Per tal de treballar aquesta idea s’explica el conte Jafta. És un conte publicat per “Intermón” que explica la vida d’un nen africà i ho fa amb dues parts: "Un dia a la vida d’en Jafta" i "El retorn del pare".
En la primera part del conte, s'explica les activitats d'en Jafta i de la seva mare al llarg d'un dia, mentre que en la segona part es comenten les vivències d'ambdós que estan pendents del retorn del pare que està treballant en algun lloc llunyà.
Després d'haver explicat la primera part del conte , es comenten les semblances entre famílies amb la finalitat de fer adonar als infants que, malgrat les diferències aparents, tot som molt semblants.

-Les vostres mares, s'assemblen a la mare d'en Jafta? En quines coses s'hi assemblen?
- La mare no s'enfada mai, s'enfada el pare.
- Les mares s'enfaden -afirma convençuda la Fatima.
- La meva mare sí que s'enfada.
- La mare no em porta mai a dormir, diu "ves a dormir"!
- La mare em porta a coll a dormir quan em posa "henna" -explica la Miluda.
- Si perquè no podem posar els peus a terra -acaba la Islam.
(Les mares magribines posen henna a les mans i als peus dels seus fills, sobretot quan s’apropa una festa. És una bona feinada ja que es desfà la henna amb aigua, es posa on es vol i, deprés, s'embolica fins l'endemà)
- La meva mare no em posa “henna”.
No tots ens posem henna –explica la mestra- uns es posen henna i els altres es posen d'altres coses.
A continuació tots comencen a explicar el que els posen les mares. Després continuen:
- La meva mare em porta al metge quan estic malalt.
- A mi em porta al metge el pare.
- A vegades ens porten al metge les germanes -diu en Mohamed. I afegeix com per acabar de convèncer als seus companys- les germanes també poden portar al metge, oi?
- Tothom pot portar al metge: el pare, la mare,  les germanes i els tiets.
- Totes les mares estimen als seus fillets i els fan petons- diu la Islam.
- I els pares també els estimen.
- Són una família, oi?- afirma la Hayat tot cercant la confirmació de la mestra.

Amb aquesta afirmació final, les mestres, ens donem per satisfetes i donem el tema per acabat.