Era un matí de primavera i una nena jugava
a la seva habitació.
Va jugar amb un tren, amb una pilota, un trencaclosques...però
ben aviat es va avorrir.
Després va començar a jugar amb un diari, va fer un barret
de paper i se´l va posar al cap, després va fer un vaixell
i el va posar a la peixera...
Però també es va cansar de jugar amb tot això.
| Llavors va fer un homenet de paper
de diari i es va estar tot el matí jugant amb ell. Se'l va dur al parc a jugar amb els seus amics: baixaven pel tobogan, jugaven a pilota... i tots els nens estaven molt contents amb aquell nou amic que tenien. L'homenet de paper de diari era molt feliç i volia que tots els nens estiguessin contents, per això els va començar a explicar les històries que ell sabia. |
 |
Però totes les històries eren de guerres, de catàstrofes, inundacions, contaminació de l'aigua, de l'aire, nens que no tenien casa, que passaven gana....
 |
En sentir totes aquestes històries, els nens es van quedar molt tristos. Alguns, fins i tot, es van posar a plorar. Llavors, l'homenet de paper de diari va pensar:
"Tot allò que sé, no és bo perquè
fa plorar els nens". |
De sobte, va veure una bugaderia. L'homenet de
paper va fer un salt d'alegria, i va entrar-hi tot decidit.
"Aquí em podran esborrar totes les coses que porto escrites,
tot allò que fa plorar els nens" va pensar.
Així que es va posar dins de la rentadora.
| Quan va sortir...No l'hauria reconegut
ningú! Estava tan blanc com la neu, planxat i emmidonat. Se'n va anar a trobar la nena que l'havia fet. Però quan va voler parlar... de la seva boca no sortia ni una paraula perquè també se li havia esborrat. No tenia ulls, ni nas, ni orelles... Es va sentir buit per dins i per fora. |
 |
El ninot de paper va marxar a buscar una solució. Voltant, voltant va trobar el Savi Boig -amb el qual va parlar per mitjà de la telepatia- i li va recomanar que anés a l'ESCOLA JONCADELLA, que feien la celebració del vint-i-cinquè aniversari i que demanés als nens que l'ajudessin a recobrar els ulls, el nas i la boca. El Savi Boig l'ajudaria a comunicar-se amb els nens.
 |
Així doncs, el savi i el ninot de paper van anar a l'escola i van proposar als nens diverses activitats. Durant tota una setmana els nens i nenes van anar treballant per despertar els sentits a l'homenet. Per desvetllar-li l'oïda van fer instruments musicals i audicions; perquè hi sentís de nas van preparar unes magnífiques receptes en els tallers de cuina i també van fer bossetes d'olor; la vista la hi van fer sortir tot pintant màscares, murals i fent tallers de maquillatge; perquè pogués tornar a tenir boca, els nens i les nenes van preparar jocs i obres de teatre, així l'homenet va anar sentint paraules, paraules, ... Finalment, entre tots els nens i nenes de l'escola, van fer un altre ninot de colors perquè l'homenet pogués sentir l'escalf d'un amic i així se li desvetllés també el cor. Amb tantes i tantes emocions el cor del nostre ninot de paper va començar a bategar. Ja tenia vida! |
|
|
Tots els nens i nenes van voler que aquest ninot restés per sempre més a l'escola on ara viu feliç i content amb el seu nou amic i amb tots els nens. Per això des d'aquell dia és la mascota de l'escola i, juntament amb la J, forma part del logotip.
|
 |
|