M'obro i tanco i guardo a dins
històries, consells i lliçons
hi ha qui em guarda amb molts bons fins
i qui em deixa pels racons.

Què és el que ensenya sense parlar.

Tinc títol i no sóc noble
tinc marges i no sóc riu,
sóc molt blanc i sóc molt negre,
amb mi es plora i amb mi es riu

Per un cantó sóc formosa
i d'assumptes molt variats,
per l'altre cantó serveixo
per a que em facin parlar,
i a la casa allà on m'envien
quan hi sóc cap servei faig,
i sols per record em guarden,
si a bocins no m'han llençat.

Encara que em fan de pasta
i tinc pa, no sóc pas bo
per menjar, sóc blanc i negre
i fins de tots els colors.

Un pou negre, petitet
que d'idees està omplert.

Tot plegat no dic mai res,
però si bé em diverteixen
i em comprenen i em coneixen
faig savi aquell que no ho és.

Plana com la mà
blanca com la neu
parla sense boca,
camina sense peus.

De tot parla, de tot xerra:
de la pau i de la guerra,
de la terra i del sol,
d'amor, odi i condol,
de comerç i de política,
de la mar i de la clínica;
de tot sabrà donar-te raó.
No endevines què és això?

No sóc cos, sóc invisible
més, si convé, em faig sentir
i és un gran poca vergonya
tot aquell que em falti a mi