POEMES PEL CICLE MITJÀ

FESTA DE LA CASTANYADA Les fulles seques fan sardana d'ací d'allà saltironant, i, dins el bosc, la tramuntana sembla la cobla al lluny sonant. I quin seguit de fulles roges que enjogassades porta el vent! les que més corren semblen boges, d'altres es mouen dolçament. Àngel Guimerà ROMANÇ DE SANTA LLÚCIA Perquè avui és Santa Llúcia dia de l'any gloriós, pels volts de la Plaça Nova rondava amb la meva amor. Comprarem grapats de molsa i una enramada d'arboç i una blanca molinera i una ovella i un pastor Josep Maria De Segarra L'AMETLLER A mig aire de la serra veig un ametller florit. Déu te guard, bandera blanca, dies ha que t'he delit! Ets la pau que s'anuncia entre el sol, núvols i vents... No ets encara el millor temps pro en tens tota l'alegria. Joan Maragall SOL SOLET Quan jo era petit vivia arraulit en un carrer negre. El mar hi era humit, pro el sol hi era alegre. Per lla a Sant Josep el bon sol, solet, lliscava i lluïa pel carreró estret. I en mon cos neulit llavors jo sentia una esgarrifança de goig i alegria. Joan Maragall SANT JORDI GLORIÓS Sant Jordi té una rosa mig desclosa, pintada de vermell i de neguit; Catalunya és el nom d'aquesta rosa, i Sant Jordi la porta sobre el pit. La rosa li ha contat gràcies i penes i ell se l'estima fins qui sap a on, i amb ella té més sang a dins les venes per plantar cara a tots els dracs del món. Josep Maria De Segarra AI, QUIN FRED QUE FA! Ai, quin fred que fa! tinc les cames enrampades tinc les mans encarcarades, tinc el nas fet un glaç... Si això dura no sé pas... Ai quin fred que fa! Jo no el puc pas aguantar. Barcelona, gran casal, flor de Catalunya, el desembre no et fa mal: somriu i s'allunya. Diu: -Gebrada no et duré, que hi ha encara en el roser al cim de les branques, rams de roses blanques. Josep Carner JOTA MARINERA Llevant, xaloc i migjorn. llebeig, ponent i mestral, tramuntana i gregal. Vet aquí els vuit vents del món. Una dona marinera sempre mira d'on ve el vent tant si és llevant com ponent el bon temps sempre l'espera Qui s'enamora i no es cansa Si viu amb l'opinió Que després d'una maror sol venir una bonança. Llevant, xaloc i migjorn. llebeig, ponent i mestral, tramuntana i gregal. Vet aquí els vuit vents del món. (Popular Mallorquina) (Musicada per Ma del Mar Bonet) LA CASA QUE VULL La casa que vull, que la mar la vegi i uns arbres amb fruit que me la festegin. Que hi dugui un camí lluent de rosada, no molt lluny dels pins que la pluja amainen. Per si em cal repòs que la lluna hi vingui; i quan surti el sol que el bon dia em digui. Que al temps de l'estiu níui l'oreneta al blanc de calç ric del porxo amb abelles. Oint la cançó del pagès que cava; amb la salabror de la marinada. Que es guaiti ciutat des de la finestra, i es sentin els clams de guerra o de festa: per ser-hi tot prest si arriba una gesta. Joan Salvat Papasseit (Musicada per Lluís Llach) DIU LA PAPALLONA -Papallona encisadora, jo, lleugera i voladora, tendrament, en dia bo, vaig de l'una a l'altra flor. Com a il·lusió tan bella, cal no haver-me; fóra un crim. Per als ulls só meravella i, dins una mà, polsim. Josep Carner COLLARETS DE LLUM Collarets de llum quan la tarda fina; si el rostoll s’adorm tot és joguina. Un estel petit obre l’ull i parla: - ¿ On serà l’amor que no puc trobar-la? - On serà l’amor? - fa la lluna bruna. L’he cercat pertot, que n’estic dejuna. Collarets de llum quan la tarda fina; si el rostoll s’adorm tot és joguina. Miquel Martí i Pol (Musicat per Francesc Roca) L'ERMINI