|
Sant Jordi a tot arreu
Sabeu què? El dia de Sant Jordi, tots els éssers ho celebrem. Els
esquirols, els insectes, els ossos, les balenes, les persones, ...
i fins i tot els microbis! Ara us explicaré com ho celebren alguns
d'aquests éssers.
Els esquirols, l'any passat, van decidir representar tota la
història. Els actors van ser: Martinet Avellanes, Sant Jordi, i
n'estava molt d'orgullós. Marieta Menjanous, era la princesa. És
molt presumida i sempre s'està mitja hora per pentinar-se. Ah! i a
més a més és la xicota d'en Martinet. En Pere Menjanous, el pare
de la Marieta, era el rei. Amb aquell posat que fa, ja ho sembla, i
a més li agrada molt manar.
Les envejoses amigues de la Marieta, eren les noies del poble, i a
algunes d'elles se les menjava el drac, que era una iguana molt
simpàtica però lletjota i que quedava d'allò més bé fent de
drac.
La representació va quedar molt bé, l'únic que ho va esguerra una
mica va ser que la Marieta no se sabia gaire bé el seu paper i quan
havia d'anar amb el drac es va posar a plorar i va dir:
- Sóc molt valenta i m'escaparé. Dolent!!
Què us sembla, us ha agradat?
Els insectes ho van celebrar d'una altra manera.
Les marietes eren les noies del poble i la papallona Pona, la
princesa.
Un plegamans molt recte i "Xulo" era el Sant Jordi. El
rei era un vell escarabat molt savi i el drac una aranya enorme,
verinosa, amb piquets verds però totalment inofensiva.
El dia de la representació, tots els insectes es van aplegar en un
camp florit. El bassal que hi havia era el llac del drac. L'escenari
era un pedra molt grossa i quedava molt bé. Però el "xulo" del
plegamans va voler canviar la història i quan matava l'aranya
(fent-ho veure), de la sang en sortia un roc enorme i la princesa
no podia tornar al poble i es casava amb ell.
El final una mica estrafolari, oi?
Bé, doncs ara anem al món microscòpic. Però, quan acabi, ja està,
d'acord? Ja em fa mal la mà de tant escriure.
El microbi Grip era Sant Jordi. Aquest sí que quedava bé, perquè
era molt bo (una mica pesat com tots els microbis, és clar) i mai
no havia matat ni una mosca. La Pulmonia era la princesa (una mica
cursi). En Xarampió era el vell rei gastat pels anys. El drac era
un microbi anomenat Gafavides. I les noies del poble eren diferents
"bacteris i bactèries".
L'escenari era la panxa d'un malalt mig mort que ja no podia ni
obrir un ull. Però el malalt va començar a estossegar i els pobres
microbis van quedar ben marejats.
Núria de Castro, 6è.
|
|