POEMES PEL CICLE SUPERIOR
TARDOR Ah!...l'octubre...
primeres fredorades. L'aire
fa olor d'hivern, eixut, coent; Comença
com un gran ressecament I
les grogors de sol en les fatxades. Comença
el desmaiar en els passeigs La
fulla, i en el cel, buit d'orenetes, Les
fredes transparències dels oreigs I
els cap-tards del color de les violetes. Al
vesprejar les tardes més escasses S'agita
repoblada la ciutat, I
va escampant-se per carrers i places Fum
olorós del fruit d'hivern torrat Joan Maragall COLOR
DE NOVEMBRE Quan
l'aire afluixa els pins i fa girar el
bàlsam de la branca tenebrosa, novembre,
a la finestra pots mirar! El
cel és com un vidre rosa. Teulats
molls de claror, color de vi. S'allisa
una fumera esperitada. La
mar a vespre deu tenir una
profunda morada. Josep Sebastià Pons GENER La
corba del cel freda, envidreïda, tota
regalant de lluna, inunda de
blancors la ciutat, atapeïda... que
ara es veu tota estesa i adormida... La
veu del mar se sent fonda. Una
mena de cosa esporuguida travessa,
diminuta, la gran plaça un
moment... I altre cop, blanques, desertes, resten
les places... i en les branques ertes ni
un estremiment... res. Glaça. Joan Maragall LA
FIRA DE SANT JORDI (fragment) A
la fira de les roses a
firar-me antany aní, el
roser de què em firí en
fa enguany de tan hermoses que
n'he fet parada aquí. Hi
ha la rosa alexandrina, la
vera i la d'esbarzer, també
les de Palestina, que
floreixen sense espina de
Jericó en lo roser. Jacint
Verdaguer PRIMAVERA
Heus
ací: una
oreneta, la
primera, ha
arribat al poble. I
l’home que treballa al camp, i
la noia que passa pel pont, i
el vell que seu en un marge, fora
vila, i
fins aquells que en l’estretor de les fàbriques tenen
la sort de veure una mica el cel han
sabut la notícia. L'oreneta
ha volat, Una
mica indecisa, Ran
mateix de l’aigua del riu, S’ha
enfilat pont amunt, Ha
travessat, xixclant, la plaça I
s’ha perdut pels carrers del silenci. I
la mestressa que torna de comprar ho
ha dit als vailets que van a l’escola, i
aquests, a les dones que renten al safareig públic i
elles ho han cridat a
l’home que empeny un carretó pel carrer, i
l’home ho ha repetit qui sap les vegades i
n’ha fet una cançó al
ritme feixuc de la roda. Heus
ací el que diu: La
primavera ha arribat al poble. Miquel Martí i Pol SI
JO FOS PESCADOR. Si
jo fos pescador pescaria l'aurora, Joan Salvat Papasseit (Musicada per Serrat) LA
FAGEDA D'EN JORDÀ Saps
on és la fageda d'en Jordà ? Si
vas pels volts d'Olot, amunt del pla, trobaràs
un indret verd i pregon com
mai més n'hagis trobat al món: un
verd com d'aigua endins, pregon i clar; el
verd de la fageda d'en Jordà. El
caminant, quan entra en aquest lloc, comença
a caminar-hi poc a poc; compta
els seus passos en la gran quietud s'atura,
i no sent res, i està perdut. Li
agafa un dolç oblit de tot el món en
el silenci d'aquell lloc pregon, i
no pensa en sortir o hi pensa en va: és
pres de la fageda d'en Jordà, presoner
del silenci i la verdor. Oh
companyia! Oh deslliurant presó! Joan Maragall CORRANDES
DE LLUNA Avui,
si venia I
si ens arribava Si
la lluna era Mes
ai, si ve blanca I
si duu la lluna Ma Mercè Marçal (musicada per Marina Rossell) MON
COR ESTIMA UN ARBRE! Mon
cor estima un arbre! Més vell que l'olivera, Quan
