El goril·la espantat anava per la selva per buscar una mica de menjar, perquè si no es moriria, quan es pensava que es moria va veure que si pujava a les palmeres podria trobar una mica de menjar.
- Sí, sí, va dir.
Hi va pujar, hi havia molt menjar i després van arribar els altres micos i va dir: quin desgavell!!!
Li van dir: qui ets tu?
- Jo un goril·la com vosaltres.
- Ja ho sabem això, però que fas aquí?
- No tenia gens de menjar.
- Si és així ja et pots quedar amb nosaltres.

Bernat 1r.

El meu lloro té molts colors perquè és femella i quan neixen els seus fillets els dóna menjar perquè són petitets.
Quan es fan grans surten a jugar i a volar.

Sílvia

Jo tinc una rateta que té por dels gats. Quan veu un gat se'n va corrents. Un dia un gat es va trobar amb la rateta i se la va empassar sencera. Després va vomitar i li va sortir de la boca i sempre més van ser amics.

Aina

El meu gripau té un cau al jardí i quan plou surt a mullar-se una mica. Però quan neva s'amaga al cau.
Per menjar li dono enciam. Es diu clic-clac.

Laia Parcerisas Desmeules. 1r.

Hi havia una vegada un cotxe descapotable que era màgic.
Un dia va decidir anar a passejar per la platja i quan estava a prop de la sorra va començar a ploure, es va omplir d'aigua però el cotxe era màgic i podia nedar. Al cap d'una estona d'estar sota l'aigua va sortir un tauró i li va mossegar una roda. Va decidir anar pel cel però allí va trobar una àguila que li va trencar un vidre.
No estava gens content de la seva aventura i va tornar cap a casa seva i va viure molt content i tranquil.

Eduard Costa Font. 2n.

Vet aquí una vegada uns patins màgics que podien fer de tot, podien volar, córrer, saltar i a més tenien un amo que era una nena que es deia Irene.
Un dia va anar a casa seva, l'Eva, que era la seva amiga. La Irene no volia ensenyar-li els seus patins màgics però l'Eva els va descobrir.
Després de jugar una estona amb els patins van decidir que la Irene es posaria el patí del peu esquerre i l'Eva el patí del peu dret. Aquells patins eren màgics i així van poder jugar-hi totes dues.

Anna Costa Ricart. 2n.

Vet aquí que hi havia una bicleta que estava en l'aparador d'una botiga. Un home va entrar a la botiga i va dir:
- Que maca aquesta bicicleta, quan val?
- Val 7.000 pts.- va dir el botiguer.
Li agradava molt i la va comprar. Aquella bicicleta de jove era molt ràpida, però quan es va fer velleta anava molt a poc a poc i aquell home va decidir portar-la a la xatarra amb tot de cotxes vells.
L'home estava molt trist sense la seva bicicleta. Després de molts dies va anar a la xatarra, va agafar la bicicleta, li va canviar les rodes i la bicicleta va tornar a ser jove i córrer com abans. Van viure tota la vida junts i van ser molt feliços.

Aida Mauri Armada. 2n.

Un monopatí molt nou vivia amb un munt de xatarra i cotxes desmuntats, ja estava tip d'estar en aquest lloc, ell era diferent de tots i va decidir viatjar molt lluny i abandonar els seus amics.
Un dia va anar a la platja a banyar-se i al sortir es va trobar tots els ferros i cargols ben rovellats i vells.
Quan es va veure tan vell es va posar molt content, ja podia anar amb els seus amics de la xatarra i viure amb ells.

Sixte Rodríguez Casellas. 2n.