Hi havia una vegada un dofí saltador que vivia amb la seva mare i el seu pare.
Un dia estava jugant amb els amics al mar i un domador d'un circ el va voler agafar. Va tornar cap el circ va agafar un camió ple d'aigua i va tornar al mar.Quan va ser allà, amb els seus ajudants, el van agafar fàcilment.
Van posar cartells per tot arreu que deien."SENYORES I SENYORS, veniu a veure un dofí que us deixarà de pedra, és EL DOFÍ SALTADOR".
Va arribar el dia del circ, tothom cridava i estaven contents. El dofí, primer no li agradava gaire, però en veure que l'aplaudien li agradava més.
Després del circ el dofí es pensava que li donarien unes quantes sardines, però res de res. Diners pels del circ i res pel pobre dofí. El dofí es va acostar cap a fora del circ i es sentia algú que murmurava. Eren els del circ i deien:
- Amb aquest dofí guanyarem molts diners i el millor de tot si el podem portar al mar sortirà la seva família. Els podrem agafar a tots i encara guanyarem més diners - va dir el domador.
El dofí en sentir allò es va enfadar molt i des d'aquell dia ja no va fer cas i els del circ s'anaven arruinant més i més.
Un dia al vespre es va voler escapar. Li va demanar al lleó que l'ajudés a pujar al camió. La girafa es va posar un uniforme i va portar el dofí al mar. Quan va ser allà el dofí li va dir a la girafa:
- Deixa'm el telèfon. Va trucar a la policia i els va dir:
- Hola senyors, els voldria dir que he vist uns lladres que van agafant animals.
- On són aquests lladres? - va dir el policia.
- Són en un circ, el circ dels animals a la plaça del poble. Només hi seran fins demà. Adéu!- va dir el dofí.
- Adéu - va dir el policia. Des d'aquell dia els del circ ja no van agafar més animals.
Conte contat, conte acabat.

Hi havia una vegada un nen que es deia Pat i que volia una mascota però no podia ser perquè la seva mare tenia alèrgia als animals i per això ...
El nen estava trist perquè en volia un. Volia un que fos blau però no n'hi ha d'animals blaus i també volia que tingués una forma estranya, però això no existia.
Un dia quan anava a l'escola li va preguntar a la Laura:
- Laura, diga'm una animal blau i de forma estranya - va dir en Pat.
- Ha, ha, ha! un animal blau i de forma estranya no existeix - va dir la Laura.
- Ah, bé. No cal que li diquis així - va dir en Joan, que era el xicot de la Laura.
- Gràcies Joan! - va dir en Pat.
- Joan espera't - va dir en Pat.
- Què vols? - va dir en Joan.
- Tu saps quin animal és blau i de forma estranya? - va dir en Pat.
- No ho sé! No ho sé! Un núvol!!! - va dir en Joan.
- Gràcies, moltes gràcies - va dir en Pat.
Quan en Pat va anar a l'escola pensava: com que el dia 9 d'abril és el meu aniversari li diré a la mare que em regali un núvol. Quan va tocar el timbre de l'escola va córrer cap a casa seva i quan va ser a casa va dir:
- Mare, pare, veniu - va dir en Pat.
Els pares hi van anar corrents com si hagués passat alguna cosa.
- Què vols? Què vols, fill? què passa?
- Que, què em passa? Doncs que vull un núvol blau!!!
- D'acord el teu pare i jo veure'm si podem.
I en Pat no va dir res.

Fa molt i molt de temps, a Mèxic, un poblet anomenat Sanahuata, hi havia un castell. El seu amo, el rei Tontaines, la reina Grulí, el príncep Crat i els llibres. Bé, els llibres no, però el príncep els considerava perquè el palau n'era ple. Per això havien arribat a la ruïna.
Un dia, el rei i la reina van dir al seu fill:
- Fill, el pare i jo hem decidit que hauries de casar-te, buscar-te feina i formar una família.
- Demà sortiràs - va dir el pare.
Demà agafaré uns quants llibres i me n'aniré a Catalunya - va pensar en Crat.
El príncep va agafar el vaixell de les nou. A mig camí van xocar contra un iceberg i dels llibres va passar una cosa extraordinària: Els dibuixos van sortir dels llibres!
Sort que el llibre era del mar! Van sortir dofins, salvavides, escafandres, ...
I van arribar a Catalunya sans i estalvis. A una ciutat anomenada BARCELONA. Allà va trobar feina, es va comprar una casa, es va casar i es va comprar un mòbil.
I sabeu per què va fer servir el mòbil?
Per trucar al seu pare. El va trucar i li va dir:
- Pare, ja m'he casat. He format una família, m'he comprat una casa i també un mòbil ... he trobat feina - va dir en Crat.
- Doncs ara venim fill - va dir el pare.
- Aaaaahhhh!