Untitled Document

Història

L'actual Premià de Mar era antigament un petit barri mariner de Premià que es segregà de l'actual Premià de Dalt (aleshores Sant Pere de Premià, o simplement Premià), l'any 1836. Sant Cristòfol fou el patró de la nova vila. La inauguració de la primera via fèrria entre Barcelona i Mataró va afavorir notablement el creixement del poble.

El nucli urbà inicial s'estengué al llarg de la carretera de Mataró(Camí Ral)i al voltant de l'actual carrer de Sant Antoni i de la plaça de l'ajuntament i l'església de Sant Cristòfol. Les antigues cases típiques premianenques (de les que avui se'n conserven encara moltes) al casc antic) són construccions de façana blanca, de planta baixa i pis, amb una àmplia finestra amb reixa que dóna al carrer i generalment amb pati al darrera.

Cap a finals del segle XIX i inicis del XX, Premià de Mar va patir la temuda plaga de la fil·loxera, que va fer desaparèixer totes les vinyes existents al poble. Posteriorment, començà a desenvolupar-se una important activitat industrial en el sectors tèxtil, metal·lúrgic i de la construcció, amb la implantació al poble d'algunes fàbriques importants (Lió, Can Za, La Propagadora de Gas o el Vapor Vell).

Després de la Guerra Civil, l'activitat del sector serveis va anar guanyant terreny a mesura que Premià de Mar s'anava consolidant com un lloc d'estiueig. El Bellamar (juntament amb l'estació de RENFE) fou durant molt de temps l'únic edifici que s'aixecà entre les vies i el mar. Era un local de restauració amb una discoteca i tenia una petita platja de pagament. A començaments de la dècada dels 90 fou enderrocat ja que violava la Llei de Costes. Avui només se'n conserva el nom de la platja.

A partir de finals dels anys seixanta començà una extensió ràpida de la superfície urbanitzada, especialment cap a la banda de muntanya fins enllaçar amb els barris perifèrics de Premià de Dalt al límit de l'autopista Barcelona-Mataró. També s'urbanitzà la popularment anomenada Gran Via (aleshores Avenida del 27 de enero) on es construïren edificis d'apartaments i de més d'alçada. Paral·lelament en les zones més perifèriques tocant a mar proliferaren les construccions de torres d'estiueig i habitatges unifamiliars.

Actualment el poble (ja considerat ciutat) s'ha fusionat amb els límitas de Premià de Dalt, del Masnou i de Vilassar de Mar, degut a l'increïble expansió que la ciutat està experimentant, amb l'immigració massiva que arriba a Premià. Compta amb 27.860 habitants, dels quals com a mínim 1000 són immigrants, tant magribins, com sudamericans, com asiàtics. Per edificar noves vivendes els constructors s'estan veient obligats a enderrocar antics edificis i en aquests petits espais aixecar edificis de cinc plantes almenys. Avui dia totes les torres anteriorment d'estiueig estan ocupades com a primera vivenda, però la majoria de gent que treballa del poble treballa a les rodalies, entre Mataró i Barcelona, o fins i tot per la zona del Vallès, convertint a Premià en una ciutat-dormitori. Els immigrants nouvinguts estan treballant sobretot en petits negocis comercials i en la floricultura, pujant el nivell de la ciutat.

Economia

L'economia premianenca actual es basa en tres elements: la floricultura, la indústria (construcció i tèxtil) i en el sector serveis. La Gran Via de Lluís Companys constitueix l'eix bàsic al voltant del qual gira l'activitat comercial de la localitat. En aquesta via s'hi troba el mercat de Sant Joan i una gran quantitat de botigues, bars i comerços.

Població

Durant el primer terç del segle XX fou una petita població marinera i un lloc tradicional d'estiueig. La població va augmentar considerablement a partir de 1960 i actualment té un important contingent d'inmigració procedent del Magrib i de l'Àfrica subsahariana. El terme municipal és un dels més petits de Catalunya i està urbanitzat en un 90% de la seva superfície. El codi postal de la població de Premià de Mar és el 08330.

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900
-	-	-	-	-	1.290	1.527	1.735	2.239

1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990
2.924	3.422	3.380	3.855	3.947	5.513	11.284	19.935	22.209

1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	-
23.107	24.691	24.420	25.529	26.130	26.889	27.464	27.860	-

Medi ambient

La platja és arenosa i pateix una forta regressió marina ,que en el seu dia obligà a construir espigons, i que en els darrers anys s'ha intentat corregir amb l'aportació artificial de sorra del fons marí. La construcció del Port de Premià, encara avui inacabat, també ha contribuït a alterar els volums de sorra de les platges.

La Fundacío per la Conservació i Recuperació d'Animals Marins (CRAM) de Premià, és una iniciativa d'un grup de voluntaris i professionals amb l'objectiu de salvar animals marins ferits, especialment tortugues i altres espècies de la Mediterrània. Les seves instal·lacions es troben en una torre d'estiueig al barri de Can Pou-Camp de Mar, al límit amb el terme municipal de Vilassar de Mar i es pot visitar concertant cita prèvia.

Cultura

Un dels equipaments culturals més importants és el Museu de l'Estampació Tèxtil instal·lat inicialment a Can Manent i després traslladat a l'Antiga Fàbrica del Gas

Entre les entitats socials i culturals més arrelades a la història de Premià de Mar cal destacar:

El Patronat Social Premianenc
El Centre L'Amistat

Edificis històrics d'interès

Masia Can Manent (Camí Ral 54. Acull la biblioteca municipal)

Escola d'Assís

Fàbrica La Lió (edifici industrial avui convertit en escola. Interessant porxo)

L'Antiga Fàbrica del Gas de Premià de Mar, d'estil modernista i neoclàssic, construïda el 1884. És l'única fàbrica de gas d'hulla conservada a Catalunya. Ha estat rehabilitada per l'arquitecte Rafael de Cáceres.

El Col·legi La Salle Premià

Església de Sant Cristòfol, iniciada el 1798 i acabada el 1854 (altar i pòrtic barrocs amb motius mariners i campanar octogonal)

Can Roure (noucentista, acull el Jutjat de Pau de la població)

Masia Ribas (1881)