UN ANY: 1872
El
segle XIX, especialment la segona meitat, suposa la unió de la
ciència i la tècnica. Els invents s'apliquen a la vida de
la gent, sobretot a Europa i Amèrica i contribueixen a facilitar
i millorar les condicions de vida.
Geogràficament s'acaben d'explorar zones descobertes però
poc conegudes i s'intenten nous reptes de superació de dificultats.
A continuació us fem un petit recull de les exploracions, invents
i descobriments que es van dur a terme al llarg de la segona meitat del
segle XIX.
EXPLORACIONS
|
ANY
|
EXPLORADOR
|
EXPLORACIÓ
|
| 1853-1856 | Livingstone | Travessa
Àfrica de l'Atlàntic a l'Ìndic. Explora el riu Zambesi. Descobreix les cascades Victòria. |
| 1858 | Livingstone | Explora el llac Nyassa. |
| 1866 | Livingstone | Explora el llac Tanganika. |
| 1870 | Stanley i Livingstone | Exploren les costes del llac Tanganika. |
| 1872 | Erik Nordens Kiöl | Navega per la costa nord de Sibèria de Suècia al Pacífic. |
| 1874 | Stanley | Explora el llac Victòria fins el naixement del Nil. |
| John Ross, Robert McClure i Edwar Parry | Naveguen per les costes de Nord-Amèrica des de l'Estret de Bering fins a Groenlàndia. | |
| 1897 | August Andrje | Intenta arribar al Pol Nord en globus. |
INVENTS
|
ANY
|
INVENTOR
|
INVENT
|
| 1851 | Isaac Singer | Màquina de cosir. |
| 1852 | Samuel Morse | Perfeccionament del telègraf sense fils. |
| 1859 | Narcís Monturiol | Submarí Ictíneo. |
| 1862 | Alexander Parkes | Plàstic. |
| 1863 | Alexander Bain | Fax. |
| 1866 | Alfred Nobel | Dinamita. |
| 1867 | Pacinotti i Gramme | Dinamo. |
| 1868 | J.P. Knight | Semàfor. |
| 1870 | Thomas Adams | Xiclet. |
| 1874 | Christopher Latham Sholes | Màquina d'escriure. |
| 1876 | Alexander Graham Bell | Telèfon. |
| 1876 | August Otto | Motor d'explosió. |
| 1877 | Thomas Alva Edison | Fonògraf. |
| 1879 | Thomas Alva Edison | Làmpada de filament de carbó. |
| 1880 | John Milne | Sismògraf. |
| 1884 | Lewis Edson Waterman | Estilogràfica. |
| 1885 | Karl Benz | Automòbil. |
| 1885 | Isaac Peral | Sumergible. |
| 1885 | John Starley | Bicicleta. |
| 1888 | Laszlo i Geor Biro | Bolígraf. |
| 1889 | Water. | |
| 1892 | Rudolf Diesel | Motor Diesel. |
| 1895 | Auguste i Louis Lumière | Cinematògraf. |
DESCOBRIMENTS
|
ANY
|
DESCOBRIDOR
|
DESCOBRIMENT
|
| 1826-1855 | Bretonneau | Investigació sobre tifus i diftèria. |
| 1826-1855 | Louis | Investigació sobre tuberculosi. |
| 1846 | William Thomas Morton | Anestèsia. |
| 1855-1878 | Claude Bernard | Investigació sobre el pàncrees. |
| 1885 | Pasteur | Vacuna contra la ràbia. |
| 1885 | Jaume Ferran | Investigació sobre còlera i tifus. |
| 1895 | Wilhelm C. Roentgen | Raigs X. |
| 1897 | Felix Hoffmann | Aspirina |
| 1899-1911 | Santiago Ramon y Cajal | Neurones. |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
EL NOSTRE POBLE
Vista de l'esglèsia parroquial de Taradell.
El
segle XIX és una segle de decadència per la vil·la
de Taradell. Les epidèmies, la guerra carlina i la crisi del gremis
van fer disminuir el nombre d'habitants.
Al 1872 hi havia censades unes 1.720 persones i al 1900 en quedaran només
1.034. Molta gent marxa del poble "por razón de la miseria
que impera en esta localidad a causa de las malas cosechas y no haber
industria para dedicarse al trabajo".
Les masies, però, no pateixen aquesta davallada d'habitants, més
aviat augmenta la seva població ja que tenien més mitjans
de subsistència.
El despoblament va fer que moltes cases del poble quedessin tancades i
que gairebé no construís cap casa nova. Pels volts de 1872
hi havia, al poble, més de 60 cases tancades.
La misèria es deixava sentir i va contribuir a donar mala fama
al poble, augmentada a més, per la rivalitat amb els pobles veïns.
Malgrat la crisi les obres públiques no s'aturaven, més
aviat tot el contrari, intentant millorar les comunicacions amb la resta
de pobles dels voltants.
S'estava explanant la carretera de Vic a Taradell, es feien els tràmits
per la carretera de Taradell a l'estació de Balenyà (1892-1894)
i es feien plans per unir Taradell amb Viladrau (la carretera es va construir
al 1923).
Plaça de Santa Llúcia i Carrer de Vic
És
en aquest moment quan es remodela la Font Gran, i quan es va plantar el
plàtan que es convertiria en "el plàtan de la Font
Gran", avui centenari i declarat arbre monumental.
A l'any 1872 es produeix un canvi de batlle, el senyor Josep Díaz
es substituït pel senyor Feliu Casademunt.
Cap a finals de segle la indústria tèxtil tot i que va quedar
molt mal parada en la crisi va començar a revifar-se i es van obrir
noves fàbriques. El Sr. J. Codina va instal·lar, al 1896,
a la seva fàbrica una caldera de vapor. Des de llavors la indústria
de velluts Serra i Balet té el nom de "El Vapor".
Aquests últims anys del segle, culturalment, van ser força
moguts: es va fundar el Centre Catòlic (lloc d'esplai i formació
pel jovent) i es va crear la Capella de Música que més tard
va prendre el nom d'Orquestra Lluïsos (avui ja centenària).
El rector, que dirigia la vida espiritual del poble era Mn. Joan Canudas.
De l'escola del poble es tenen dades de la seva existència des
del 1622. Se sap que a l'any 1872 a l'escola (de nois) hi havia 35 alumnes.
L'escola de noies es va obrir l'any 1851 i estava a càrrec de les
monges Servites (avui Dominiques). Les classes es donaven, de bon primer
en una casa particular i més tard als locals de l'Ajuntament.
Carrer de Sant Sebastià.
Bibliografia
Comas,
Pilar; Hernández, F.X; "Ciències Socials". Ed.
Teide, Barcelona 1992
Varis; "Inventos del milenio". Ed. El País/Aguilar, Madrid
1999
Revista
Taradell