POEMES PEL CICLE SUPERIOR

TARDOR Ah!...l'octubre... primeres fredorades. L'aire fa olor d'hivern, eixut, coent; Comença com un gran ressecament I les grogors de sol en les fatxades. Comença el desmaiar en els passeigs La fulla, i en el cel, buit d'orenetes, Les fredes transparències dels oreigs I els cap-tards del color de les violetes. Al vesprejar les tardes més escasses S'agita repoblada la ciutat, I va escampant-se per carrers i places Fum olorós del fruit d'hivern torrat Joan Maragall COLOR DE NOVEMBRE Quan l'aire afluixa els pins i fa girar el bàlsam de la branca tenebrosa, novembre, a la finestra pots mirar! El cel és com un vidre rosa. Teulats molls de claror, color de vi. S'allisa una fumera esperitada. La mar a vespre deu tenir una profunda morada. Josep Sebastià Pons GENER La corba del cel freda, envidreïda, tota regalant de lluna, inunda de blancors la ciutat, atapeïda... que ara es veu tota estesa i adormida... La veu del mar se sent fonda. Una mena de cosa esporuguida travessa, diminuta, la gran plaça un moment... I altre cop, blanques, desertes, resten les places... i en les branques ertes ni un estremiment... res. Glaça. Joan Maragall LA FIRA DE SANT JORDI (fragment) A la fira de les roses a firar-me antany aní, el roser de què em firí en fa enguany de tan hermoses que n'he fet parada aquí. Hi ha la rosa alexandrina, la vera i la d'esbarzer, també les de Palestina, que floreixen sense espina de Jericó en lo roser. Jacint Verdaguer PRIMAVERA Heus ací: una oreneta, la primera, ha arribat al poble. I l’home que treballa al camp, i la noia que passa pel pont, i el vell que seu en un marge, fora vila, i fins aquells que en l’estretor de les fàbriques tenen la sort de veure una mica el cel han sabut la notícia. L'oreneta ha volat, Una mica indecisa, Ran mateix de l’aigua del riu, S’ha enfilat pont amunt, Ha travessat, xixclant, la plaça I s’ha perdut pels carrers del silenci. I la mestressa que torna de comprar ho ha dit als vailets que van a l’escola, i aquests, a les dones que renten al safareig públic i elles ho han cridat a l’home que empeny un carretó pel carrer, i l’home ho ha repetit qui sap les vegades i n’ha fet una cançó al ritme feixuc de la roda. Heus ací el que diu: La primavera ha arribat al poble. Miquel Martí i Pol SI JO FOS PESCADOR. Si jo fos pescador pescaria l'aurora, si jo fos caçador atraparia el sol; si fos lladre d'amor m'obririen les portes, si fos bandit millor que vindria tot sol: els carcellers del món no em sabrien mai l'ombra, si fos lladre i bandit no em sabrien el vol. Si tingués un vaixell m'enduria les noies, si volien tornar deixarien llurs cors: i en faria fanals per a prendre'n de nous. Joan Salvat Papasseit (Musicada per Serrat) LA FAGEDA D'EN JORDÀ Saps on és la fageda d'en Jordà ? Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla, trobaràs un indret verd i pregon com mai més n'hagis trobat al món: un verd com d'aigua endins, pregon i clar; el verd de la fageda d'en Jordà. El caminant, quan entra en aquest lloc, comença a caminar-hi poc a poc; compta els seus passos en la gran quietud s'atura, i no sent res, i està perdut. Li agafa un dolç oblit de tot el món en el silenci d'aquell lloc pregon, i no pensa en sortir o hi pensa en va: és pres de la fageda d'en Jordà, presoner del silenci i la verdor. Oh companyia! Oh deslliurant presó! Joan Maragall CORRANDES DE LLUNA Avui, si venia la lluna morta, l'amor cantaria que truca a la porta. I si ens arribava amb gep a Ponent, l'amor cantaria en quart creixent. Si la lluna era rodona i roja, l'amor cantaria, l'amor boja. Mes ai, si ve blanca rodona i blanca, l'amor cantaria que la porta tanca. I si duu la lluna un gep a Llevant, l'amor cantaria l'amor minvant. Ma Mercè Marçal (musicada per Marina Rossell) MON COR ESTIMA UN ARBRE! Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera, més poderós que el roure, més verd que el taronger, conserva de ses fulles l'eterna primavera, i lluita amb les ventades que atupen la ribera, com un gegant guerrer. No guaita per ses fulles la flor enamorada; no va la fontanella ses ombres a besar; mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada i li donà per trone l'esquerpa serralada, per font l'inmensa mar. Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina, no canta per ses branques l'ocell que encativam; el crit sublim escolta de l'àguila marina, o del voltor qui passa sent l'ala gegantina remoure son fullam. Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta; revincla per les roques sa poderosa rel, té pluges i rosades i vents i llum ardenta, i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta de les amors del cel. Miquel Costa I Llobera (Musicat per Ma del Mar Bonet) COLOMS Sota la nuvolada, blancs parrups de colom. Ràfegues d’aire fresc pentinen les llambordes, al carrer solitari. Han revingut, les fonts de la vila ... Quin doll, a les altes canelles! Alegria de l’aigua! Els vells plàtans enyoren cants i danses d’estiu, a la basta esplanada. I les taules de pedra -estriades o llises- guarden molles de pa... Hi aniran, en el somni, coloms del campanar. Jordi Pàmias HE HERETAT L’ESPERANÇA He heretat l’esperança dels avis i la paciència dels pares. I de tots dos els mots dels quals ara em serveixo per parlar-vos. M’han dit que la naixença em dóna drets inviolables. Però jo sóc poruc i sempre em sento una mica eixalat i solitari. Visc en un poble petit, en un país petit I, tanmateix, vull que quedi ben clar que això que escric ho escric per tothom, i que per mi és com si el món sencer girés entorn de l’eix dels meus poemes. Vagarejo tot sol pels carrers en silenci i cada vespre escolto el cant de les sirenes des del terrat de cada. Miquel Martí i Pol BOIRA Campanes de diumenge Tots hem estat, un dia, infants, sota la boira Al jardí d’una torre avets i pins mostraven un greu posat, immòbil. En una fondalada, els ceps, retorts, semblaven gargots de soca baixa. Campanes de la vila: el so tenia un eco llunyà, fantasmagòric. Era, tot aparença. Teulades que s’esborren, camins incerts, amb gebre... En va, cercàvem una realitat oculta: senyals de primavera. Res no sabem, encara, del destí, que ens governa. Infants, sota la boira. Jordi Pàmias TIRALONGA DE MONOSÍL·LABS Déu: - I tu, què vols? Jo: - Doncs jo sols vull -ei, si pot ser-: Un poc de fam i un xic de pa. Un poc de fred i un poc de foc. Un xic de son i un poc de llit. Un xic de set i un poc de vi i un poc de llet. I un poc de pau. Un poc de pas, un poc de pes i un poc de pis. I un xic de niu. Un xic de pic i un poc de pac -o un xic de sou i un xic de xec. I un poc de sol i un poc de sal. I un poc de cel. Un xic de bé i un xic de mal. Un poc de mel i un poc de fel. I un poc de nit i un xic de por, i un poc de pit i un xic de cor i un poc de crit. I un xic de llum i un xic de so: un poc de llamp i un xic de tro. Un poc de goig i un xic de bes i un poc de coit. I un xic de gos. I un poc de gas. Un poc del fort i un poc del fluix. I un poc de rom i un poc de fum. Un poc de lloc. I un poc de joc -tres reis, dos nous. I un poc de groc i un xic de gris i un xic de verd. I un xic de blau. Un poc de tren i un poc de nau; i un xic de rem. Un xic de vent. I un poc de neu. I un poc de rou. I un poc de veu -i un poc de vot. I un poc de cant. I un xic de vers. I un xic de ball. I d'art. I d'or. Un poc de peix. I un poc de greix. I un xic de feix. I un poc de gruix. I un poc de carn i un poc de sang; i un poc de pèl. I un poc de fang i un xic de pols. Un xic de flam i un poc de gel. Un poc de sant i un xic de drac. Un xic de risc i un poc de res -i un poc de rus. I un tros de camp i un xic de fruit; un tros de clos prop de la llar amb aus i flors. I un poc de bosc amb pins i brins. I un xic de font. I un xic de riu i un poc de rec i un poc de pont. I un poc de gorg. I un poc de mar i un xic de port. I un poc de llor. Un xic de lli i un poc de cuir i un poc de pell i un xic de fil. Un poc de lluc i un xic de suc. I un poc de porc. I un xic de parc. Un poc de gust i un xic de rang. I a més del meu un poc del seu i un xic del llur. Vull ser: ruc? clerc? bell? lleig? dret? tort? gras? prim? llest? llosc? nou? vell? ferm? flac? bla? dur? buit? ple dolç? tosc? sec? moll? greu? lleu? curt? llarg? fosc? clar? xaix? fi? Un poc de tot. I a més, què vull? Un xic de seny. I un poc de temps. I un xic de món. I un poc de sort. I un poc de mort. I un poc de Vós. Ei, si pot ser. Pere Quart

