Les Pinediques


Un dia de finals d'estiu la nostra escola va obrir les seves portes. Encara no tenia nom, per˛ estava en una paratge immillorable: un bosc de pins, el bosc de les Pinediques. El nom, doncs, va ser fÓcil.

Potser sabeu on som, per˛ val a dir que estem en un lloc realment bonic. Enlairats, camÝ de Goitallops. El Pirineu, el Montseny, Collsuspina, ... marquen el nostre horitzˇ.

Vegades, a l'hivern, des de les finestres ens sembla estar en una illa sobresortint enmig d'un mar de boira. En aquells moments ens sentim afortunats de poder gaudir de l'espectacle que ens ofereix el paisatge, el nostre paisatge.

Els anys han anat passant, ja en tenim vint. Hem anat creixent, hem anat canviant, per˛ malgrat el pas del temps el nostre entorn continua essent una bonica pineda.

Les Pinediques