EL CAGANER

La història d'aquest personatge és una mica confosa, ja que els estudiosos han donat versions diferents i, de vegades, contradictòries. Alguns daten la seva aparició a mitjans del segle XIV evocant l'anomenat "cagaire" d'illa, un personatge ajupit i amb les calces avall esculpit en pedra i trobat a la Catalunya Nord. D'altres, com en Joan Amades, la situen entre els segles XVII i XVIII a causa d´un relleu de marbre del segle XVII. Anomenat La Virgen y la montaña de Montserrat. Que representa la Mare de Déu amb l'infant i el massís de Montserrat amb tot de camins transitats per una sèrie de personatges. Un d'aquests, amagat en un revolt i al costat d'un arbre, és el caganer.
Els caganers originals acostumen a ser pagesos cofats amb barretina vermella, generalment vestits amb camisa blanca i pantalons foscos i calçats amb sabates o espardenyes. Amb la seva acció, enriquien la terra i proporcionaven prosperitat per a l'any següent. En el marc del pessebre, es diu que aquesta figura, sempre apartada de la cova del naixement, ajuda a femar la terra sagrada, fent- la molt fecunda. I segons diu la tradició, posar el caganer porta sort i alegria.
De caganers n'hi ha de tots tipus. Poden trobar-se caganers del Barça, de l'Espanyol, bruixes, capellans, monges, natius africans, legionaris romans i bombers. Cada temporada apareixen nous models de caganers. A més d'il·lustrar la imatgeria del pessebre, la figura del caganer s´ha utilitzat com a caricatura en la premsa humorística i esportiva per ridiculitzar fets i actuacions de personatges públics. També podem trobar llibres especialitzats, espais web, jocs i seriosos col·leccionistes de caganers. Al Museu de la Joguina de Figueres, podeu trobar una de les millors col·leccions actuals.
Segons l´escriptor Xavier Fàbregas el caganer representa "una indiferència còsmica que contrasta amb la motivació espiritual que desperten els grans misteris de la humanitat". Una expressió de rauxa i un pèl subversiva que prové d´ arrelades tradicions i continua vigent en molts àmbits de la nostra cultura popular. Grups musicals d'èxit amb noms com Els Pets i Les Llufes són un bon exemple.
El caganer no és l'única tradició catalana que evoca un gust diferencial pel fet escatològic. Un altre dels costums nadalencs força arrelats a Catalunya és el Tió. Abans dels àpats nadalencs, la mainada, proveïda de bastons, colpeja fortament un tronc mentre canta una cançó "Caga tió, tió del bo, si no, et dono un cop de bastó". Després dels cops es destapa la manta que hi ha sobre el tronc i es veu amb sorpresa que les suposades defecacions són regals, llaminadures, torrons o, en el pitjor dels casos, carbó. La tradició del tió, que ha tornat a agafar força a Catalunya en el decurs dels darrers anys, diu que si es vol tenir una bona "cagada" de Tió, s´ha de cuidar durant els dies anteriors al 24 de desembre. Molts i li posen al costat o a sota un pla amb taronges, galetes i n'hi ha que fins i tot li posen vi dolç. I és que aquest costum no es pot separar, i menys durant el Nadal, del fet de menjar molt i bé. Perque com diu un conegut refrany popular: "Menja bé i caga fort i no tinguis por de la mort".