Des de fa alguns cursos hi ha nens i nenes de P.5 que parlen de padrins per llegir i que porten a casa uns carnets de lectura. "Els nens i nenes grans" de l’escola, també en parlen i alguns pares us heu adreçat a les mestres per preguntar què estava passant amb la lectura i què era allò dels padrins. Breument us hem explicat en què consistia aquesta nova experiència, però ara que ja passen alguns cursos des de què es va iniciar i que comença mica en mica a consolidar-se, potser és el moment d’explicar-vos amb més detall aquesta nova activitat de l’escola.

En primer lloc us volem dir que aquesta experiència no és una novetat de l’escola Sant Climent sinó que s’ha copiat amb lleugeres variacions d’alguna escola de Barcelona que ja fa anys que ho fa i que valoren l’experiència com a molt positiva.

A l’escola anomenem padrins o padrines als nens i nens més grans que voluntàriament fan llegir, un cop per setmana i a l’hora del seu esbarjo, a tots els nens i nenes de P.5.

Cal deixar clar que els padrins i padrines no ensenyen a llegir, sinó que asseguren la lectura regularment als nens i nenes que ja n’han après o que estan en aquest procés.

Tot i que es tracta d’una tasca voluntària i que es fa a l’hora del pati, tots els nois i noies més grans la volen fer.

El procès s’inicia amb una reunió entre les mestres dels cursos implicats per tal de fer-ne una planificació tenint en compte els aspectes següents:

• Cada infant ha de tenir el mateix padrí o padrina al llarg del curs per tal de potenciar una relació personal i afectiva entre ells dos.
• Cal tenir en compte algunes característíques personals, tant dels fillols com dels padrins, per evitar possibles conflictes.

Més tard, es va explicar el contingut de la nova experiència tant als alumnes petits com grans. També les mestres van fer una reunió amb els alumnes més grans per establir unes pautes i consignes a seguir durant l’estona de lectura.

De seguida entre els alumnes de cinquè i sisè es va generar una curiositat i unes ganes de conèixer el seu fillol o fillola abans que s’iniciés l’apadrinatge lector.

D’altra banda, entre els petits també va sorgir la curiositat pel padrí o padrina que els correspondria.

Per últim, va arribar el gran dia i vàrem organitzar una assemblea amb tots els fillols, filloles, padrins i padrines per fer les presentacions i per recollir els seus neguits, les seves expectatives, etc respecte de l’activitat conjunta que estaven a punt d’iniciar.

Alguns padrins i padrines deien.....

"A mi m’agrada ser padrí perquè vull ser mestre quan sigui gran...""A mi em va costar molt aprendre a llegir i per això em fa il·lusió d’ajudar a un altre perquè no li costi tant...." "A mi m’agrada ser padrina perquè m’agraden els nens petits...".....I també es va recollir la impressió d’algú que potser no se sentia prou capaç de fer-ho bé però que segurament quan comprovi que se’n surt airós i que és valorat pel seu fillol o fillola, això representi una bona dosi d’autoestima per ell o ella.

Els petits també estaven impacients i deien " Em fa vergonya llegir amb un nen gran...." "I si no sé llegir el llibre que ella diu, què puc fer?"...."A mi m’agrada tenir un amic gran al cole..."

Hi havia una mica de tot!

I a partir d’aquell dia, l’activitat va començar a funcionar.

Quan és l’hora del pati, els nois i noies grans baixen a buscar al pati al seu fillol o fillola i junts van a les classes d’ed. Infantil. Allà agafen el llibre de lectura i fan llegir el seu fillol o fillola durants uns quinze-vint minuts.

Per tant, a cada nen o nena de P.5 li toca llegir un cop a la setmana, el dia que s’hagi fixat.

A la classe tenim els contes de llegir numerats de l’1 al 4 segons la seva dificultat de lectura: els contes del número 1 són molt senzills, amb dos o tres paraules per pàgina sobre molta imatge i en canvi els del número 4 són contes amb paràgrafs llargs escrits en lletra lligada.

Cada infant té un carnet de llegir on figura el seu nom, la seva fotografia i el nom i foto del padrí o padrina,. Pel darrere serveix per anotar –hi els contes que va llegint al llarg del curs i, quan el conte és més llarg, la pàgina per on haurà de continuar el proper dia.

Amb la intenció de facilitar qualsevol assesorament que demanin el padrins i les padrines, la mestra va passant per les aules durant l’activitat i és també qui decideix el nivell del conte més adequat per a cada nen o nena.

El tracte que donem les mestres als padrins i padrines és de col·laboradors, se’ls demana opinió en relació amb el progrés dels fillols i filloles, quan marxen se’ls dona les gràcies, etc.

I com fa tres setmanes que ha començat aquesta experiència a l’escola i potser és aviat per fer valoracions, us fem arribar les valoracions que ha fet una escola pionera en realitzar aquesta activitat Ells han constatat després de sis anys de vida de l’apadrinatge lector, que a més de satisfer les expectatives inicials que tenien, aquesta activitat els ha permès incidir en d’altres aspectes molt beneficiosos tant pels grans com per als petits:

• Es dóna un valor afegit a la lectura, perquè va acompanyada d’una relació personal.
• S’assegura la regularitat de llegir: hi hem destinat un temps i un espai determinat.
• S’educa en el respecte com a persones entre companyes i companys de diferents edats, tenint en compte les diferències pròpies de l’edat i les peculiaritats de cadascú.
• S’accepta la diversitat. No tots els fillols i filloles ni tots els padrins i padrines són simpàtics, macos, carinyosos, ..però ni l’un ni l’altre s’escullen i cal acceptar el que t’ha tocat.
• Es potencia la generositat perquè es tracta d’un servei en el temps de lleure.
• S’assumeix un compromís. De la mateixa manera que aquest servei és voluntari, una vegada acceptat s’ha de mantenir fins a final de curs; no es pot defraudar el fillol o la fillola.
• La feina es pren seriosament. Encara que vinguin enjogassats, saben ser responsables i els sembla que en part depèn d’ells el progrés del seu fillol o la seva fillola en la lectura.
• Fa créixer l’autoestima. Els nens i nenes de sisè que no tenen un bon concepte d’ells mateixos i creuen que no seran capaços de fer-ho bé, se n’adonen que poden ajudar les criatures més petites tan bé o més que els altres.
• El fet de tornar a parvulari després de sis anys, els fa adonar de coses que ja havien deixat enrere, els va reviure records i els fa sentir grans.

Esperem que l’experiència a l’escola Sant Climent sigui tan profitosa com ha estat en altres i que serveixi per constatar el que ja pensem com a escola: que els aprenentatges sorgits de la relació entre els mateixos infants són molt més efectius que moltes intervencions de la persona adulta.

Possiblement aquests alumnes de P.5, quan estiguin a sisè voldran ser ......padrins i padrines de lectura!