A l'hivern, al país meu, no es veu pertot sinó neu; jo puc tornar-me tot blanc perquè no hi ha por de fang. Josep Carner CANÇONS DE PAPER FI Cançons de paper fi m'omplen la sàrria i em foraden el fons de la butxaca. Mireu quin caramull de llunes blanques! Duc llunes i cançons per arracades. Mª Mercè Marçal MAIG Per la fira de Sant Ponç comprem mel i confitures i herbes collides al bosc que curen moltes malures. El maig és un mes molt dolç, tots els camps treuen florida i esclata per tot el món un desig de nova vida. Vinga, correm a jugar tots plegats i amb alegria, la mare no ens renyarà perquè s'ha allargat el dia, i els deures prou que els farem havent sopat de seguida i després reposarem amb una bona dormida. El maig és molt generós i ens incita a fer viatges perquè encén amb mil colors, tendrament, tots els paisatges i encara que plogui un xic tot s'eixuga amb poca estona, després hi ha un cel tan bonic que mirar-lo ens emociona. Per la fira de Sant Ponç comprarem llaminadures i herbes collides al bosc per curar-nos les malures. Miquel Martí I Pol VE NADAL Quan ve Nadal, la cançó del miracle amb el pessebre de molsa i arboç, ens fa pensar en unes ganes molt vives, ens fa pensar en un desig de debó, de donar al Noi de la Mare, coses que vinguin del cor... Josep Maria de Segarra TARDOR Les fulles seques fan rotllana, saltironant d'aquí i d'allà i dintre el bosc la tramuntana sembla la cobla, al lluny sonant Popular AMO L’AROMA Amo l’aroma d’aquest brot de menta que duus lligada dintre el teu somrís fes-me’n penyora tu, minyona esquerpa com vela nova que torba el garbí. Joan Salvat- Papaseit

LA TARDOR Ja ni tinc, ja no tinc, Ja no, vull ni voldria. Què no sóc? Què no tinc? Una cosa que el temps inclement em prenia. Si no sóc i no tinc tal com era i tenia, per orgull ho demano no ho prendria. Clementina Arderiu MES DE FEBRER Si al febrer plovia, no estem molt contents, que l'aigua no és bona segons en quin temps. No us fieu massa del mes de febrer; de cap o de cua, sempre l'ha de fer. Joan Amades (Popular) LA GINESTA ALTRA VEGADA La ginesta altra vegada la ginesta amb tanta olor És la meva enamorada que ve al temps de la calor. Per a fer-li una abraçada he pujat dalt del serrat: de la primera besada m'ha deixat tot perfumat. Feia un vent que enarborava, feia un sol molt resplendent: la ginesta es regirava furiosa al sol rient. Jo la prenc per la cintura: la tisora va en renou desflorant tanta hermosura fins que el cor me n'ha dit prou. Amb un vimet que creixia innocent a vora seu he lligat la dolça aimia ben estreta en un pom breu. Quan l'he tinguda lligada m'he girat de cara al mar... M'he girat al mar de cara, que brillava com cristall; he aixecat el pom enlaire i he arrencat a córrer avall. Joan Maragall NOVEMBRE Plugeta hivernal, cortineta fina clara com un vel penjada del cel sense cap arruga. Bes a flor de pell, fresca pessigolla, lleu esgarrifança de no se sap què... Enyoro i no enyoro el blau cel serè. Joana Raspall NIT DE NADAL Jo vull la taula parada com al temps en que era nin a prop de la llar fumosa baix el sostre revellit. Poseu en un cap a taula la cadira del padrí i en l'altre cap la del pare i la de la mare al mig. Àngel Guimerà NEU També la neu passarà i tornarem als dies clars i oberts. Fonda, la vida farà el seu curs immutable i el temps transcorrerà sense fer gens de cas dels desficis que ens xuclen i ens exalten. I també passaran els dies clars i tornarà la neu, tancant un cicle, o obrint-lo, tant se val. Només nosaltres desapareixerem, i potser tot per uns instants serà quasi perfecte. Martí i Pol LA NEVADA Com fou crua la vesprada! una intensa fredorada, temps d'hivern, celatge gris. L'ampla porta fou barrada, i en obrir de matinada -oh el bon goig de la nevada!