L'ARBRE DE NADAL

Guarnir l'arbre amb regals, espelmes i dolços és una tradició importada dels països del nord d'Europa. Ja fa més de 2.000 anys que les tribus germàniques celebraven el 24 de desembre el solstici d'hivern al voltant d'un arbre, que aleshores era un roure. L'il·luminaven amb espelmes anunciant la fi dels dies curts i de les nits llargues i, en conseqüència, que començaven a tenir més hores de llum. A més, li penjaven pedres, pomes i d'altres objectes perquè en aquesta època de l'any el roure perdia les fulles i intentaven compensar el seu aspecte amb guarniments. Respecte l'ús d'un avet decorat amb llums com a Arbre de Nadal, la llegenda explica que un monjo de Devonshire (la Gran Bretanya) va anar cap a les terres germàniques per ensenyar la paraula de Déu. Per explicar la Santíssima Trinitat va utilitzar la forma triangular de l'avet. Des d'aleshores aquest arbre ha quedat com a símbol de Cristiandat. Una altra llegenda també explica que, més o menys a la mateixa època, un roure que els pagans creien sagrat va caure sobre un avet que va quedar, miraculosament, intacte. Aquest miracle va provocar que el proclamessin l'Arbre del Nen Jesús. Tot i l'antiguitat coneguda per la tradició oral, aquest costum no apareix per escrit fins al segle XIV i no es esdevé popular fins al segle XVIII. En aquell moment la dona del rei britànic Jordi III popularitza l'arbre de Nadal, ja que aquesta dinastia venia de terres germàniques. Més tard, l'any 1846, la Reina Victòria va acabar de fer famós el costum i ràpidament es va estendre als Estats Units i d'allà a la resta del món. Això va succeir perquè va sortir una il·lustració de la família reial al voltant d'un avet guarnit a les planes del periòdic Illustrated London News. Les antigues espelmes, pedres, pomes i objectes que guarnien els roures en terres germàniques han passat a ser objectes de decoració molt més elaborats. D'entre aquests destaquen les ferradures, que es pengen perquè es creu que són amulets que porten bona sort, també les llums que han substituït les espelmes. La tradició cristiana explica que cada estrella té un àngel que vetlla per ella i els llums les representen. La que es col·loca dalt la copa, es refereix a l'estrella de Betlem. També són molt típiques les boles de color de vidre que es pengen ja al segle XVIII quan les van començar a fabricar els bufadors de vidre de la Bohèmia. Al nostre país la tradició va trigar molt més en arribar ja que els primers arbres de Nadal no es munten fins els anys 1960. En l'actualitat, tot i no ser una tradició pròpia, s'ha convertit en un símbol indiscutible del Nadal.