Cicle Superior

	Les Pinediques


	RETORN AL PASSAT: EDAT MITJANA L'estada realitzada durant el mes de maig a Calders ha estat una bona excusa per redactar quatre notícies a l'hora del taller de llengua. "Oratores sunt semper primum" Enviats especials: Elisabet Gutierrez, Irene Morcillo, Gerard Múñoz i Jordi Riera.


	Acabem d'arribar a un monestir. Tot està molt net i es respira una gran tranquil·litat. Al voltant del pati central, gairebé un jardí, s'aixeca el claustre per on uns quants monjos passegen mentre van meditant o resant. Menjador, cuina, rebost, biblioteca, scriptorium, sala capitular, celdes dels monjos i fins i tot l'església donen a aquest claustre. En aquest moments l'abat es troba reunit amb uns quants monjos. Tots estan callats i escoltant. Saben que callar i escoltar són alguns dels seus deures. El més important però, és obeir: "Qui obeeix els superiors obeeix a Déu". Quan algun monjo comet alguna		falta és castigat sense poder participar de la taula i de la pregària. Deixem la sala capitular i ens dirigim al centre intel·lectual del monestir: scriptorium Hi ha un gran ambient de treball: silenci i concentració. Un monjo vigila que ningú badi o es distregui. Darrera els escriptoris els monjos van copiant la Biblia o llibres antics. És una feina pesada i molt delicada. Sobre el pergamí (pell d'animal seca i ben estirada) van escrivint (quasi dibuixant) fent servir tinta i una canya. De tornada al claustre pensem i comparem com és de diferent aquest ambient amb el que nosaltres vivim en la nostra època.


	"Una vida dura" Enviats especials: Sergi Canadell, Damià Munmany i Pol Pérez. Ens trobem dalt d'un turó, des d'allà veiem el mas des d'on hem d'escriure la nostra crònica. Lentament i caminant per uns camins plens de pols ens hi anem apropant. Les parets estan construïdes amb pedra i el sostre està cobert amb palla. Al costat de la casa, ben enganxat, hi ha l'estable. A dins trobem porcs, xais i gallines voltant. Passem la porta, sempre oberta, i ens sorprèn veure un bou. És la calefacció, amb el seu baf ajuda a escalfar l'única habitació de la casa. En l'interior de la cambra, una parella. L'home fa un cistell (potser per ser venut al mercat), mentre la dona està fent el dinar; els dos fills han anat a la font del costat de la casa a buscar aigua. Ens aturem a observar com l'home va treballant el vímet. Té les tires de vímet dins una galleda plena d'aigua. Fa una estona que les hi ha posat; d'aquesta manera el vímet es pot doblar més fàcilment sense que es trenqui. N'agafa quatre tires i en fa una creu, així comença a fer la base; per un forat que ha deixat hi passa una cinquena tira. Ja té l'esquelet del cistell, ara ja és només qüestió de paciència. Treu una altra tira de vímet (molt més llarga) i la fa passar per entre les cinc de la base. Va teixint com si fossin fils: un per sobre, un per sota, un per sobre, un per sota,... d'aquesta manera va donant la forma i l'alçada que vol. És una feina dura, els dits fan mal i ens adonem que té les mans plenes de durícies. Per altra banda sembla preocupat: la setmana que ve s'ha de pagar al senyor comte la meitat de la collita i portar-li els animals. Tant treballar per res!

	"Un nou cavaller" Enviats especials al Castell del comte Malacara: Anna de Castro, Sandra Espona i Meritxell Sánchez.


	Ens dirigim al castell del Comte Malacara on hem estat convidats a assistir a un acte d'homenatge. Travessem la muralla per sobre el pont llevadís i pel pati d'armes ens dirigim cap a la torre. En el pati dos cavallers estan entrenant-se pel torneig de la tarda. Quan entrem a la torre de l'homenatge ens indiquen que hem d'anar cap a la capella. Tot és a punt, els convidats ja han ocupat els seus llocs i esperen, en silenci, que comenci la cerimònia. A l'hora prevista l'aspirant a cavaller avança i es dirigeix cap al comte, s'agenolla davant seu i aquest li diu: - Vols ser home meu? - Sí, ho vull, respon el cavaller>BR> El cavaller ajunta les mans, com si estigues pregant, i el senyor comte les hi abraça. Així estant es fan un petó. - Prometo en la meva fe, que		des d'aquest instant seré fidel sense engany al comte Malacara. Aquest jurament el torna repetir posant les mans sobre les relíquies dels Sants. El senyor comte, amb un bastó que té a la mà, dóna un petit cop sobre les espatlles del nou cavaller. L'acte d'homenatge s'ha acabat i tothom felicita al nou cavaller mentre van sortint de la torre. Ara començarà la festa al pati d'armes. Dames i cavallers, vestits amb les seves millors robes, assisteixen al gran espectacle que és el torneig. Més tard, a la sala gran de la torre, s'ha preparat un gran sopar: vedella, xai, porc i senglar (de l'última cacera), acompanyat d'un bon vi. Els coberts són d'allò més moderns: "els dits". Mentre els convidats mengen saltimbanquis, trobadors, músics, etc. entretenen la gent. La festa s'acaba amb un gran ball.

"Una ciutat entre muralles"

Enviats especials: Albert Crespi, Ruben Morcillo i Sergi Sureda.

Estem a punt d'entrar a la ciutat, una gran muralla l'envolta. Un cop a dins ens sorprèn veure la pobresa de les cases i la brutícia que inunda els carrers. Pocs edificis mereixen destacar-se: la catedral, la casa del Bisbe, la casa del veguer i les d'alguns nobles. Les altres cases, la majoria de planta baixa són molt humils. Quina diferència de les ciutats romanes! Ens alegrem en veure que encara queden les restes del teatre.
Caminant pels carrerons i entre els horts anem descobrint els tallers dels artesans que realitzant tota mena de treballs van guanyant el necessari per viure.
Ens aturem a casa d'un home que està treballant l'estany. Es veu que ha rebut l'encàrrec de fer l'escut gremial dels sabaters. De bon primer prepara una làmina d'estany on dibuixa el símbol, després amb diferents punxons van resseguint les marques enfonsant el material, així aconsegueix donar-li relleu.

No l'entretenim ni li fem cap pregunta està molt concentrat i té molta feina pendent.
De nou al carrer observem les dones que venen carregades amb aigua o les que marxen amb la roba bruta cap al riu. No podem evitar pensar en el nostre poble i en les nostres cases. El passat resulta interessant i és bo de conèixer però ens agraden més les comoditats del present.