Una nena que es deia Fina tenia un piano que li agradava molt. Un dia la Fina anava a tocar i resulta que el piano s'havia espatllat perquè era vell, però molt vell. Era tan vell que ja no tocava ni una nota. La nena es va enfadar i li va dir al seu pare que n'hi comprés un de nou. |
|
|
El pare li va dir que no, que ja en tenia un. La Fina li va explicar
que el piano s'havia espatllat tant, que ja no servia. La mare li va prometre que ja n'hi comprarien un de nou, però que havia d'esperar molts dies perquè valia molts diners. |
|
|
Quan va arribar el seu aniversari va ser molt feliç. Va entrar a la
saleta i va trobar un piano preciós. Es va posar a tocar totes les
cançons que sabia i els seus pares, quan la van veure tan contenta,
també es van alegrar molt. Aquell dia la Fina va pensar que quan fos gran seria una pianista famosa. Ves a saber! Potser algun dia la veurem per la tele fent un concert. Sílvia Morcillo, 1r. |
|
|
La gavina s'havia perdut! Ja li deia la seva mare que si volava tan lluny algun dia es perdria. Estava al mig del mar i no sabia cap on tirar. Va volar una estona i per sort va veure una família d'ocells. Els va demanar el camí per tornar a la costa. |
|
|
Li van dir que era molt lluny, que anés volant de cara al sol i
ja la trobaria. Estava molt cansada i ja no podia més; es va posar sobre l'aigua per reposar i va trobar un vaixell de pesca. Un pescador la va agafar i quan va veure que era una gavina petita la va portar a la platja. |
|
|
La gavina va estar molt agraïda i li va donar les gràcies. Primer no veia la mare, va anar buscant i per fi la va veure al mig de la sorra, molt preocupada. Quan es van trobar van estar molt contents i la gavina petita va aprendre que no es pot anar tan lluny sense la mare. Sixte Rodríguez, 1r. |
Hi havia una vegada un tigre de Bengala que es va introduir en un
poblat indi. El tigre va mossegar un home. Per sort l'home va viure. El tigre, que era una femella, va marxar perquè es trobava malament. Quan va arribar a casa va tenir un fill. Li va posar el nom de Marçal. Van passar anys i panys i en Marçal es va fer gran i fort. - Fill t'has fet molt gran - li va dir un dia la mare mentre el mirava. - Ara t'explicaré una història: |
|
|
"Fa molts anys, quan encara havies de néixer, hi havia una tribu
índia que es deia "Amaia". Jo vaig mossegar un home d'aquella tribu.
Després vaig marxar aquí i et vaig tenir a tu. Ara vull que hi
vagis i el busquis. Jo em pensava que em volia atacar i com que
estava embarassada em vaig defensar. Els tigres, fill meu, mai
ataquem els homes si ells no ens provoquen. Ara tu buscaràs l'home
que vaig ferir i li donaràs una pedra preciosa que he guardat per a
ell. És un deute que tinc. El reconeixeràs perquè li falta una mà i
deu ser ja vell". - Però mare, això és molt perillós. - Fill, ves-hi - va dir la mare. - Val, val; ja hi vaig. |
|
|
- Marçal, t'acompanyaré un tros, val? - No cal mare, ja hi aniré sol. - Adéu, mare. - Adéu Marçal! Fins aviat! El tigre va marxar cap a l'interior de l'Àfrica. Va trobar molts perills. En un bosc hi va trobar hienes, en mig de la sabana li van sortir una manada d'elefants. Es va enfilar en un arbre i des d'allà dalt va veure el poblat indi. Va baixar de l'arbre i va pensar que aquella nit dormiria a l'arbre i l'endemà aniria al poblat. Quan anava per baixar, va sentir una veu que deia. - Jo t'acompanyaré. - Eh!, però qui em parla? - Sóc un lleó; baixa de l'arbre, jo vindré al poblat amb tu. |
|
Tots dos van anar fins on hi havia les cabanes dels indis i quan
van veure un home molt vell i sense mà li van anar a donar la
pedra. - Sóc el fill de la tigressa que et va mossegar. La meva mare m'ha dit que et busqués, et demanés perdó i et donés aquesta pedra que et portarà sort a tu i a tota la família. El vellet va estar molt content i va viure feliç els anys que li quedaven. El tigre va tornar a casa i li va explicar les aventures a la mare. Marçal Sala, 2n. |
|
|
Hi havia una vegada un senyor que es deia Llepa Fils. Un dia quan es va llevar va veure que la nevera estava oberta. En Llepa Fils va dir: - Oh! la nevera està oberta, jo la vaig tancar. Qui la deu haver obert? I rumia que rumiaràs va descobrir que no hi havia el formatge. Per l'escletxa de la paret va veure una petita cua i va dir: - Aquí hi ha una rata amagada. Va estirar aquesta cueta i un petit naserró li va mossegar el dit. En Llepa Fils va anar a l'infermeria i li van embenar el dit. |
|
|
Després va anar a comprar un gat que atrapes rates. L'endemà el gat només dormia. No va veure com les rates se li menjaven el formatge. El senyor Llepa Fils es va adonar que el gat no empaitava les rates. Es va dir: - Em compraré un collar elèctric per gats. Va anar a la botiga d'animals va dir: - Teniu collars elèctrics? - li va dir a la senyora. |
|
|
Ella va contestar: - En tenim de tots colors de quin en vol? - De color vermell. - Val 2.000 pessetes. El senyor Llepa Fils, en arribar a casa, va agafar el gat i li va posar. Però en veure que no anava bé va decidir comprar un gos. La senyora de la botiga va dir: - Un gos que atrapi rates? - Sí un gos que atrapi rates. Sí, sí. Heu vist mai un gos que atrapi rates? Mª Pau Albert, 2n. |