lluny, damunt les ones, renaix la llum divina, Miquel
Costa I Llobera (Musicat
per Ma del Mar Bonet) COLOMS
Sota
la nuvolada, blancs
parrups de colom. Ràfegues
d’aire fresc pentinen
les llambordes, al
carrer solitari. Han
revingut, les fonts de la vila ... Quin doll, a
les altes canelles! Alegria
de l’aigua! Els
vells plàtans enyoren cants
i danses d’estiu, a
la basta esplanada. I
les taules de pedra -estriades
o llises- guarden
molles de pa... Hi
aniran, en el somni, coloms
del campanar. Jordi Pàmias HE HERETAT L’ESPERANÇA
He heretat l’esperança dels avis
i
la paciència dels pares. I
de tots dos els mots dels
quals ara em serveixo per
parlar-vos. M’han
dit que la naixença em dóna drets inviolables. Però
jo sóc poruc i sempre em sento una
mica eixalat i solitari. Visc
en un poble petit, en
un país petit I,
tanmateix, vull que quedi ben clar que
això que escric ho escric per tothom, i
que per mi és com si el món sencer girés
entorn de l’eix dels meus poemes. Vagarejo
tot sol pels carrers en silenci i cada vespre escolto el cant de les sirenes des
del terrat de cada. Miquel Martí i Pol BOIRA Campanes
de diumenge Tots
hem estat, un dia, infants,
sota la boira Al
jardí d’una torre avets
i pins mostraven un
greu posat, immòbil. En
una fondalada, els
ceps, retorts, semblaven gargots
de soca baixa. Campanes
de la vila: el
so tenia un eco llunyà,
fantasmagòric. Era,
tot aparença. Teulades
que s’esborren, camins
incerts, amb gebre... En
va, cercàvem una realitat
oculta: senyals
de primavera. Res
no sabem, encara, del
destí, que ens governa. Infants,
sota la boira. Jordi Pàmias
TIRALONGA
DE MONOSÍL·LABS Déu: I
un poc de greix. Un
poc de gust Pere Quart |
L'ESTRELLA
AMB SORT L'Estrella
més bella L'Estrella
més nua L'Estrella
es passeja El
sol, amb enveja, la
mira i la sent, doncs
té la fortuna Serà
a l'Establia Ramon Minoves LES
IMATGES DEL VESPRE El
llaurador ja torna del
camp al vespre, i el ramat torna
a la clada, conduït pel son del
dia que s'allunya ple
de recança i deixa sol el fred. Quietament
impera el fred per
tot el cel i per la terra. I
concilia el cor de l'home amb
la secreta enyorança. Joan Vinyoli VINYES
VERDES VORA EL MAR Vinyes
verdes vora el mar, ara
que el vent no remuga, us
feu més verdes i encar teniu
la fulla poruga, vinyes
verdes vora el mar. Vinyes
verdes del coster, sou
més fines que la userda. Verd
vora el blau mariner vinyes
amb la fruita verda, vinyes
verdes dels coster. Vinyes
verdes, dolç repòs vora
la vela que passa; cap
al mar vincleu el cos sense
decantar-vos massa, vinyes
verdes, dolç repòs. Vinyes
verdes, soledat del
verd en l'hora calenta. Raïm
i cep retallat damunt
la terra lluenta; vinyes
verdes, soledat. Vinyes
que dieu adéu al
llagut i a la gavina, i
al fi serrellet de neu que
ara neix i que ara fina... Vinyes
que dieu adéu! Vinyes
verdes del meu cor... Dins
el cep s'adorm la tarda, raïm
negre, pàmpol d'or, aigua,
penyal i basarda. Vinyes
verdes del meu cor... Vinyes
verdes vora el mar, verdes
a punta de dia, verd
suau de cap al tard... Feu-nos
sempre companyia, vinyes
verdes vora el mar. Josep Maria de Segarra. (Musicada per Lluís Llach) FI
D'ANY El
Sol es pon emboirat i
tot el món vermelleja; en
la boira que fumeja mor
