El terme municipal de Súria, de 23,54 km2, s'estén a banda i banda del Cardener. Limita al N amb Navars, a l'E amb Castellnou de Bages, al S amb Callús i a l'W amb Sant Mateu de Bages. El Cardener és l'element principal del paisatge físic de la contrada, que no disposa d'altres cursos importants d'aigua ni presenta uns trets orogràfics monumentals, tot i que el territori surienc és força accidentat i és drenat per alguns petits afluents d'aquell riu principal; les rieres d'Hortons, que es forma al terme de Serrateix (Berguedà), i de Tordell, o d'Argençola, que davalla de les serres de Viver entre Castelladral i Sant Cugat del Racó i forma la bonica vall d'Argençola o de les Vilaredes. Totes dues desguassen per l'esquerra al Cardener, al N i al S, respectivament, de la vila de Súria. Un altre corrent, no gaire important, és la riera o torrent de Boadella, que fa de partió entre Súria i Callús. Súria ocupa una vall afaiçonada pel Cardener entre la serra de Castelladral al N i de Castelltallat a l'W, els contraforts externs de les quals penetren en el seu territori. Els cims més alts d'aquest conjunt orogràfic són, al N, Sant Salvador (515 m); a migdia, Puig-alter (520 m); a llevant, el puig de Sants (600 m), i a ponent, la serra de Costafreda (590 m). Una curiositat orogràfica del relleu surienc és el famós anticlinal de Migmón, fenomen geològic ben visible que ha esdevingut un dels trets característics de la població. És esmentat pel folklorista Joan Amades, el qual explicava que aquestes roques marquen l'acabament del món i indiquen el centre de la terra. El terme comprèn, a més de la vila de Súria, cap de municipi, els barris de Cal Trist, Salipota, el Samuntà (o els Tractets) i la Colònia de Santa Maria, la caseria de Cererols, el raval del Fusteret i la urbanització dels Joncarets i una munió de masies entre les quals cal esmentar Cal Fàbrega, Cal Lledó i les Comes. Travessa el municipi la carretera comarcal C-1410 de Manresa a Solsona. Des de la vila de Súria surten dues carreteres locals, una que accedeix a Castelladral i una altra que mena a Balsareny.
(Gran Enciclopèdia Catalana)