EL JOC I L'ESTUDI

XERRADA PER A LES FAMÍLIES DELS ALUMNES DE CICLE INICIAL I CICLE MITJÀ

Els nens són molt diferents uns dels altres, per exemple a l'hora de jugar, d'estudiar i d'aprendre, en la forma de relacionar-se i d'expressar-se, etc…, per això aconsellem observar-los, escoltar-los i parlar amb ells. D'aquesta manera els comprendrem millor i podrem gaudir més dels nostres fills. Si parlem molt amb ells, els nens perfeccionaran el seu llenguatge molt més del que poden fer-ho parlant amb amics.

1. TIPUS DE JOC I LA SEVA EVOLUCIÓ

1.1. Què és el joc?
- És una activitat voluntària i creativa, no imposada o rutinària.
- Es dona a tots els infants del món, sigui quina sigui la seva cultura o raça.
- Al llarg de la història es comprova que els nens sempre han jugat, els antropolegs han trobat joguines a les ruïnes egípcies, romanes, etc…
- Un nen sa és un nen que juga. Cal preocupar-se pel nen que no juga, ja que pot ser símptoma d'un problema psicològic.
- Els adults també juguem, uns més que d'altres, fem esports, passatemps, jocs de taula… i això del joc ens produeix bàsicament plaer, descans, relaxació, oblidar-te de feines i problemes.

1.2. Funcions del joc en els nens:
Per al nen el joc té un paper molt important, LA MADURACIÓ: equilibri personal, social i intel·lectual.

- El joc produeix plaer, tindrà la satisfacció d'haver realitzat fins allà on ell ha pogut.
- El joc permet al nen expressar els seus sentiments i emocions i l'ajuda a lliurar-se de tensions.
Pot expressar agressió o ràbia vers les joguines o personatges del joc mentre que en situacions reals ha de controlar la seva agressivitat. Aprenen a dominar les emocions, a guanyar i a perdre.
Per mitjà del joc calma i resol situacions de por. Reprodueix les seves fantasies i s'enfronta a elles, per exemple: jocs de rivalitat, guerres, de por, …
- Per anar madurant socialment, el nen imita i reprodueix les normes familiars i socials, intenta entendre les complicades relacions entre els adults i fer-se-les seves.
- El joc amb altres nens l'ajuda a aprendre, a compartir i a competir.
- Per mitjà del joc el nen desenvolupa múltiples capacitats intel·lectuals: el llenguatge, la creativitat, etc. Imaginant fer un joc de "fer com si alguna cosa fos altre cosa del que és" és un pas previ per aprendre a separar bé lo real de lo imaginari i de fer-ho com a diversió.

El nen necessita desenvolupar totes aquestes capacitats: l'equilibri personal, social i intel·lectual, i el joc és la manera més natural d'aconseguir-ho.

2. INTERVENCIÓ DELS ADULTS EN EL JOC I EL TEMPS LLIURE DELS NENS

2.1. Quins jocs?
És convenient que el nen practiqui els diferents tipus de joc: jocs d'exercici, de construcció, jocs verbals, jocs de regles (a partir dels 7 anys ajuden a aprendre les normes).

· Jugar sol, amb amics o amb els pares?
A partir dels 7 anys els agrada jugar amb altres nens, no els agrada gaire jugar sols, però hi ha moments en els que també volen estar sols i és quan estan a casa, dibuixen, fan construccions, miren la TV, juguen amb l'ordinador…, desenvolupen moltes capacitats amb entusiasme encara que no les acabin, és normal que agafin aficions absorbents (com les col·leccions) i que desprès les oblidin, amb això van definint els seus interessos i van aprenent.
El col·leccionar i tenir joguines ajuda a formar la identitat del nen, part del plaer de col·leccionar està en comprar i intercanviar els objectes amb altres nens. La satisfacció de tenir una joguina no està directament relacionat amb el valor de la cosa posseïda, els pares poden dir "me ha costado un dineral y apenas juega con esto" .
El joc en família és molt important i així aprenen molt a dominar les emocions de guanyar i perdre.
El joc amb els altres nens ajuda a aprendre a competir i a compartir.

2.2. L'adult li ha de dirigir el joc?
NO. L'adult hauria de mantenir una postura diferenciada, compartint la seva il·lusió i no treure-li la iniciativa. Li facilitarà recursos, li comprarà joguines adients, és el nen qui triarà que vol fer. L'adult possibilita el joc, crea un espai de confiança i llibertat.