- tot és blanc.. Oh, bell encís! M. Antònia Salvà LA DIADA DE SANT JORDI La diada de Sant Jordi és diada assenyalada per les flors que hi ha al mercat i l'olor que en fan els aires, i les veus que van pel vent: "Sant Jordi mata l'aranya". L'aranya que ell va matar tenia molt mala bava, terenyinava les flors i se'n xuclava la flaire, i el mes d'abril era trist i els nens i nenes ploraven. Quan el Sant hagué passat tot jardí se retornava: per això cada any per Sant Jordi és diada assenyalada per les flors que hi ha al mercat i l'olor que en fan els aires. Joan Maragall AIGÜES DE PRIMAVERA Aigües de primavera que degoten pels jardins, posades damunt les branques, les gotes es tornen brins. Al cor d'una trista fotxa tremolen els cels divins. S'acuita la neu a fondre's i baixa el torrent endins; la fressa de les escumes, com mou el fullam dels pins! Com sotgen, les flors novelles! Com dringuen aquests matins! Josep Carner EL CAMELL -El meu córrer meravella; i si no em plauen estreps, en ma esquena hi ha dos geps i l'endemig fa de sella. Espines, menjo només (tot el que el desert ens dóna) De pares a fills, fa estona que ens carreguen els neulers. Per sorrals escalfeïts no tinc fam ni cerco ajuda, i set dies i set nits puc estar sense beguda. I on jamai cap casa hi ha, si és que em toca traginar gent d'espasa o gent de renda, quan ve l'hora de dinar, ma gran ombra els fa de tenda. Josep Carner MARE, SI FOS MARINER Mare, si fos mariner, mariner de bona traça, me n’iria mar endins tot sol amb la meva barca; el vent fóra un crit de goig, la vela, coloma blanca, el cor, d’un blau com d’encís i els ulls, d’un verd d’esperança. Mare, si fos mariner, mariner de bona traça, me n’iria mar endins tot sol amb la meva barca; Us faria adéu al port, Un adéu ple d’enyorança, entre l’escàlem i el pit me’n duria el goig de l’aire, la verdor fina dels pins, la llum de les vinyes clares... Miquel Martí i Pol PLOU I FA SOL Plou i fa sol, les bruixes es pentinen, al cel triomfa l'arc de Sant Martí, el món fa la rialla entre boirines i el verd és més lluent i el groc més fi. Plou i fa sol!, una alegria nova xiscla i s'ensenyoreix del pensament, i el poble vell, estès tal com la roba, comença a retrobar-se lentament. Plou i fa sol, cor meu, pla ho endevines, plou i fa sol, i riu clar l'horitzó, plou i fa sol, les bruixes es pentinen... I el vent manyac s'emporta la cançó. Miquel Martí i Pol ROMANÇA SENSE PARAULES En la pica de la font neda una rosa vermella; acotada al raig del broc. hi beu una joveneta; per la barba i coll avall li regala l’aigua fresca: els germanets més petits riu que riu de la mullena; ella riu i beu ensems i al capdavall s’ennuega... Joan Maragall CLAROR DE TARDOR És la claror daurada de la posta d'un dia de tardor que veig els teus ulls i que m'ofrenen la teva tremolor. És aquell deix cansat, com d'arribada, després de tràngol forts, a l'esperat recer on tots els somnis troben la pau dels ports. És el somriure lleu, la veu sonora d'haver estimat ja tant, que em prenen dolçament i se m'emporten sense saber on van... Rosa Leveroni. (musicada per Marina Rossell) DAMUNT MON VAIXELL Damunt mon vaixell l'arc de Sant Martí com un gran cinyell. Totes les sirenes engronxant-se en ell. Joan Salvat- Papaseit