UN ANY: 1872

El segle XIX, especialment la segona meitat, suposa la unió de la ciència i la tècnica. Els invents s'apliquen a la vida de la gent, sobretot a Europa i Amèrica i contribueixen a facilitar i millorar les condicions de vida.
Geogràficament s'acaben d'explorar zones descobertes però poc conegudes i s'intenten nous reptes de superació de dificultats.
A continuació us fem un petit recull de les exploracions, invents i descobriments que es van dur a terme al llarg de la segona meitat del segle XIX.

EXPLORACIONS

ANY
EXPLORADOR
EXPLORACIÓ
1853-1856 Livingstone Travessa Àfrica de l'Atlàntic a l'Ìndic.
Explora el riu Zambesi.
Descobreix les cascades Victòria.
1858 Livingstone Explora el llac Nyassa.
1866 Livingstone Explora el llac Tanganika.
1870 Stanley i Livingstone Exploren les costes del llac Tanganika.
1872 Erik Nordens Kiöl Navega per la costa nord de Sibèria de Suècia al Pacífic.
1874 Stanley Explora el llac Victòria fins el naixement del Nil.
John Ross, Robert McClure i Edwar Parry Naveguen per les costes de Nord-Amèrica des de l'Estret de Bering fins a Groenlàndia.
1897 August Andrje Intenta arribar al Pol Nord en globus.

INVENTS

ANY
INVENTOR
INVENT
1851 Isaac Singer Màquina de cosir.
1852 Samuel Morse Perfeccionament del telègraf sense fils.
1859 Narcís Monturiol Submarí Ictíneo.
1862 Alexander Parkes Plàstic.
1863 Alexander Bain Fax.
1866 Alfred Nobel Dinamita.
1867 Pacinotti i Gramme Dinamo.
1868 J.P. Knight Semàfor.
1870 Thomas Adams Xiclet.
1874 Christopher Latham Sholes Màquina d'escriure.
1876 Alexander Graham Bell Telèfon.
1876 August Otto Motor d'explosió.
1877 Thomas Alva Edison Fonògraf.
1879 Thomas Alva Edison Làmpada de filament de carbó.
1880 John Milne Sismògraf.
1884 Lewis Edson Waterman Estilogràfica.
1885 Karl Benz Automòbil.
1885 Isaac Peral Sumergible.
1885 John Starley Bicicleta.
1888 Laszlo i Geor Biro Bolígraf.
1889   Water.
1892 Rudolf Diesel Motor Diesel.
1895 Auguste i Louis Lumière Cinematògraf.

DESCOBRIMENTS

ANY
DESCOBRIDOR
DESCOBRIMENT
1826-1855 Bretonneau Investigació sobre tifus i diftèria.
1826-1855 Louis Investigació sobre tuberculosi.
1846 William Thomas Morton Anestèsia.
1855-1878 Claude Bernard Investigació sobre el pàncrees.
1885 Pasteur Vacuna contra la ràbia.
1885 Jaume Ferran Investigació sobre còlera i tifus.
1895 Wilhelm C. Roentgen Raigs X.
1897 Felix Hoffmann Aspirina
1899-1911 Santiago Ramon y Cajal Neurones.

 

màquina de cosir
telègraf
automòbil
màquina d'escriure
telèfon
         
xiclets
raigs X
gramòfon
fax
ploma estilogràfica

 

EL NOSTRE POBLE

Vista de l'esglèsia

Vista de l'esglèsia parroquial de Taradell.

El segle XIX és una segle de decadència per la vil·la de Taradell. Les epidèmies, la guerra carlina i la crisi del gremis van fer disminuir el nombre d'habitants.
Al 1872 hi havia censades unes 1.720 persones i al 1900 en quedaran només 1.034. Molta gent marxa del poble "por razón de la miseria que impera en esta localidad a causa de las malas cosechas y no haber industria para dedicarse al trabajo".
Les masies, però, no pateixen aquesta davallada d'habitants, més aviat augmenta la seva població ja que tenien més mitjans de subsistència.
El despoblament va fer que moltes cases del poble quedessin tancades i que gairebé no construís cap casa nova. Pels volts de 1872 hi havia, al poble, més de 60 cases tancades.
La misèria es deixava sentir i va contribuir a donar mala fama al poble, augmentada a més, per la rivalitat amb els pobles veïns.
Malgrat la crisi les obres públiques no s'aturaven, més aviat tot el contrari, intentant millorar les comunicacions amb la resta de pobles dels voltants.
S'estava explanant la carretera de Vic a Taradell, es feien els tràmits per la carretera de Taradell a l'estació de Balenyà (1892-1894) i es feien plans per unir Taradell amb Viladrau (la carretera es va construir al 1923).

Plaça de Santa Llúcia i Carrer de Vic

És en aquest moment quan es remodela la Font Gran, i quan es va plantar el plàtan que es convertiria en "el plàtan de la Font Gran", avui centenari i declarat arbre monumental.
A l'any 1872 es produeix un canvi de batlle, el senyor Josep Díaz es substituït pel senyor Feliu Casademunt.
Cap a finals de segle la indústria tèxtil tot i que va quedar molt mal parada en la crisi va començar a revifar-se i es van obrir noves fàbriques. El Sr. J. Codina va instal·lar, al 1896, a la seva fàbrica una caldera de vapor. Des de llavors la indústria de velluts Serra i Balet té el nom de "El Vapor".
Aquests últims anys del segle, culturalment, van ser força moguts: es va fundar el Centre Catòlic (lloc d'esplai i formació pel jovent) i es va crear la Capella de Música que més tard va prendre el nom d'Orquestra Lluïsos (avui ja centenària).
El rector, que dirigia la vida espiritual del poble era Mn. Joan Canudas.
De l'escola del poble es tenen dades de la seva existència des del 1622. Se sap que a l'any 1872 a l'escola (de nois) hi havia 35 alumnes. L'escola de noies es va obrir l'any 1851 i estava a càrrec de les monges Servites (avui Dominiques). Les classes es donaven, de bon primer en una casa particular i més tard als locals de l'Ajuntament.

Carrer de Sant Sebastià.

Bibliografia

Comas, Pilar; Hernández, F.X; "Ciències Socials". Ed. Teide, Barcelona 1992
Varis; "Inventos del milenio". Ed. El País/Aguilar, Madrid 1999

Revista Taradell