDOR A l'arbre hi ha una fulla que ja està a punt de caure i l'últim raig del dia, que ho sap, encar la daura. Màrius Torres TRAMUNTANA Ben vingut si duus salut vent fresquet de tramuntana. Joaquim Ruyra LA NEU Que n'és de blanca la neu novella dalt d'una branca del Pirineu. J. Verdaguer EL CEL ÉS UN CAMP El cel és un camp ple de meravelles, l'ha llaurat el sol, la lluna és qui el sembra. La llavor que hi cau tot sovint arrela arrela i floreix, cada flor, una estrella Apel·les Mestres L'ARC DE SANT MARTÍ En jo llevar-me aquest matí hi havia sol i pluja fina i anava enlaire la gavina a tocar l'arc de Sant martí Josep Carner OCTUBRE El camp és ple de pomeres. Oh!, que belles! Quina olor! Quan arriba la tardor la fruita madura es gronxa esperant cullidor Joana Raspall NIT DE DESEMBRE Que alegre que es torna una nit de desembre. Quina alegria d'infants i pastors! El món s'omple de llum i el cel de melodia i al test del finestró una rosa mig s'obria. Jacint Verdaquer L'ARBRE I EL MOIXÓ L'arbre té branques les branques tenen fulles, les fulles color el moixó té plomes, les plomes color. Ve l'hivern. S'emporta el moixó, amb ell les seves plomes, les fulles, i també el seu color. Albert Arnovat. CANÇÓ DE SALTAR A CORDA La pluja és una bruixa amb els cabells molt llargs. Cascavells li repiquen Tota la trena avall. A la nit, si venia, ho fa sense avisar, estalzim a la cara i el vestit estripat. Si fa córrer l'escombra Conillets, a amagar! Amagats que seríem que no ens atraparà. Darrere la cortina Fem-li adéu amb la mà. Ma Mercè Marçal PLUJA Ara plou, ara neva, ara cau pedra, pedra rodona de la corona. Xim, xim, xim, salta que salta, salta que salta, xim, xim, xim, salta que salta, el ninot prim. Popular Catalana EL CARGOL -Tinc banyes que no fereixen, menjo tant de verd com puc i, com una joia viva, porto un estoig al damunt. Temo sabates distretes i peus feixucs o ferrats que sabrien esclafar-me damunt la pols o l'herbam. I quan sento criatures que a la voreta o de lluny canten un: -Cargol, treu banya!- mig em moro de poruc. Josep Carner LA TORTUGA Jo sóc la tortuga em diuen poruga perquè sempre he dut en joia i en pena aquest gran escut a sobre l'esquena. Josep Carner EL CUC DE SEDA Fils que feia per a un niu, me'ls agafen i els treballen; i acabant, us en vestiu. paraula que jo els sé dir. Josep Carner L'ORENETA Davant genteta potser poruga, arraulideta, ella és qui diu: -Sóc més, sóc més que una oreneta: jo só l'estiu. J osep Carner LA RATA -A un ratolí temerari, nebot meu, que és molt tossut dic: -Vols fer-te saberut? Doncs rosega un diccionari. Josep Carner ORENETES Quan arriba l'octubre deixant llurs nius totes les orenetes a mils a mils sobre un arbre s'apleguen. Jacint Verdaguer

ADÉU ORENETES Adéu orenetes. Torneu l'any que ve. La branca florida traurà el cirerer. Rovell a les teules; silenci del niu. Sou fora vosaltres, és fora l'estiu. Tomàs Garcés HIVERN Aquests camps sense una planta aquests ceps que semblen morts, seran blat, per primavera, seran vi, per la tardor. Ferran Agulló FRED La darrera fulla verda s'ha enrampat el carter que passa té el rostre morat. Tornat una taca indistinta el sol esdespentina. Josep Carner AL CAPDAMUNT DE L'ARBRE Al capdamunt de l'arbre cantaven els ocells. Els uns eren joves, els altres eren vells. El cant que els ajuntava, cantaven xics i vells. Tomàs Garcés LES FIGURES DEL PESSEBRE El temps és arribat i amb el fred, la neu i el gebre, les figures del pessebre una a una han tornat. La dona que renta, la vella que fila i el brau caçador que sempre vigila. El vell que la terra remou amb catxassa i el que es beu el vi de la carbassa. El del feix de llenya i aquell pastoret que va amb la catxitxa perquè té fred. La jove mestressa que duu una gallina, la del cistell d'ous i el sac de farina. Aquells que sonant van fent son camí; el del flabiol i el del tamborí. Del sac de gemecs el que sempre plora, i el de la simbomba que ronca tothora. També els tres pastors que fan el sopar i couen les sopes i llesquen el pa. Joan Llongueres QUÈ CAL? Per fer una taula ens cal la fusta, per fer la fusta ens cal l'arbre ens cal la llavor, per fer la llavor ens cal el fruit per fer el fruit ens cal una flor per fer una taula ens cal una flor Gianni Rodari RIALLA D'ABRIL Avui quin riure el cirerer! Tot vell com és, quina alegria! De bon matí, que rialler m'ha dat, en veure'm el bon dia! Encà i enllà, quan he arribat a cor obert ha estés les branques i per la cara m'ha tirat Dues grapades de flors blanques Apel·les Mestres L'ELEFANT -Salut i alegria. Jo sóc l'elefant, el forçut més gran que la terra cria. Tinc una estatura...! Qui més s'expandí, al davant de mi sembla criatura. Per plans i muntanyes duc al meu davant la trompa, dansant entre dues banyes. Bé em faria trist de perdre-la un dia, però pel que he vist mai no s'esgarria. I en pena o en pompa, redreçat o cot, arribo amb la trompa gairebé pertot. Josep Carner EL POP -Sóc el ganut més sortós: sóc a casa i al balcó. pesco amb sis agafadors. Josep Carner EL BE Quina cosa em passa a mi Em diuen "be", i és la sola Josep Carner EL GALL -Si jo oblidés ma cantera en arribant el matí, ¿qui sap si el sol tornaria cap més matinada a eixir? . Josep Carner CANGUR, El fill -Jo, canguret bon minyó, tot sovint, d'una embranzida, Josep Carner ELS POLLETS Són agradosos i vivarons rossets, sedosos i tremolosos i petitons. Pertot es fiquen graten i piquen d'aquí i d'allà. Quan el esmiquen molles de pa, la lloca els crida i engelosida si algú els toca pega envestida... Ma Antònia Salva EL CAVALLER Lo cavaller Jordi guerrer cuida avançar per defensar del rei la filla on era el drac tal premi n'hac: molt poc après ell ne fou pres e fort batut; dins en Barut fou escorxat per mig serrat. Jaume Roig