La granota Ota Hi havia una granota que es deia Ota i no tenia cap amiga. Un dia de bon matí va sentir un soroll molt estrany i va pensar una mica i no se li va acudir res. - Ja ho tinc! - va exclamar l'Ota. - Aniré al terrat que es veu un tros de pati. Va anar al terrat i va veure un pescador, duia un pot de vidre amb tot de cap-grossos i granotes. La granota es va espantar moltíssim però va pensar que no servia de res espantar-se. Va pensar que podia agafar una serra, deixar-se atrapar i quan estigués a dins del pot serraria el vidre i tots a fora. Va fer veure que no se n'havia adonat quan el pescador la va veure i es va posar boig de content. La va atrapar amb la xarxa i la va posar dins del pot. Un cop dins va serrar el vidre en forma de quadrat i van sortir totes les granotes, però els cap-grossos no poden sortir de l'aigua perquè sinó es moren, ells viuen dins l'aigua. - Què farem? - va dir la granota de més edat. - Ja ho tinc! - va dir la granota Ota. - Entre tots empenyem el pot cap aquell bassal i així podran entrar-hi i quan siguin grans podran posar els ous allà. - Visca! exclamaren les granotes pujant a l'Ota a les espatlles. I conte contat, ja s'ha acabat Marta de Castro, 3r. Un viatge al fons del mar La Judit i en Marc varen anar de vacances al mar amb el seu grup d'amics. Va ser una experiència que no oblidarien mai. Es van llevar de bon matí. La seva mare els va preparar un bon esmorzar perquè la seva mare sabia que seria un dia molt emocionant. Quan la Judit i en Marc van acabar d'esmorzar van repassar tot el que s'havien d'emportar: el vestit, els patos, les ulleres, la bombolla, etc. Quan ja ho tenien tot a punt van marxar cap al port on hi havia el vaixell que els portaria mar endins. Quan van arribar al lloc escollit es varen preparar per veure el fons del mar. Es van equipar i apa!, som-hi! El fons del mar era increïble. Hi havia tota mena de peixos i de plantes. Mai s'havien imaginat que els fons del mar fos tan bonic. A l'acabar el dia varen tornar cap a casa seva i varen explicar als seus pares com de bé s'ho havien passat i com de bonic era el fons del mar. Joana Rodríguez, 3r.

Dues màquines fantàstiques Hi havia una vegada un nen que es deia Timoteu i li deien Timo, vivia amb els seus pares i els seus germans: Oscar, Jordina i Maria Àngels. Un bon dia d'estiu, el pare va dur un regal enorme i tots volien descobrir què era i per a qui era. La mare va acabar de fer el dinar i va dir: - Nois, aquest regal té sis nusos, el primer nus el desfarà el pare, el segon jo, el tercer l'Oscar, el quart la Jordina, el cinquè en Timo i el sisè la Mª Àngels. Tots van desfer els nusos tal com la mare els havia dir, quan van acabar van treure el paper i.... Sorpresa.! Hi havia una nevera nova, tots van fer: - Ooooh! Una nevera nova! La mare va dir: - Ara ja podré guardar-hi menjar! L'Oscar va dir: - Ara quan tinguem calor ens hi podrem ficar a dins! I tots vinga a riure Quin tip de riure que es van fer! Llavors el pare va dir? Qui s'hi ficarà primer? Tots van parar de riure i es van mirar amb cara d'espantats al pare. Però la mare va dir: - És clar s'hi ficarà el menjar! Tots van ficar el menjar a la nevera. Però en Timo no. Ell s'ho mirava. Més tard tots van anar a jugar, i el pare i la mare van anar a mirar la televisió. En Timo va obrir la nevera i va veure que no hi havia res a dins però ... Sabeu que hi va trobar? un pingüí, que li deia que el seguís. Va entrar i es va trobar al Pol Nord. Uns pingüins li van demanar que els ensenyés a cantar i com que a en Timo li agradava molt cantar els hi va ensenyar. Després va veure unes foques que nedaven molt bé. En Timo va dir: - Foques, què em podríeu ensenyar a nedar? Les foques van ensenyar-li a nedar i van fer una cursa i els pingüins van cantar com una coral. En Timo després de jugar una mica va sortir de la nevera tot content perquè ara estaria fresc. Més tard el pare va marxar a treballar. Al vespre va tornar, just a l'hora de sopar amb una altre regal, no tan gros com l'altre però també tenia sis nusos. La mare va acabar de fer el sopar i va dir: - Aquest paquet té sis nusos, farem el mateix que l'altre paquet. Un altre cop van desfer els nusos que els tocaven, van treure un paper i ... Era un forn! - Ooooh! Un forn nou! El van col·locar i van començar a sopar. En Timo va sopar lentament perquè estava rumiant que hi podia haver a dins. Van anar a dormir. Tots roncaven, en Timo va pensar: - Vaig a veure que hi ha dins del forns. Va anar a la cuina, va entrar al forn i,... Hi havia un camell! - Hoolaa! Vine amb mi!!! Va seguir al camell i es va trobar al desert. En Timo va dir: - Me'n vaig, fa una calor! I va sortir tot eixerit, però el camell va dir: - Agafa un ventilador i torna a entrar. Va agafar un ventilador i quan anava a entrar... els seus germans es van despertar. - Ooah! Quina son. Ep! Qui hi ha a la cuina? Quina va ser la sopresa en veure en Timo en pijama. - Què hi fas aquí, què no dorms? - Per què portes un ventilador? - Què no tens son? Tots van ser preguntes així. Pobre Timo, què els diria? Els diria el seu secret? Doncs sí, va ensenyar el seu secret als seus germans, que es van divertir molt. Van decidir escriure aquesta aventura i aquí està. I qui no ho cregui que ho provi. Anna de Castro, 4t.

