LES TINES

Els termes de Mura, Talamanca i Rocafort durant l'alta edat mitjana van ser coneguts amb el nom de "Vall de Nèspola" topònim que fa referència a la riera de Nespres que rega i uneix els tres termes municipals. El relleu muntanyós, els camins estrets i escassos i el seu aïllament respecte les grans ciutats, els van convertir en els "tres pobles de mala mort" de què parla la dita. Era, és, un territori on els boscos ocupaven la major part del sòl. Un sòl sec i pedregós que no podia admetre cap altre conreu que no fos el de la vinya.

Durant el s. XIX el Bages va ser la comarca de Catalunya que més hectàrees de vinya tenia plantades i la que més hectolitres de vi produïa. El 1860 el 64% de les terres conreades eren de vinya. Pel que fa als tres termes municipals una de cada tres hectàrees estaven plantades de vinya; i encara se'n van plantar més quan a França hi va arribar la fil·loxera (1868) i va devorar els seus ceps.

Tot plegat va fer que els pagesos d'aquestes terres plantessin les vinyes en els vessants més costeruts de les muntanyes i solucionessin el problema del transport de la verema i la necessitat d'una fermentació homogènia amb la construcció de les tines i la fabricació del vi al peu mateix de les vinyes. Aquesta característica -única a tot Catalunya- ha esdevingut, juntament amb les barraques i marges de pedra seca, un dels signes d'identitat dels tres municipis.

La majoria d'aquestes tines solen estar reunides en grups i escampades pels tres municipis, si bé la més alta concentració es dóna en el municipi del Pont de Vilomara i Rocafort, i especialment a la Vall del Flequer i a la riera de Nespres.

Les tines solen ser de forma cilíndica -tot i que n'hi han de cúbiques-, fetes amb pedra i morter de calç, i revestides interiorment per unes grans rajoles (cairons) de ceràmica envernissada de color roig de 40 x 40 cm.i lleugerament corbades en les tines cilíndriques. Se n'han inventariat prop del centenar. La capacitat mitjana sol der d'unes 87 cargues de vi (10.500 l.). En tres casos s'han trobat dates a les llindes (1828, 1875 i 1911)

 

La verema comença a la vinya, tallant els gotims de raïm i dipositant-los a la portadora.

La portadora és transportada per dos homes fins a la part superior de la tina. Allí hi ha unes fustes travesseres, una mica separades, anomenades brescat

 

El raïm és abocat sobre el brescat. Una o més persones aixafaven el raïm. El suc que en sortia, el most, s'escolava a traves del brescat i es dipositava al fons de la tina. Quan es considerava prou xafat, el que quedava del raïm, la brisa, es podia tirar dins la tina. Un cop acabada la verema el most, amb brisa o sense, fermentava dins la tina i al cap d'uns dies es convertia en vi.
A la part inferior de la tina hi havia la boixa, una pedra amb un forat que la travessava. Quan es volia treure el vi es destapava la boixa. La brisa que es ficava a la tina podia bullir amb el most fins al final o podia ser retirada al cap d'un dia o dos. El most podia fermentar també sense la brisa. D'una manera o altra donaven vins diferents (negres, rosats o blancs). En tots els casos, però, calia una premsa per poder treure tot el suc que quedava a la brisa.
boixa
barraca
Si la brisa era molla de vi, sortia un vi premsat d'inferior qualitat. Si era molla de most se solia barrejar amb aigua i es deixava que fermentés; el vi que en resultava, de poc grau, es destinava sobretot a fer aiguardent. Al costat de les tines és habitual trobar-hi barraques amb la base de pedra de les premses. El vi que no es destinava a fer aiguardent se solia guardar en bótes de fusta.
feixes i canals
sostre de barraca
La construcció de tines i barraques no va ser l'única feina dels pagesos. En els pendents de les muntanyes van aixecar parets de pedra seca per fer les feixes on plantar la vinya. Perquè la pluja no fes malbé les feixes van fer-hi canals de drenatge o desguàs. Les barraques, com les feixes, eren fetes amb la tècnica de pedra seca, és a dir sense utilitzar morter o ciment per unir les pedres.
interior tina
tines del Ricardo
VISITA EL PAÍS DE LES TINES