EL PESSEBRE

Una de les tradicions més arrelades del Nadal és la de muntar el pessebre, que no és altra cosa que una representació amb figures del Naixement del Nen Jesús. Sembla que al segle XVI apareixen alguns pessebres semblants als que es construeixen actualment: una cova amb roques, muntanyes i herba que es cobria amb una representació del cel sota la qual es col·locaven figures de persones i animals que es podien canviar de lloc i modificar l'escena.

Tot i això, l'origen d'aquest costum se situa una mica abans, al segle XIII. Va ser aleshores quan Sant Francesc d'Asís va voler celebrar un Nadal el més realista possible i, amb el permís del Papa, va instal·lar un pessebre amb palla dins una cova, va col·locar la imatge del Nen Jesús i un bou i una mula al costat. En aquest escenari va celebrar la missa de la Nit de Nadal (Nochebuena). Des d'aleshores el costum es va estendre per tot Itàlia i per tot el món cristià. D'entre tot el món, però, és a l'àrea mediterrània on la tradició del pessebre pren més esplendor i difusió.

Els pessebres es munten i es desmunten cada any. S'aprofiten les figures i els elements que dels anys anteriors i se'n van afegint de nous. Aquesta renovació constant del pessebre, i el fet que les tradicionals figures són de fang i es trenquen, expliquen perquè sorgeixen les fires de pessebres, com la de Santa Llúcia de Barcelona. Aquest art, anomenat pessebrisme, es desenvolupa molt a Catalunya.

De fet hi ha països com Alemanya i Àustria on les figures són de fusta, sempre es col·loquen les mateixes i passen de generació en generació. Als països nòrdics, per exemple, aquesta tradició no es coneix i sempre s'ha guarnit l'Arbre de Nadal. I no tant lluny, a les Illes Balears, els pessebres tenen una personalitat molt peculiar. Tot i que també es fabriquen amb fang, es basen en els ancestrals xiulets que ells anomenen siurells o pitós.

El pessebre té dos conjunts de figures fonamentals. Per una banda, aquelles que representen la tradició evangèlica en les escenes de la Cova, l'Adoració dels Reis i l'Anunciació dels pastors. Per l'altra, les que formen part de les figures d'inspiració popular, entre les quals trobem l'Adoració dels Pastors, la gent del poble que porta ofrenes, les figures de personatges que realitzen una activitat, els animals i les figures anecdòtiques. Precisament són aquestes figures que reprodueixen escenes laiques les que donen la personalitat als pessebres realitzats en diferents parts del món ja que reflecteixen les indumentàries, les cases, les activitats i els trets particulars de les diferents geografies mundials.

Representacions religioses

La Cova: En un lloc recollit del pessebre, sovint al peu d'una muntanya, es construeix una cova amb suro, cartró o paper enguixat i dins es col·loquen les figures de la Mare de Déu, Sant Josep i el Nen Jesús en un bressol. Els acompanyen el bou i la mula i, sobre la cova, es penja la figura d'un àngel.

L'Adoració dels Reis: La formen els Tres Reis d'Orient: el Rei Blanc o Melcior, el Rei Ros o Gaspar i el Rei Negre o Baltasar. Es representen de 2 maneres: cavalcant sobre camells o cavalls, com si anessin de camí, i adorant el Nen Jesús, a peu davant la Cova. A banda dels Reis, sovint també els acompanyen tres patges. Els Reis s'acostumen a col·locar al pessebre el dia de Cap d'Any en un punt allunyat a la Cova i cada dia se'ls fa avançar una mica fins que el dia 6 de gener arriben davant el Nen Jesús.

Anunciació dels pastors: Aquesta escena la composen 3 pastors reunits al voltant del foc i un àngel que els anuncia el Naixement. En aquesta escena, a Catalunya és típic col·locar l'home que fa l'allioli com un dels pastors.

Representacions populars:

En els pessebres també era habitual de col·locar unes cases allunyades de la Cova que representaven el poble. Des d'allà partia un grup de gent que anava a adorar el Nen Jesús. El primer era el batlle, el seguien el rector, l'agutzil, els guàrdies forals i darrera d'ells tota la gent: els pastors, el llaurador, el moliner, etc.

A banda d'aquests personatges, sovint també apareixien els músics, que no podien faltar en cap manifestació popular d'alegria. Aquestes figures ja eren presents als pessebres més antics que s'han trobat arreu del món. A Catalunya, com no podia ser d'altre manera, d'entre els músics destaquen el flabiolaire, el grallaire o el cornamusaire (aquell que toca el sac de gemecs, un instrument molt tocat a la muntanya i a la plana). Fa molts anys, havia estat comú de posar en els pessebres catalans un grup ballant la sardana davant la Cova.

Però a Catalunya, d'entre el grup de les figures d'inspiració popular, destaca la del Caganer. Apareixia ja en els pessebres del segle XVIII i es trobava present també en els pessebres napolitans i en els d'altres zones fora de l'àrea mediterrània. Es va afegir en èpoques de crisi religiosa i d'exaltació del tema popular. Tot i que les interpretacions del personatge són múltiples, se li acostuma a atribuir la facultat d'adobar la terra.

D'altres personatges del pessebre popular són la filadora, la bugadera, el pescador, els pastors, els que treballen la terra i els animals: rucs carregats, galls i gallines, anecs, etc.