Can Flequer i can Casasaies són dues antigues masies del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort, avui deshabitades, i que durant la década de 1940 van ser escenari de la lluita guerrillera antifranquista (maquis). L'episodi de finals de juny de 1949 a can Flequer va ser protagonitzat pel grup capitanejat per Marcel.lí Massana (a) "Panxo" que en aquella ocasió estava integrat pel llegendari Ramon Vila Capdevila (a) "Caracremada" a més d'altres com Joan Busquets (a) "Senzill", Jaume Puig (a) "Tallaventres", Antonio Torres (a)"Gachas", Jordi Pons (a) "Taràntula", "El Rana", "El Pometa", ...
La família de masovers de can Flequer -antics militants anarquistes i
amics d'en Massana- van rebre la notificació que el propietari de la finca el
Sr. Fontfreda, regidor de Barcelona i afecte al règim franquista, aniria a
passar uns dies a la masia de la seva propietat. Assabentat en Massana de tal
fet, va decidir de segrestar-lo per demanar-ne un rescat.
En Pere Fontfreda acompanyat del seu fill, un nebot i l'aleshores jutge del Pont de Vilomara i administrador forestal de la finca en Jaume Casajoana (a) "Magrans" van anar fins a Rocafort amb el cotxe de línia i des d'allí es van dirigir, a peu, fins a can Flequer. Mentre estaven esmorzant a la font del Flequer van ser assaltats i fets ostatges pel maquis.
Un cop dins la masia en Massana i el Sr. Fontfreda negociaren el rescat que haurien de pagar per la seva llibertat. De les cinc-centes mil pessetes inicials es passà finalment a les cent mil que el fill de Fontfreda hauria d’anar a buscar a Barcelona.
Durant el dia guerrillers i ostatges van romandre a l'interior de la casa jugant al "tuti" per fer més entretinguda la llarga espera. Abans però, en Massana havia indicat a en “Senzill" i en “Taràntula” que conduïssin la família del masover -matrimoni i tres fills- a un lloc segur a l’altra banda de la frontera.
Al
capvespre, maquis i ostatges, van sortir de la casa per disposar-se a passar la
nit al bosc -pràctica habitual i preventiva del maquis-. Aprofitant un moment
de descuit en "Magrans" intentà escapolir-se però va ser descobert i
ferit a trets a la cama i al coll. Es produïren uns moments de desconcert i
tensió, algun membre del maquis hagués volgut escarmentar dràsticament la
gosadia del jutge, la mediació d'en Massana però, fou decisiva; ordenà que algú
anés a la casa a buscar aigua oxigenada i venes a la casa per curar-lo. Van
passar la nit sense més entrebancs.
L'endemà al matí el fill de Fontfreda i un seu cosí arribaven en cotxe
fins a can Bitó i des d'allí es van dirigir a peu fins a la finca del seu pare.
En Massana va sortir al seu encontre i al preguntar-li sobre els diners el
xicot respongué:
-Si a vostè no li sembla malament, preferiria entregar els diners a mon pare, que va ser qui em manà que els portés.
En
Massana va accedir amb admiració l’ agosarada petició.
Un cop dins la casa el fill entregà els diners a son pare, i aquest
els entregà a en Massana tot dient:
-Teniu, compteu-los a veure si hi ha els cent bitllets.
A la qual cosa en Massana respongué:
-Els diners regalats no es compten.
En Massana però, agafà mil pessetes i les donà al propietari dient-li:
-Teniu, cinc-centes pessetes que us dec de la partida de cartes que vam fer ahir. Les altres cinc-centes són perquè pugueu arribar a Barcelona sense problemes, marxeu en pau.
Abans de marxar en Fontfreda s’avançà per abraçar en Massana i li digué:
-Per les idees que tenim som enemics, però sou dignes de tot el meu respecte.
Els cinc ostatges van marxar en direcció al Pont de Vilomara i els maquis, en comptes d’anar en direcció a la frontera francesa com es pensava la guàrdia civil, no van marxar gaire lluny ja que al cap de pocs dies van protagonitzar l’episodi de Casasaies.