L'ESTRELLA AMB SORT L'Estrella més bella té cua de foc. Té cua l'Estrella que miro, badoc. L'Estrella més nua té cua de neu. tan llarga és la cua, que es veu a Manlleu! L'Estrella es passeja a cavall del vent. El sol, amb enveja, la mira i la sent, doncs té la fortuna del ruc i els pastors del bou i la Lluna, dels homes millors: Serà a l'Establia per fer de fanal pel Nen de Maria la nit de Nadal. Ramon Minoves LES IMATGES DEL VESPRE El llaurador ja torna del camp al vespre, i el ramat torna a la clada, conduït pel son del dia que s'allunya ple de recança i deixa sol el fred. Quietament impera el fred per tot el cel i per la terra. I concilia el cor de l'home amb la secreta enyorança. Joan Vinyoli VINYES VERDES VORA EL MAR Vinyes verdes vora el mar, ara que el vent no remuga, us feu més verdes i encar teniu la fulla poruga, vinyes verdes vora el mar. Vinyes verdes del coster, sou més fines que la userda. Verd vora el blau mariner vinyes amb la fruita verda, vinyes verdes dels coster. Vinyes verdes, dolç repòs vora la vela que passa; cap al mar vincleu el cos sense decantar-vos massa, vinyes verdes, dolç repòs. Vinyes verdes, soledat del verd en l'hora calenta. Raïm i cep retallat damunt la terra lluenta; vinyes verdes, soledat. Vinyes que dieu adéu al llagut i a la gavina, i al fi serrellet de neu que ara neix i que ara fina... Vinyes que dieu adéu! Vinyes verdes del meu cor... Dins el cep s'adorm la tarda, raïm negre, pàmpol d'or, aigua, penyal i basarda. Vinyes verdes del meu cor... Vinyes verdes vora el mar, verdes a punta de dia, verd suau de cap al tard... Feu-nos sempre companyia, vinyes verdes vora el mar. Josep Maria de Segarra. (Musicada per Lluís Llach) FI D'ANY El Sol es pon emboirat i tot el món vermelleja; en la boira que fumeja mor purpúria la ciutat. Darrera d'un vel daurat la muntanya es transfigura: sembla aparença pura, sembla tota fantasia; així en la llunyania esfumant-se capvestral, de real tota ideal va tornant la vida mia. Joan Maragall AMB LA TARDOR VINDRÉ Amb la tardor vindré per la vora del riu, pels camps ben plens de boira i amb galls que matinegen, quan tot és tan llunyà, del llit estant, que a penes ens allibera del no-res un horitzó de pluja. Amb la tardor i amb els carrers deserts i el silenci a la nit i la certesa de saber-me a recer, com una barca vella en qualsevol port oblidat. L'estiu s'allargà molt i tant de sol m'ha colrat en excés. Tinc les mans matusseres i endurides de la pols dels camins i els ulls cansats de combatre la llum. Amb la tardor vindré i ens partirem de nou el pa de quietud a la mateixa taula. Jo hauré envellit i ploraré sovint i essent de nit passejaré en silenci pels carrers, pels jardins, per les cases antigues. Miquel Martí I Pol HIVERN Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l'estufa. Estimo les nits inacabables i la gent que s'apressa sortint del cinema. L'hivern no és trist: és una mica malenconiós, d'una malenconia blanca i molt íntima. L'hivern no és el fred i la neu: és un oblidar la preponderància del verd, un recomençar sempre esperançat. L'hivern no és els dies de boira: és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses. L'hivern és el silenci, és el poble en silenci, s el silenci de les cases i el de les cambres i el de la gent que mira, rera els vidres, com la neu unifica els horitzons i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible. Martí I Pol FEBRER HA NASCUT Febrer ha nascut tot nu d'una gebrada. Diuen que l'ametller ha florit vora mar, vora mar on la terra és atzurada, i la perla de sol rosseja cap al tard, gota suspesa de reïna dins la immensitat freda i cristal·lina, i volen dos ocells amb la ploma vibrant i un cavall junta l'hora amb l'hora tot llaurant. Josep Sebastià Pons RECORDS D'INFANTESA Olor d'escola Mitjons gruixuts i guants de llana El caliu de la llar, l'espetec de la llenya encesa Olor de brou, i algun esternut T'allunyaràs tan apressa com la tardor S'acabarà el calendari i tu també t'esfumaràs I em sentiré viva perquè la primavera es vida I l'estiu, la tardor i tu hivern tornaràs Haurà passat un altre any la nostra front mes nevada i els passos mes feixucs Altre vegada s'acabarà el calendari I jo em sentiré viva quan senti la fredor del cap vespre i la gebre de la matinada trencar-se sota els meus peus Martí i Pol LLIBERTAT Als meus llibres d'anar a escola en el meu banc i en els arbres a l'arena i a la neu escric ton nom. A les pàgines llegides a les pàgines en blanc pedra sang o paper cendra escric ton nom... En els camps de l'horitzó a les ales dels ocells en el molí de les ombres escric ton nom. a cada glop de l'aurora a la mar i en els vaixells a la muntanya enfollida escric ton nom... A la fruita migpartida del mirall i d'una cambra al meu llit conquilla buida escric ton nom... I pel poder d'un sol mot recomenç la meva vida