L'insuperable Fòrmula 1

Un vegada hi havia un nen que es deia Maikel Schumager, que li deien "Schumi". En Schumi vivia a Alemanya. Quan tenia 3 anys, ja somiava a ser pilot de fórmula I.
Quan tenia 18 anys va anar a provar-ne un. Li va agradar tant que va anar a fer el mundial de Fórmula 1 júnior. Quan es va fer més gran va pujar a Fórmula 1. I ja fa 3 anys que hi corre. I ara començarà el seu quart any a Fórmula 1.
Faltaven sis mesos per començar el mundial de Fórmula 1 i corria amb un Ferrari. Quan faltaven 5 mesos per començar en Schumi va començar a entrenar pel primer "Gran Premi d'Austràlia". Anaven passant els mesos, i el Ferrari d'en Schumi avançava a tothom. I ... van començar els entrenaments per classificar-se en el primer gran premi de la temporada. Va guanyar tots dos entrenaments i va ser el primer de la graella de sortida.

el Fòrmula 1

Quan van donar la sortida, en Schumi ja es va posar el primer. Al cap d'una hora ja es trobava al mig de la cursa. Va passar una cosa que no podia haver passat mai. En Mica Hakkinen el va enganxar per darrera i en Schumi va fer una cabriola, va sortir de la pista i va xocar contra les tanques de protecció. El metge va dir que tenia una lesió muscular i que no sabien quan es recuperaria.
Van anar passant els mesos i també les carreres, però els favorits no feien gaires punts. Quedaven dues curses. Una d'elles era la més important per a ell.

l'accident

La cursa era a Alemanya i encara podia guanyar el campionat. A tots dos entrenaments va quedar primer, i va sortir primer a la graella de sortida. Començava el penúltim gran premi del mundial.
Al mig de la cursa, en Schumi, ja havia passat a tots els corredors dos cops. I va arribar a la meta primer. Va aconseguir tots els punts i va empatar amb el primer de la classificació general.
Per ser campió havia de guanyar la propera cursa que era a Montmeló, al circuit de Catalunya.
Als entrenaments va quedar primer a tots dos i va ser el primer a la graella de sortida.
Quan va començar la cursa ja anava al davant i a mitja cursa ja els havia avançat a tots un cop. Ara no podia cometre cap errada. Va arribar a la línia de meta. Va pujar al podi i va tenir el trofeu més gran de tots.
Havia guanyat el mundial de Fórmula 1!
Aquell va ser l'any d'en Schumi

els circuits

Sergi Sureda, 5è.


L'armari

Un dia quan ens vam canviar de casa vam anar a comprar mobles: taules, matalassos, làmpades, armaris, etc... Per la meva habitació necessitàvem un armari. A l'IKEA no hi havia cap armari que m'agrades, ni tampoc a cap lloc de la comarca.
Només hi havia una botiga que no havíem mirat, aquell mateix dia vàrem anar-hi. A la botiga només m'agradava un armari, el que volia. Però era molt car, perquè valia 100.000 ptes. El vam comprar però em vaig quedar sense setmanada perquè així els meus pares estalviaven.
Dins l'armari vaig guardar la pilota de futbol, el bat de beisbol, la pilota de beisbol, els patins, etc...

l'armari

Un dia els meus amics i jo volíem jugar a futbol i vaig anar a agafar la pilota. Però ... no hi era! Al sortir els anava a dir que no la tenia i els trobo jugant amb la meva pilota.
- On l'heu trobada?
- Aquí al carrer.
Jo que sàpigues no l'havia tret per res, però si ells ho deien. L'endemà va passar el mateix però amb el bat de beisbol. Es va repetir amb els patins i totes les altres coses. Al final em vaig cansar de perdre coses per art de màgia i vaig canviar les coses d'esport pels llibres de "cole".
L'endemà, a primera hora del matí, m'estava preparant la maleta per anar al "cole" quan vaig veure que no hi havien els llibres de català ni de mates. Estava espantat perquè pensava que em renyarien.
A l'arribar al "cole" hi havien els llibres allà sobre. Sí, a sobre la taula.

