Una capseta negra
que s'obre i no es plega.
Tres vestits m'has de llevar
abans d'arribar-me a la pell
el primer, punxant-te els dits;
el segon, foc encenent,
i el tercer, que és la camisa,
amb un punt me l'hauràs tret.
Ben calentona t'agrado
i per fer-te passar el fred
a les brases em condemnes
per satisfer un gust teu.
Bon pare, mala mare
camisa negra fill blanc.
Té pell com les persones,
i és bona per menjar,
surt quan comença el fred
i en donen per tot l'any.
Una cosa que puja paret amunt
amb caldereta al cul.
És petit com una nou
no té peus i puja el mont.
No és bou
i porta banyes.
No és paraigua
i surt quan plou.
Una velleta
tota arrugadeta
i a baix té una cueta.
Endevina, endevineta:
quin és negre,
quin és blanc,
quin en té un pam,
quin no en té tant
El Sol la vida em dóna,
i ell em sol acabar,
faig a la gent admirar,
i encar que l'aigua em forma
a l'aire me'n torno anar.
Qui sóc?
|
Verd al camp,
negre a la plaça
i vermell dintre de casa.
Sempre que et toco no em
veus,
volo sense tenir ales
xisclo sense tenir boca,
i faig mal moltes vegades.
Igual que una Magdalena,
ploro si em fan treballar,
i no m'asseco les llàgrimes,
fins que el cel s'ha assecat.
Què és allò
que espanta tant
que en fuig tothom a l'instant?
Cerca'm pels arbres
pels arbrets
per dintre dels llibres,
i els ganivets.
Sóc una capseta
requinquilladeta
cap mestre fuster
no em sabria fer
Porto cinc habitacions
per a cada una un llogater
i a 'hivern, quan fred sol fer
tots hi estan ben calentons.
Dos n'has de comprar,
deu n'hi has de posar
més, de en cinc
els hi has de ficar.
Fortalesa de soldats
que no tenen cap ni peus
però tots ben col·locats
i tots vestits de vermells.
L'arbre el fruit ha de donar,
la premsa l'ha de premsar,
te l'has de menjar amb pa
i el vestit et pots tacar!
Només tinc un any
de vida,
i com més temps va passant
encar que sembli mentida
més petit em vaig tornant.
Qui sóc?
|
