Hem participat en l'acte del dia d'Europa 9 maig de 2007
Felicitació de la directora de l'Oficina de Cooperació Educativa i Científica Internancional
Departament d'Educació
Benvolguts i benvolgudes,

Volem felicitar-vos per la vostra brillant participació en el dia d'Europa. Us agraïm a tots vosaltres, directors i mestres, les contribucions que els vostres alumnes han aportat a aquesta celebració, gràcies a la vostra professionalitat, paciència i bon fer pedagògic.  Heu fet reflexionar l'alumnat sobre la importància de la construcció europea i els avantatges i les responsabilitats que comporta ser ciutadans europeus, i les seves idees han quedat escrites. Però, a més, l'alumnat les va llegir molt bé.

Les autoritats que presidien l'acte de celebració les van trobar molt interessants i emotives. Per això aquests textos  mereixen la difusió, i tant el Patronat Català Pro Europa com l'Oficina de Cooperació Educativa i Científica Internacional, els penjaran  a les seves webs.
També la unitat d'audiovisuals del Departament d'Educació va fer una gravació de l'acte, que, quan estigui editada, es penjarà de la web del Departament.
Igualment volem felicitar els alumnes que van ensenyar a cantar la seva cançó a tots els altres, i que amb la seva interpretació van commoure l'auditori.

Encara algunes consideracions més.

El Sr. Manel Camós, director de la Representació de la Unió Europea a Barcelona, ens  ofereix la possibilitat d'enviar alguns exemplars de la publicació "Explorem Europa" als centres que ens ho demaneu. Si us plau, digueu-nos el nombre d'exemplars que en necessiteu.

Aquest ha estat el primer any que el Departament d'Educació ha participat en el dia d'Europa, i hem pres bona nota tant dels elements positius com dels negatius de la festa, de manera que en properes ocasions la puguem millorar.

Finalment, volem recordar-vos el suggeriment fet per l' Excma. Sra. Anna Terrón, secretària per a la Unió Europea i secretària general del Patronat Català Pro Europa, en la seva presentació de l'acte institucional: que ens llegíssim el text de la Declaració Schuman, perquè la seva lectura és la millor manera de conèixer l'inici del procés de pau i benestar del que avui gaudim tots els ciutadans i ciutadanes de la Unió Europea. Us l'adjuntem.

Ben cordialment,

Mireia Montané
Directora

9 de maig de 1950: Declaració Schuman.

Per mitjà d'un discurs inspirat per Jean Monnet, Robert Schuman, proposa a París integrar les indústries del carbó i de l'acer d'Europa Occidental.
3 de juny: Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos subscriuen la Declaració Schuman.
26-28 d'agost: L'assemblea del Consell d'Europa aprova el Pla Schuman.
19 de setembre: Es crea la Unió Europea de Pagaments.
4 de novembre: Se signen a Roma els Convenis de drets humans i drets fonamentals.
 

La Declaració Schuman

Aquest és el text de la proposta presentada el 9 de maig del 1950 per Robert Schuman, ministre francès d'afers exteriors, i que va donar origen a la creació de la Unió Europea.