jugant

Al cap d'una setmana va venir un home que em sonava d'alguna cosa. Vaig obrir la porta i em va dir:
- Hola, és a casa dels López?
- Sí - vaig contestar jo.
- Hi són els teus pares? - va dir aquell home amb la seva veu tan greu.
- Un moment.
Anava pujant les escales per avisar al meu pare quan em vaig enrecordar de qui era. Era el venedor d'armaris! El meu pare va baixar i es va posar a xerrar amb el venedor. Al cap d'una estona el meu pare va començar a empènyer l'armari cap a baix. Li vaig preguntar:
- On portes l'armari papa?
- El canviem per un altre.
- Per què?
- Perquè el venedor ha dit que aquest està malament.
- Ni que ho diguis - vaig dir baixet.
Des del dia de Sant Jordi que no he vist l'armari.

Gerard Conde, 5è.


Sant Jordi a tot arreu

Sant Jordi

Sabeu què? El dia de Sant Jordi, tots els éssers ho celebrem. Els esquirols, els insectes, els ossos, les balenes, les persones, ... i fins i tot els microbis! Ara us explicaré com ho celebren alguns d'aquests éssers.
Els esquirols, l'any passat, van decidir representar tota la història. Els actors van ser: Martinet Avellanes, Sant Jordi, i n'estava molt d'orgullós. Marieta Menjanous, era la princesa. És molt presumida i sempre s'està mitja hora per pentinar-se. Ah! i a més a més és la xicota d'en Martinet. En Pere Menjanous, el pare de la Marieta, era el rei. Amb aquell posat que fa, ja ho sembla, i a més li agrada molt manar.
els esquirols
Les envejoses amigues de la Marieta, eren les noies del poble, i a algunes d'elles se les menjava el drac, que era una iguana molt simpàtica però lletjota i que quedava d'allò més bé fent de drac.
Sant Jordi i el drac
La representació va quedar molt bé, l'únic que ho va esguerra una mica va ser que la Marieta no se sabia gaire bé el seu paper i quan havia d'anar amb el drac es va posar a plorar i va dir:
- Sóc molt valenta i m'escaparé. Dolent!!
Què us sembla, us ha agradat?
Els insectes ho van celebrar d'una altra manera.
Les marietes eren les noies del poble i la papallona Pona, la princesa.
la princesa
Un plegamans molt recte i "Xulo" era el Sant Jordi. El rei era un vell escarabat molt savi i el drac una aranya enorme, verinosa, amb piquets verds però totalment inofensiva.
el drac
El dia de la representació, tots els insectes es van aplegar en un camp florit. El bassal que hi havia era el llac del drac. L'escenari era un pedra molt grossa i quedava molt bé. Però el "xulo" del plegamans va voler canviar la història i quan matava l'aranya (fent-ho veure), de la sang en sortia un roc enorme i la princesa no podia tornar al poble i es casava amb ell.
l'escenari
El final una mica estrafolari, oi?
Bé, doncs ara anem al món microscòpic. Però, quan acabi, ja està, d'acord? Ja em fa mal la mà de tant escriure.
El microbi Grip era Sant Jordi. Aquest sí que quedava bé, perquè era molt bo (una mica pesat com tots els microbis, és clar) i mai no havia matat ni una mosca. La Pulmonia era la princesa (una mica cursi). En Xarampió era el vell rei gastat pels anys. El drac era un microbi anomenat Gafavides. I les noies del poble eren diferents "bacteris i bactèries".
bacteris microbis
L'escenari era la panxa d'un malalt mig mort que ja no podia ni obrir un ull. Però el malalt va començar a estossegar i els pobres microbis van quedar ben marejats.
l'escenari

Núria de Castro, 6è.


Atenció amb el nadó
En Pere, que així és diu el fill de la Marta i l'Eduard, una nit va somniar que es despertava i obria el bressol amb el tornavís que tenia a sota el coixí.
Baixava les escales i anava cap al garatge, obria el "rum-rum", que així en deia del cotxe, i sortia a donar un vol per la ciutat.
anem a veure el rum-rum

que guai!

he set jo?

bon dia noiet!

L'endemà al matí, quan va sonar el despertador, la seva mare el va anar a buscar per esmorzar i el va trobar cansat, com si hagués tingut una nit moguda.
quin dia més maco!

El seu pare, va anar a buscar el cotxe per anar a treballar i el va trobar fet un nyap.

un nyap

un somni

Roger Rodríguez, 6è.