L'auca de Jacint Verdaguer

Text i dibuixos a cura dels alumnes de Cicle Superior del Ceip Les Pinediques

LA VIDA DE JACINT VERDAGUER

Va ser a Folgueroles, el 1845,
quan va néixer mossèn Jacint.
Els seus pares havien de treballar molt amb les mans
perquè ell era el tercer de vuit germans.
Als deu anys comença a estudiar al Seminari de Vic
perquè volen que sigui d'esperit ben ric.
Al cap de sis anys coneix el seu únic amor
però el sogre li va dir que era un error.
A fer de mestre a Can Tona se'n va anar,
a prop d'un convent franciscà.
Als Jocs Florals de Barcelona és premiat
i, a Vic, publica el seu primer poema llarg.
Després de quinze anys de molt treballar,
va ser ordenat capellà.
L'envien de vicari a la parròquia d'Orís
quan acabava de fer-ne vint-i-sis.
Una tuberculosi molt forta va agafar
però els metges de Barcelona el van salvar.
I perquè els aires del mar l'acabessin de curar,
a fer la ruta d'Amèrica se'n va anar.
Després de dos anys de fer travessies
s'instal.la a la Rambla amb el Marquès de Comillas.
Quan el 1877 l'Atlàntida va presentar,
de nou els Jocs Florals va guanyar.
La seva carrera com a escriptor es va consolidar
en el moment que els Idil.lis i Cants Místics va publicar.
Llegenda i Cançons per a la Verge de Montserrat
quan el Mil.lenari fou arribat.
L'Oda a Barcelona és el que a l'Ajuntament més agradà
i en féu arribar una còpia a cada ciutadà.
Viatjant per Europa fins a Sant Petersburg arribà,
però de seguida a la seva terra va tornar.
Per a redactar el "Memorial de greuges" amb altra gent
i presentar al rei Alfons XII aquest document.
Contempla el Canigó amb Gentil i Flordeneu,
el seu millor llibre dels estius, al Pirineu.
Per tan notable i extens treball realitzat,
"Poeta de Catalunya" a Ripoll és coronat.
Però la seva gran passió continuava essent el viatjar,
i, al 1886, a Terra Santa es va endinsar.
Els mals esperits va voler alliberar practicant l'exorcisme
i molta gent el va odiar per tan gran fanatisme.
Els bisbes es reuniren i determinaren el seu trasllat a la Gleva,
amb l'excusa que li convenia repòs i treure's aquesta "ceba".
Fuig de la Gleva, mes Verdaguer obeí a contracor;
se'n torna a Barcelona i escriu cartes amb molt rancor.
Provoca un gran escàndol i publica el recull Flors del Calvari;
l'acusen de boig, deshonest, ... i viu com un presidiari.
Un xic penedit, signa un document de retractació,
que fou acceptat pel bisbe Morgades, el seu Superior.
Mossèn Cinto torna a fer de capellà a la parròquia de Betlem
i mentrestant va escrivint el seu llibre Aires del Montseny.
Per tot aquest trasbals molt jove va envellir,
i d'una malaltia pulmonar a Vallvidrera va morir.
El seu enterrament va ser una mostra d'afecte i simpatia
perquè de tanta gent, a Montjuïc, no s'hi cabia.