Amb la tardor vindré per la vora del riu,
pels camps ben plens de boira
i amb galls que matinegen,
quan tot és tan llunyà, del llit estant, que a penes
ens allibera del no-res un horitzó de pluja.

Amb la tardor i amb els carrers deserts
i el silenci a la nit i la certesa
de saber-me a recer, com una barca vella
en qualsevol port oblidat.

L'estiu s'allargà molt
i tant de sol m'ha colrat en excés.
Tinc les mans matusseres i endurides
de la pols dels camins
i els ulls cansats de combatre la llum.

Amb la tardor vindré i ens partirem de nou
el pa de quietud a la mateixa taula.

Jo hauré envellit i ploraré sovint
i essent de nit passejaré en silenci
pels carrers, pels jardins,
per les cases antigues.
MIQUEL MARTÍ I POL

TARDOR

A l'arbre hi ha una fulla
Que ja està a punt de caure
I l'últim raig del dia,
Que ho sap,
Encar la daura.
MÀRIUS TORRES

TARDOR

Ah!...l'octubre... primeres fredorades.
L'aire fa olor d'hivern, eixut, coent;
Comença com un gran ressecament
I les grogors de sol en les fatxades.
Comença el desmaiar en els passeigs
La fulla, i en el cel, buit d'orenetes,

Les fredes transparències dels oreigs
I els cap-tards del color de les violetes.
Al vesprejar les tardes més escasses
S'agita repoblada la ciutat,
I va escampant-se per carrers i places
Fum olorós del fruit d'hivern torrat
JOAN MARAGALL

NOVEMBRE

Se m'adorm a la falda aquest cadell
de la tarda.
Novembre m'omple els ulls
de claredats.
Melangiós, enyoro
alguna cosa lleu, irrepetible,
un so de mi, potser, que el pas dels anys
ha afeblit molt, però que encara escolto
íntimament sorprès quan, com avui,
la tarda és un cadell que se m'adorm,
confiat, a la falda.
MARTI I POL

LA FAGEDA D'EN JORDÀ

Saps on és la fageda d'en Jordà ?
Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i pregon
com mai més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, pregon i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot el món
en el silenci d'aquell lloc pregon,
i no pensa en sortir o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!
JOAN MARAGALL

La pluja és una bruixa
Amb els cabells molt llargs.
Cascavells li repiquen
Tota la trena avall.

A la nit, si venia,
Ho fa sense avisar,
Estalzim a la cara
I el vestit estripat.

Si fa córrer l'escombra
Conillets, a amagar!
Amagats que seríem
Que no ens atraparà.

Darrere la cortina
Fem-li adéu amb la mà.
Ma MERCÈ MARÇAL

FESTA DE LA CASTANYADA

Les fulles seques fan sardana
D'ací d'allà saltironant,
I, dins el bosc, la tramuntana
Sembla la cobla al lluny sonant.

I quin seguit de fulles roges
Que enjogassades porta el vent!
Les que més corren semblen boges,
D'altres es mouen dolçament.
ÀNGEL GUIMERÀ

CLAROR DE TARDOR

És la claror daurada de la posta
D'un dia de tardor
Que veig els teus ulls i
Que m'ofrenen
La teva tremolor.
És aquell deix cansat, com d'arribada,
Després de tràngol forts,
A l'esperat recer on tots els somnis
Troben la pau dels ports.
És el somriure lleu, la veu sonora
D'haver estimat ja tant,
Que em prenen dolçament i se m'emporten
Sense saber on van...
ROSA LEVERONI
(musicat per Marina Rossell)

AMB LA TARDOR VINDRÉ

Amb la tardor vindré per la vora del riu,
pels camps ben plens de boira
i amb galls que matinegen,
quan tot és tan llunyà, del llit estant, que a penes
ens allibera del no-res un horitzó de pluja.
Amb la tardor i amb els carrers deserts
i el silenci a la nit i la certesa
de saber-me a recer, com una barca vella
en qualsevol port oblidat.
L'estiu s'allargà molt
i tant de sol m'ha colrat en excés.
Tinc les mans matusseres i endurides
de la pols dels camins
i els ulls cansats de combatre la llum.
Amb la tardor vindré i ens partirem de nou
el pa de quietud a la mateixa taula.
Jo hauré envellit i ploraré sovint
i essent de nit passejaré en silenci
pels carrers, pels jardins,
per les cases antigues.
MARTI I POL