Així la rosa enduta pel torrent,
així l'espurna de mimosa al vent
la teva vida, sota el firmament.

Joan Salvat-Papasseit

ABRIL D'ENAMORAT

Passeig de Gràcia amunt
amb el llibre i la rosa,
avança somrient,
abril endins,
la Núria, la Núria,
primavera meva!

Potser plou i fa sol
i el cavaller invisible
cavalca un núvol d'or
muntanya endalt.
Sant Jordi, Sant Jordi,
primavera nostra!

Passeig de Gràcia amunt,
la Núria!
Cavalca un núvol d'or,
Sant Jordi!

Pere Quart

QUATRE COSES

M'abelleixen quatre coses:
-qui prou les sabrà lloar?-
El sol que bada les roses,
l'aigua que les fa brostar,
la rosada que les mulla
i el vent que les esfulla
per no veure-les secar.

Maria Antònia Salvà

DIUEN: LA MAR ÉS TRISTA...

Diuen: la mar és trista. Quin trepig
fa cada onada, quan s'esberla!
I veig un amar trista, però, al mig,
tu, com una perla.

Diuen: la terra és trista. Quin trepig
fa cada fulla! Mig no gosa.
I veig la terra trista, però, al mig,
tu, com una rosa.

Marià Manent

LA DIADA DE SANT JORDI

La diada de Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires,
i les veus que van pel vent:
"Sant Jordi mata l'aranya".
L'aranya que ell va matar
tenia molt mala bava,
terenyinava les flors
i se'n xuclava la flaire,
i el mes d'abril era trist i els nens i nenes ploraven.
(...)
Quan el Sant hagué passat
tot jardí se retornava:
per'xò cada any per Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires.

Joan Maragall

CANÇÓ DE SALTAR A CORDA
La pluja és una bruixa
amb els cabells molt llargs.
Cascavells li repiquen
Tota la trena avall.
A la nit, si venia,
ho fa sense avisar,
estalzim a la cara
i el vestit estripat.
Si fa córrer l'escombra
Conillets, a amagar!
Amagats que seríem
que no ens atraparà.
Darrere la cortina
Fem-li adéu amb la mà.

Ma Mercè Marçal

RIALLA D'ABRIL
Avui quin riure el cirerer!
Tot vell com és, quina alegria!
De bon matí, que rialler
m'ha dat, en veure'm el bon dia!
Encà i enllà, quan he arribat
a cor obert ha estés les branques
i per la cara m'ha tirat
Dues grapades de flors blanques

Apel·les Mestres

SANT JORDI GLORIÓS
Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.
La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.

Josep Maria De Segarra

LA FIRA DE SANT JORDI (fragment)

A la fira de les roses
a firar-me antany aní,
el roser de què em firí
en fa enguany de tan hermoses
que n'he fet parada aquí.
Hi ha la rosa alexandrina,
la vera i la d'esbarzer,
també les de Palestina,
que floreixen sense espina
de Jericó en lo roser.

Jacint Verdaguer

LES ROSES RECORDADES

Recordes con ens duien
aquelles mans les roses
de sant Jordi, la vella
claror d'abril? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suaument els nostres
petits noms, i ens somreia.

Salvador Espriu

UNA ROSA

Sant Jordi, santa diada
del passat i l'avenir,
Fe i Pàtria nostrada
del meu cor fas sobreixir.
Oh la bella matinada!
Quina joia de collir
una rosa perlejada,
una rosa a mig obrir!

Maria Antònia Salvà

SENYOR SANT JORDI

Senyor sant Jordi,
patró
cavaller sense por,
guarda'ns sempre
del crim
de la guerra civil.
Allibera'ns dels nostres
pecats
d'avarícia i enveja,
del drac
de la ira i de l'odi
entre germans,
de tot altre mal.
Ajuda'ns a merèixer
la pau
i salva la parla
de la gent
catalana.
Amén
/.../
Salvador Espriu

PLUJA

Ara plou, ara neva,
ara cau pedra,
pedra rodona
de la corona.
Xim, xim, xim,
salta que salta,
salta que salta,
xim, xim, xim,
salta que salta,
el ninot prim.

Popular Catalana

LA GINESTA ALTRA VEGADA
La ginesta altra vegada
la ginesta amb tanta olor
És la meva enamorada
que ve al temps de la calor.
Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m'ha deixat tot perfumat.
Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.
Jo la prenc per la cintura:
la tisora va en renou
desflorant tanta hermosura
fins que el cor me n'ha dit prou.
Amb un vimet que creixia
innocent a vora seu
he lligat la dolça aimia
ben estreta en un pom breu.
Quan l'he tinguda lligada
m'he girat de cara al mar...
M'he girat al mar de cara,
que brillava com cristall;
he aixecat el pom enlaire
i he arrencat a córrer avall.

Joan Maragall

AIGÜES DE PRIMAVERA
Aigües de primavera
que degoten pels jardins,
posades damunt les branques,
les gotes es tornen brins.
Al cor d'una trista fotxa
tremolen els cels divins.
S'acuita la neu a fondre's
i baixa el torrent endins;
la fressa de les escumes,
com mou el fullam dels pins!
Com sotgen, les flors novelles!
Com dringuen aquests matins!

Josep Carner

PRIMAVERA

Heus ací:
una oreneta,
la primera,
ha arribat al poble.
I l'home que treballa al camp,
i la noia que passa pel pont,
i el vell que seu en un marge, fora vila,
i fins aquells que en l'estretor de les fàbriques
tenen la sort de veure una mica el cel
han sabut la notícia.
L'oreneta ha volat,
Una mica indecisa,
Ran mateix de l'aigua del riu,
S'ha enfilat pont amunt,
Ha travessat, xixclant, la plaça
I s'ha perdut pels carrers del silenci.
I la mestressa que torna de comprar
ho ha dit als vailets que van a l'escola,
i aquests, a les dones que renten al safareig públic
i elles ho han cridat
a l'home que empeny un carretó pel carrer,
i l'home ho ha repetit qui sap les vegades
i n'ha fet una cançó
al ritme feixuc de la roda.
Heus ací el que diu:
La primavera ha arribat al poble.

Miquel Martí i Pol