La pau mundial no pot salvaguardar-se sense uns esforços creadors equiparables als perills que l'amenacen.
La contribució que una Europa organitzada i viva pot aportar a la civilització és indispensable per al manteniment d'unes relacions pacífiques. França, defensora des de fa més de vint anys d'una Europa unida, ha tingut sempre com objectiu essencial servir la pau. Europa no es va construir i hi va haver la guerra. Europa no es farà de cop ni en una obra de conjunt. Es farà gràcies a realitzacions concretes, que crein,en primer lloc, una solidaritat de fet. L'agrupació de les nacions europees exigeix que l'oposició secular entre França i Alemanya sigui superada. L'acció empesa ha d'afectar en primer lloc França i Alemanya. Amb aquesta finalitat, el Govern francès proposa actuar immediatament sobre un punt limitat, però decisiu. El overn francès proposa que se sotmeti el conjunt de la producció franco-alemanya del carbó i de l'acer a una Alta Autoritat comuna, en una organització oberta als altres països d'Europa. La posta en comú de les produccions de carbó i acer garantitzaran immediatament la creació de bases comunes de desenvolupament econòmic, primera etapa de la federació europea, i canviarà la destinació d'aquestes regions, que durant tant temps s'han dedicat a la fabricació d'armes, de les quals elles mateixes han estat les primeres víctimes.
La solidaritat de producció que així es crearà posarà de manifest que
que qualsevol guerra entre França i Alemanya no només resulta impensable, sinó materialment impossible. La creació d'aquesta potent unitat de producció, oberta a tots els països que desitgin participar-hi, proporcionarà a tots els països que aplegui els elements fonamentals de la producció industrial en les mateixes condicions i establirà els fonaments reals de la seva unificació econòmica.
Aquesta producció s'oferirà a tot el món sense distinció ni exclusió, per contribuir a l'augment del nivell de vida i al desenvolupament d'obres de pau.[...]
D'aquesta manera es portarà a terme la fusió d'interessos indispensables per a la creació d'una comunitat econòmica i s'introduirà el ferment d'una comunitat més àmplia i més profunda entre països que durant tant temps s'han enfrontat per divisions sagnants.
Mitjançant la posada en comú de les produccions bàsiques i la creació d'una nova Alta Autoritat, les decisions de la qual obligaran França, Alemanya i els països que s'hi adhereixin, aquesta proposta establirà les primeres bases concretes d'una federació europea indispensable per a la preservació de la pau. Per aconseguir la realització dels objectius que acabem de definir, el govern francès està disposat a iniciar negociacions segons les següents bases.
La missió encomanada a l'Alta Autoritat comuna consistirà a garantir, en el termini més breu possible, la modernització de la producció i la millora de la seva qualitat; el subministrament, en condicions idèntiques, del carbó i de l'acer en el mercat francès i en el mercat alemany, així com en els dels països adherits; el desenvolupament de l'exportació comuna cap als altres països; l'equiparació i millora de les condicions de vida dels treballadors d'aquestes indústries. Per atènyer aquests objectius a partir de les condicions molt desiguals en què es troben actualment les produccions dels països adherits, s'hauran d'aplicar amb caràcter transitori determinades disposicions que estableixin l'aplicació d'un pla de producció i d'inversions, la creació de mecanismes d'estabilitat dels preus i la creació d'un fons de reconversió que faciliti la racionalització de la producció. La circulació del carbó i de l'acer entre els països adherits quedarà alliberada immediatament de qualsevol dret de duanes i no podrà veure's afectada per tarifes de transport diferencials. Progressivament s'aniran establint les condicions que garanteixin espontàniament una distribució més racional de la producció i el nivell de productivitat més elevat.
Al contrari d'un càrtel internacional, tendint a la distribució i a l'explotació dels mercats mitjançant pràctiques restrictives i el manteniment de grans beneficis, l'organització projectada garantirà la fusió dels mercats i l'expansió de la producció.
Els principis i compromisos essencials anteriorment exposats seran objecte d'un tractat signat entre els Estats. Les negociacions indispensables per a precisar les normes d'aplicació es portaran a terme amb ajuda d'un àrbitre designat de comú acord, la missió del qual consistirà a vetllar perquè els acords s'ajustin als principis i, en cas de desacord insalvable, decidirà la solució que serà adoptada.
L'Alta Autoritat comuna, encarregada del funcionament de tot el sistema, estarà composta per personalitats independents designades sobre bases paritàries pels governs, que elegiran de comú acord un president. Les decisions de l'Alta Autoritat seran executives a França, a Alemanya i en els altres països adherits. S'adoptaran les disposicions adequades per garantir les vies de recurs necessàries contra les decisions de l'Alta Autoritat.
Un representant de les Nacions Unides davant aquesta autoritat s'encarregarà de fer, dues vegades l'any, un informe públic a l'ONU sobre el funcionament del nou organisme, en particular pel que es refereix a la salvaguarda dels seus objectius pacífics.
La institució de l'Alta Autoritat no prejutja en absolut el règim de propietat de les empreses. En l'exercici de la seva missió, l'Alta Autoritat comuna tindrà en compte els poders atorgats a l'autoritat internacional del Ruhr i les obligacions de tot tipus imposades a Alemanya, mentre aquestes subsisteixin.

Robert Schuman. 9 de maig del 1950