Les lletres xerraires a la Lluna Un dia: "la A, la E, la I, la O i la U", volien anar d'excursió a l'espai. El 19 de novembre les vocals van marxar amb un coet a la Lluna. A la Lluna no hi havia ni rastre d'extraterrestres. Però al cap d'una estona en va sortir un de molt estrany: l'extraterrestre s'assemblava a una pera. A sobre al cos hi havia una cosa que canviava de forma i d'allà li sortien dos fils que al final hi havia de boletes que devien ser els ulls. Les mans eren com dos bonys que li sortien del costat del cos. Les cames eren dos fils durs i al final d'aquests dos fils hi havien quatre rodes, dues a cada fila. Va sortir d'un forat molt petit que hi havia al terra. L'extraterrestre era molt petit també, però es va fer gran de seguida Al cap d'una estona, l'extraterrestre va dir: "Hampytropani tioltigitata!" Les lletres no el van entendre de res. Les lletres van entrar al forat, quasi no passaven, però ho van aconseguir. Hi havia com uns passadissos que anaven d'un forat a l'altre. Les lletres van sortir per un forat més gros que l'altre, allà hi havien molts extraterrestres hi volien matar a les lletres, i la I es va desmaiar. Les lletres van maxar corrents, i la U portava la I a coll. Els extraterrestres anaven més depressa, perquè portaven rodes. Però la A, va ser molt intel·ligent. Abans de marxar, va agafar uns patins que portaven motor per a totes les seves companyes. La A se'n va enrecordar, i els va treure de la seva maleta i totes les lletres se'ls van posar. La A anava al davant de tot i la E al darrera, al cap d'una estona la lletra O va sentir un: " Aaaah!!! Auxili!!! " - És la lletra E que l'han agafat! - va exclamar la lletra U, que ho havia vist tot. La A va dir: - Hauríem de pensar com la rescatarem. - Seguim-los!!! que si no els seguim no la podrem rescatar! - va exclamar la O amb un to de veu molt fort. La A, la O i la U que portava la I, els van seguir. La U va dir: - Ja ho tinc! aguanta la I que està desmaiada! - li va dir a la O. I la U va treure de la seva maleta un llapis i un full de paper. La A va preguntar: - Per què treus això? - Ja ho veuràs - va dir la U. La U va començar a escriure moltes lletres i moltes lletres i les hi va ensenyar als extraterrestres, els extraterrestres van veure tantes i tantes lletres que es pensaven que es farien de veritat, i tots els extraterrestres van marxar corrents i van deixar la E a terra. Les lletres sense treure's els patins van anar corrents cap al coet i la E va dir: - No tornaré mai més en aquest satèl·lit. - I totes les lletres es van posar a riure. Quan van pujar al coet, la A el va engegar sense esperar res. A la I, li van fer una remullada a la cara i al clatell, i la I es va anar reanimant. Quan van arribar a la Terra totes les lletres de l'alfabet les esperaven. Cada lletra va anar a casa seva i ho van explicar a tothom, i tothom va quedar parat de la història de les vocals. La història de la A, la E, la I, la O i la U és així com s'acaba. Marc Sureda, 4t.