jo som nat per saber-te per dir el teu nom Llibertat Josep Maria Llompart PANTALONS LLARGS Campaneta daurada del meu carret de fira, cavallet de cartró de mig pam, tot pintat; havem caminat tant pels camins sense ira que ara ens cal reposar i agrair nostre fat. Ja no tornaré més fent osque! osque! corrent a carregar amb palets el teu quadrant de fusta. Campaneta daurada, tu em sabies content. Ara em mena la gent i tothora tinc justa i sóc infant encara, i no puc fer-ne esment. Cavallet de cartró, tu em sabies la joia: si ara jugués a córrer, què diria la gent... Trobaran molt millor que estimi alguna noia tant si és bella com no -cavallet tot pintat, campaneta daurada-, i que us deixi al terrat. Joan Salvat Papasseit ( Musicada per Serrat ABRIL Per l'abril, si cada gota en val mil, cada rosa en val deu mil i cada llibre cent mil. Amb pluja, roses i llibres celebrem la gran festa que ningú no en quedi fora ni els d'ara ni els qui vindran; els d'ara, per fer patxoca al costat de l'alt patró, els qui vindran, per si toca d'afegir-hi més saó, perquè sant Jordi se senti sempre ben acompanyat i ens ajudi, als uns i als altres, a poder guanyar el combat que fa tants segles que dura i encara no s'ha acabat. Per això, quan l'abril pinta tots els marges de color i fa les nits molt més tèbies i el cel més encisador, convé que tots, nois i noies, cantem ben fort la cançó: Per l'abril, si cada gota en val mil, cada rosa en val deu mil i cada llibre cent mil. Miquel Martí i Pol LES ILLES Les illes enramades de savines i de somnis de gavines engronxades per la mar. Qui us reveurà sense plorar? Les albes batejant l'alta muntanya i omplint la terra plana de remors i mitges llums. De la llar, fum de pau, perfum. I el blau sense fites... I els blancs farbalans que broden les ones les ones del mar i els pàmpols que escolten la cançó del blat. Les illes coronades com núvies de mil boires i falzies i de flors blanques i grins i cor endins, remor de pins. Els homes entrecavant l'esperança i portant ansa per ansa la somada de la Sort i a bé coll la mort i el sol. Guillem D'Efak CORRANDES D'EXILI Una nit de lluna plena tramuntàrem la carena, lentament, sense dir res... Si la lluna feia el ple també el féu la nostra plena. L'estimada m'acompanya de pell bruna i aire greu (com una Mare de Déu que han trobat a la muntanya). Perquè ens perdoni la guerra, que l'ensagna, que l'esguerra. Abans de passar la ratlla, m'ajec i beso la terra i l'acarona amb l'espatlla. A Catalunya deixí el dia de ma partida mitja vida condormida; l'altra meitat vingué amb mi per no deixar-me sense vida. Avui en terres de França i demà més lluny potser, no em moriré d'enyorança ans d'enyorança viuré. En ma terra del Vallès tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra. «Com el Vallés no hi ha res.» Que els pins cenyeixin la cala, l'ermita dalt del pujol; i a la plana un tenderol que batega com una ala. Una esperança desfeta, una recança infinita, i una pàtria tan petita que la somio completa. Pere Quart (Musicada per Lluís Llach) LA VACA CEGA Topant de cap en una i altra soca, avançant d'esma pel camí de l'aigua, se'n ve la vaca tota sola. És cega. D'un cop de roc llançat amb massa traça, el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre se li ha posat un tel: la vaca és cega. Ve a abeurar-se a la font com ans solia, mes no amb el posat ferm d'altres vegades ni amb ses companyes, no: ve tota sola. Ses companyes, pels cingles, per les comes, pel silenci dels prats i en la ribera, fan dringar l'esquellot mentre pasturen l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria. Topa de morro en l'esmolada pica i recula afrontada... Però torna, i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa. Beu poc, sens gaire set. Després aixeca al cel, enorme, l'embanyada testa amb un gran gesto tràgic; parpelleja damunt les mortes nines, i se'n torna orfe de llum sota del sol que crema, vacil.lant pels camins inoblidables, brandant lànguidament la llarga cua. Joan Maragall TARDOR Sol de tardor que comences a esgrogueir tants jardins, que endolceixes fulla a fulla tots els recers i els camins, que omples de malangia els passadissos del cor tendrament la seva mort, fes-me entrar a la teva dansa, sol de tardor complaent, ves mirant sense recança els poders que té la ment, apilona'ls amb les fulles que cansades del seu vol, amb un esclat incendies i es perden en fumerol. Narcís Comadira