Ja sabem que en la relació pares - fills hi ha ocasions en que no juguem, sinó que ens toca dirigir i demanar clarament els hàbit i les normes de casa, això també dona seguretat als fills.

2.3. Ordre o desordre a l'hora de jugar?
Permetre que el nen jugui vol dir poder tolerar temporalment el soroll i el desordre. Sens dubte és més còmode per alguns adults tenir els fills entretinguts davant la TV, però ja sabem el que es perden. Es important que l'adult fomenti l'esperit crític davant la TV i per això la TV hauria de estar en espais comuns de la casa, per exemple el menjador.

3. CONDICIONS BÀSIQUES PER A L'ESTUDI
Per altra banda hem de fer possible d'aconseguir dins l'espai familiar les condicions bàsiques per a l'estudi.

Tres ingredients de fons:

3.1. Educar la motivació
Sense motivació el nostre fill/a no donarà tot el que pot donar de si, no rendirà adequadament.

· Motivació per aprendre: Un infant està en condicions més favorables quan:
- Té ganes de ser gran, de créixer (els grans tenen el saber), això vol dir que cal fomentar l'autonomia.
- Els "seus grans" li agraden, s'hi troba bé, es comunica amb ells.
- Li mostren que han après coses que ell no sap, i que això els resulta útil i satisfactori.
- Li mostren que estan encuriosits per conèixer coses noves.
- "Els seus grans" saben encuriosir el nen, fent-lo participar en petits descobriments i projectes quotidians.
- Són capaços de transmetre-li que el saber, la investigació, és quelcom útil, socialment.
- L'infant és capaç d'interessar-se per allò que està fora d'ell. Té les qüestions internes prou resoltes, no necessita donar-li tombs contínuament i pot posar energia en allò que passa fora d'ell, això comporta que cal conèixer i cuidar l'estat físic i emocional del fill/a.

· Motivació per aprendre allò que ensenya l'escola: Un infant està en millors condicions quan:
- Es troba tranquil i a gust a l'escola.
- La relació amb els companys li és prou satisfactòria.
- Pot posar confiança amb els mestres, que veu com a dipositaris de la confiança dels pares.
- Els mestres tenen en compte els coneixements pedagògics sobre l'aprenentatge i la motivació.
- Els pares s'interessen per allò que està estudiant i no sols pels resultats acadèmics. I també s'interessen pel seu estat anímic a l'escola.

3.2. Educar l'esforç
- Cal preveure que al nostre fill/a li arribi poca valoració social envers el treball i l'esforç. Sembla que es valora més el no treball, les vacances, la sort, ...
- Respecte el treball escolar, caldria demostrar al nen/a la necessitat del treball (cal exercitar-se en el que es va aprenent), per a donar solidesa als aprenentatges. No n'hi ha prou amb entendre per interioritzar.
- El gust pel treball ben fet i acabat és un hàbit que escola i família hauria de treballar com a tal hàbit amb criteris clars, planificació, constància i unanimitat. Atenció a l'adquisició dels hàbits d'autonomia en la vida familiar, és molt important. Si l'escola és l'únic lloc on es demana esforç, pot convertir-se en un espai frustrant i creador de rebuig.
- La gratificació de l'escola i de la família, després d'un esforç de treball ben fet, és molt necessària. Gratificació entesa com a reconeixement, felicitació i potser compartir una activitat agradable. Però no recompensa material, que convertiria l'esforç de l'alumne en un acte mercantil.
- És més fàcil mantenir l'esforç a l'escola si l'horari de son i l'esmorçar són adients.

3.3. Interiorització positiva de límits i normes
· Educar és una combinació de:
- Donar llibertat estimulant l'autonomia dels fills.
- Assegurar l'afecte, necessari per a la pròpia autoestima.
- Posar límits clars i raonats, adequats a cada edat, que donin seguretat.
· Cap pla de deures a casa, ni a l'escola, pot fomentar-se sobre una manca de límits i normes.
· La fantasia d'omnipotència que tenen alguns infants i adolescents va en contra de l'aprenentatge.
(Em predisposo a aprendre perquè no ho sé tot, perquè confio què altres en saben més, i em saben ensenyar, perquè confio en mi com a aprenent).
· L'infant "rei de la casa" no sap com posicionar-se davant dels aprenentatges, qualsevol error propi li és una ofensa insalvable, o s'ensorra o ataca.
· Ajudar el fill en els estudis també és ajudar-lo a seguir les normes de l'escola.