|
|
|
|
|
Un dia de finals d'estiu la nostra escola va obrir les seves portes. Encara no tenia nom, però estava en una paratge immillorable: un bosc de pins, el bosc de les Pinediques. El nom, doncs, va ser fàcil. Potser sabeu on som, però val a dir que estem en un lloc realment bonic. Enlairats, camí de Goitallops. El Pirineu, el Montseny, Collsuspina, ... marquen el nostre horitzó. Vegades, a l'hivern, des de les finestres ens sembla estar en una illa sobresortint enmig d'un mar de boira. En aquells moments ens sentim afortunats de poder gaudir de l'espectacle que ens ofereix el paisatge, el nostre paisatge. Els anys han anat passant, ja en tenim vint. Hem anat creixent, hem anat canviant, però malgrat el pas del temps el nostre entorn continua essent una bonica pineda. Les Pinediques |