purpúria la ciutat. Darrera
d'un vel daurat la
muntanya es transfigura: sembla
aparença pura, sembla
tota fantasia; així
en la llunyania esfumant-se
capvestral, de
real tota ideal va
tornant la vida mia. Joan Maragall AMB
LA TARDOR VINDRÉ Miquel Martí I Pol HIVERN Estimo
la quietud dels jardins i
les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo
la tendresa de la pluja i
el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo
els arbres amb dibuixos de gebre i
la quietud dels capvespres vora l'estufa. Estimo
les nits inacabables i
la gent que s'apressa sortint del cinema. L'hivern
no és trist: és
una mica malenconiós, d'una
malenconia blanca i molt íntima. L'hivern
no és el fred i la neu: és
un oblidar la preponderància del verd, un
recomençar sempre esperançat. L'hivern
no és els dies de boira: és
una rara flexibilitat de la llum damunt
les coses. L'hivern
és el silenci, és
el poble en silenci, s
el silenci de les cases i
el de les cambres i
el de la gent que mira, rera els vidres, com
la neu unifica els horitzons i
ho torna tot colpidorament
pròxim i assequible. Martí I Pol FEBRER
HA NASCUT Febrer
ha nascut tot nu d'una gebrada. Diuen
que l'ametller ha florit vora mar, vora
mar on la terra és atzurada, i
la perla de sol rosseja cap al tard, gota
suspesa de reïna dins
la immensitat freda i cristal·lina, i
volen dos ocells amb la ploma vibrant i
un cavall junta l'hora amb l'hora tot llaurant. Josep Sebastià Pons RECORDS
D'INFANTESA Olor
d'escola Mitjons
gruixuts i guants de llana El
caliu de la llar, l'espetec de la llenya encesa Olor
de brou, i algun esternut T'allunyaràs
tan apressa com la tardor S'acabarà
el calendari i tu també t'esfumaràs I
em sentiré viva perquè la primavera es vida I
l'estiu, la tardor i
tu hivern tornaràs Haurà
passat un altre any la
nostra front mes nevada i els passos mes feixucs Altre
vegada s'acabarà el calendari I
jo em sentiré viva quan senti la fredor del cap vespre i
la gebre de la matinada trencar-se sota els meus peus Martí i Pol LLIBERTAT
Als
meus llibres d'anar a escola escric ton nom. pedra sang o paper
cendra escric ton nom... escric ton nom. a cada glop de l'aurora del mirall i d'una cambra escric
ton nom... Josep Maria Llompart PANTALONS
LLARGS Campaneta
daurada del meu carret de fira, Joan Salvat Papasseit ( Musicada per Serrat ABRIL Per l'abril, Amb pluja, roses i llibres celebrem la gran festa que ningú no en quedi fora Per això, quan l'abril pinta Per l'abril, i cada llibre cent mil. Miquel Martí
i Pol LES ILLES
Les
illes sense plorar? Les
albes batejant
l'alta muntanya I el blau sense fites... Les illes coronades com núvies i
de flors blanques i grins Guillem D'Efak CORRANDES
D'EXILI Una
nit de lluna plena Pere Quart (Musicada per Lluís Llach) LA
VACA CEGA Topant
de cap en una i altra soca, Joan Maragall TARDOR Sol
de tardor que comences a
esgrogueir tants jardins, que
endolceixes fulla a fulla tots
els recers i els camins, que
omples de malangia els
passadissos del cor tendrament
la seva mort, fes-me
entrar a la teva dansa, sol
de tardor complaent, ves
mirant sense recança els
poders que té la ment, apilona'ls
amb les fulles que
cansades del seu vol, amb
un esclat incendies i
es perden en fumerol. Narcís Comadira |